JUICIO FINAL de John Katzenb

Comencem aquesta història endinsant-nos en la vida personal del protagonista, Matthew Cowart. Separat, lluny de la seva filla, enyorant la vida familiar que ha perdut i escudant-se en el treball per no haver d'assumir la solitud que l'envolta. En poques pàgines ens fa abraçar el personatge, els seus sentiments i l'estat d'ànim en què el situa.
Cowart és periodista, i rep una carta d'un condemnat a mort que afirma que és innocent, com molts, però algunes afirmacions fan que s'interessi pel cas i comenci a treballar per l'alliberació. Robert Earl Ferguson, explica que els policies van fer-lo confessar amb cops i amenaces, i assegura conèixer l'autèntic culpable.
John Katzenbach ha descrit cada personatge, vides i entorn, amb detall. Policies, periodistes, acusats... L'autor juga amb la psicologia, fent que el protagonista acabi dubtant de tot, i alhora els lectors també. A poc a poc, ens porta per un camí, ens deixa endevinar però després ens gira i regira la història.
La trama ens mostra les dues cares de la moneda. El sofriment de la part de la víctima, i també el del presumpte culpable. Recalcant presumpte perquè durant tot el llibre ens fa ballar amb els "dubtes raonables".
No vull parlar més de l'argument, perquè crec que és molt interessant anar seguint els passos que l'autor ens ha preparat. La meva ment truculenta havia endevinat abans del desè capítol alguns esdeveniments que estaven per venir, però quan les meves sospites es van veure confirmades, també em vaig adonar que només anava per la meitat del llibre, i encara podien passar moltes coses. Tota la novel·la ens envolta de situacions tenses, però l'últim quart de llibre fa pujar l'adrenalina i ens fa llegir algunes parts amb palpitacions.

És nota en cada pàgina l'experiència personal periodística de Katzenbach, però m'agrada aquest autor perquè treballa molt bé el joc psicològic i les ments pertorbades.

Van fer-ne la pel·lícula, que van titular "Causa justa", encara que hi ha alguns canvis respecte al llibre, com sol passar. 

LA BARRERA de Jordi de Manuel

Una novel·la molt ràpida de llegir. Breu i directa. 

Comença pel final i es llegeix en diferents temps. En aquest cas el protagonista no és Marc Sergiot, però ens retrobem amb l'agent Pau Ribó i la caporal Lídia Sànchez, que havien sortit en alguna de les novel·les anteriors.

La trama ens mostra gent perversa i vil, que s'aprofita des més dèbils per saciar els desitjos corruptes i degenerats d'altres. Uns seran els executors de la maldat, altres ajudaran mentre aparten la mirada, com si això pogués minvar la culpa, i molts compraran el producte. Qui n'és més culpable?

Jordi de Manuel ens regala una narració àgil, enfocada des de diversos camins. Un relat que no entra en detalls escabrosos, però ens fa arribar fins al punt just on la nostra imaginació no pot fer res més que seguir veient les imatges esgarrifoses no detallades fins a veure tota l'escena, punyent, esgarrifosa, vomitiva.

La baixesa dels malignes, la indefensió dels febles, la investigació fora dels cànons procedimentals, i Gaspar Garín. Un noi insegur, insatisfet però conformista, i malgrat això té el poder d'aixecar la barrera i Jordi de Manuel li donarà l'oportunitat de sortir de la monotonia que l'ofega.

INVISIBLES de Graziella Moreno

Cada any hi ha milers de persones desaparegudes, alguns seran trobats altres no, però també hi ha una part de desapareguts a qui ningú buscarà. Graziella Moreno ha posat el punt de mira en alguns d'aquests casos per construir una trama on algú s'interessarà a trobar els invisibles.

L'autora ens fa seguir intrigues i conspiracions, amb uns protagonistes molt diferents: Sara, Simón i Pablo. Una Mosso d'Esquadra expedientada, es deixarà arrossegar per l'instint del seu germà bibliotecari amb problemes psicològics obsessius, i un amic d'aquest que els seguirà i ajudarà en la cerca d'unes dones desaparegudes. Avançaran a poc a poc i aniran lligant caps, arriscant feina i integritat física.
Tant aquests personatges com altres que participen en el teixit de la història, arrosseguen històries complexes amb conseqüències psicològiques importants. Són persones atrapades de diferents maneres, tots amb desitjos de fugir de la seva situació.
Una novel·la que ens acosta a fets, que molts cops ens mirem com si no poguessin passar als nostres veïns o a nosaltres mateixos.

INSTA RECOMANACIONS DE MAIG

Hi ha tantes novel·les d'autors lleidatans, que aquest mes els he dedicat les imatges del meu Instagram. (i encara me n'he deixat uns quants...)

M'he de disculpar si tardo a llegir-los, com també amb altres escriptors de la geografia catalana, perquè m'és impossible llegir més del que ho faig. Amb tantes publicacions i a més, havent de llegir les novel·les dels festivals on participo en l'organització, gairebé no em queda temps per autors estrangers i en noto massa l'absència, així que paciència.

Per fer-ho una mica diferent, m'he divertit una estona "comicant" les imatges, que podeu clicar per fer-les més grans.

ELS LLITS DELS ALTRES d'Anna Punsoda

Premi Roc Boronat.

Aquest llibre ens parla de sentiment, de dubtes, d'abusos i conseqüències. És un llibre molt ben escrit, però alguns fragments poden resultar aspres i dolorosos de llegir.

"..., i aquells nervis que passava de viure, només de viure, no s'acabarien mai. Nervis i esgotament mental. Seria això el que m'esperava?" 

La Claustre s'atura en una fonda per trobar la calma, després de visitar la seva mare, i allí es retroba amb una coneguda de la infantesa a qui la vida tampoc li ha anat massa de cara. Encetaran una conversa que ens deixarà conèixer els secrets i els turments de la Claustre en primera persona.
Una nena que va carregant el que no aconsegueix entendre i no troba la manera d'assimilar-ho ni l'ajuda que necessita. Trastorns alimentaris, angoixa, dubtes de si cal cercar una sortida o no, comprensió confusa respecte al sexe i l'amor... No ser capaç d'estimar és un sentiment tan fort com estimar massa, però molt més feridor.
"Tota la vida gelosa de l'amor que em falta, de l'amor que els altres donen als altres. I per què, si no sé què fer del que em donen a mi?"
L'autora ens enfonsa en un joc de relacions personals, evitant enfrontar-se amb les veritats que s'intueixen a cada pàgina, també és el que fa la mare, acaparadora, amb qui té una relació difícil i tan nociva com altres que l'envolten.
Els llits dels altres, és per on la Claustre anirà passant, per llits de família, amics, amants, i així ens va revelant una història crua i feridora, amb algun toc d'humor irònic.
Una noia desencaixada, que haurà d'anar ajustant les peces fins que trobin el lloc adequat per aconseguir una estructura prou resistent.

Curta però intensa. Molt treballada i encertada la tria de cada paraula, de cada frase, per descriure el que de vegades costa tant d'explicar, i crec que encara més de posar negre sobre blanc.

PRIMÀRIES DE SANG de Pau Juvillà i David Marín.

D'un microrelat guanyador del festival Segre de Negre, amb autoria de Pau Juvillà, va sorgir el projecte de fer-ne aquesta novel·la. Per portar-ho a terme, va fer equip amb David Marín, i tot i que són dos escriptors amb estils diferents, han sabut avenir-se prou bé per aconseguir una novel·la amb força embolics i alhora gens complicada de llegir.

Els autors ens situen en campanya electoral per les municipals de Lleida, i el que havia de ser un traspàs del cap de partit tranquil, degenera amb unes primàries conflictives. La novel·la no és massa llarga, però han sigut capaços d'envoltar la trama política amb altres subtrames prou interessants per aconseguir un conjunt engrescador. A banda de les topades entre els membres del mateix partit i tripijocs amb altres partits oposats, entren en el joc ofertes sucoses per a qui accedeixi a l'alcaldia, per part d'una empresa amb grans projectes; també ens parlen d'immigració, acompanyant la Fàtima, vinguda del Marroc; No hi faltaran els problemes familiars: els problemes de salut del fill de Marcel Ortí, aspirant a l'alcaldia, i els que acompanyen la filla adolescent del sergent Rull.

No tot ha de ser tan seriós, així que també trobarem detalls d'humor, picades d'ull parlant de llibres d'autors lleidatans o incloent-hi els personatges d'aquests, com l'investigador dels llibres de Ramon Usall, o la sergent Anna Grimm de Montse Sanjuan.

Els autors diuen que alguns dels personatges tenen una clara inspiració en personatges reals, alguns amics o coneguts. Doncs espero que tinguin més sort que en la ficció...