EL CLAN DE SA RÀPITA de Montserrat Espallargas

Quan llegeixo en valencià o mallorquí, com és el cas d'aquesta novel·la, em costa un parell de pàgines adaptar-me a la lectura, però un cop en ruta, la novel·la se't fa curta.

La trama parteix d'un mort, El rector de la Universitat, però no segueix amb una investigació. Anirem encaixant les peces de l'enigma a partir de cinc punts de vista de persones properes a la víctima, que ens guiaran cap al desenllaç.

Llegirem cada narració en primera persona, i així construirem una imatge nítida de cada protagonista, la seva personalitat i les seves manies, i alhora desgranarem amb ells els dubtes i els secrets. 

Una història que ens mostra que es coses no són sempre el que semblen, o potser és que tots les veiem de formes diferents, segons ens convé.

CONTES DE TERROR 2 de Pere Cervantes, Quim García, Toni Hill, i Anna Maria Villalonga

Com en l'edició anterior, l'editorial Apostroph va deixar que quatre escriptors/es passessin la nit al Castell de Torrebesses, i hi busquessin inspiració per fer un relat.

Les històries que n'han sortit són ben diferents. Encara que totes comparteixen entorn i localització, no ho sembla pas, perquè estan centrades en diferents èpoques, passades, presents o futures, i els autors han sabut transformar els escenaris de manera que ens sembla que estiguin situades en llocs diferents.
"5000 paraules" de Pere Cervantes, des de la veu d'un escriptor coaccionat i amenaçat, ens endinsa en un relat psicològic molt ben trenat; "El Jardí" de Quim García, ens passeja per jardins acompanyats de presències fantasmagòriques, amb una musicalitat i un llenguatge gairebé poètic; "Els reis de la casa" de Toni Hill, un relat futurista que ens farà posar la pell de gallina, com passa molts cops, quan hi ha nens pel mig; "La por de la por" d'Anna Maria Villalonga, ens parla de mort, de bruixes, i dels prejudicis i persecucions incitades per la ignorància, per la por, o per l'astúcia dels culpables. 
Un petit tresor, amb detalls d'edició i disseny molt treballats, com tots els llibres de l'editorial, que ens presenta quatre relats obscurs, inquietants i intensos que, si ens ve de gust, també podrem escoltar, gracies als enllaços QR que hi ha al principi de cada relat, i que ens porten a escoltar-los des de les veus d'EnVeuAlta.

NERVE de Jeanne Ryan

Aquesta novel·la és de les que agraden molt als adolescents, i alhora posen nerviosos als pares que tenim fills adolescents.

La Vee és una noia que passa per la vida sense fer massa soroll, però en topar-se amb un joc de reptes, NERVE, apareix el moment de revel·lia que tenen tots els adolescents, i la seva vida canviarà radicalment.

El que comença amb proves estrafolàries i poca-soltes, s'anirà convertint en reptes cada cop més arriscats i perillosos. El joc ofereix premis substanciosos i això és una potent llaminadura pels concursants. Alhora també hi ha una part dels participants que poden triar ser observadors, i que aniran seguint, animant, i tenen dret també a complicar les coses als concursants.

El problema és que un cop decideixen jugar han d'arribar al final, ja no hi ha marxa enrere i s'hauran d'atenir a les conseqüències. Ningú sap qui ha creat el joc ni qui mou els fils, però ells ho saben tot dels participants i es nodreixen de les seves pors per fer augmentar la dificultat de les proves.

En començar, la Vee s'ho passa bé, coneix a l'Ian, guanya seguretat en si mateixa, i també bons premis, però no tardarà a adonar-se que s'ha endinsat en una espiral aterradora.

En els temps en que vivim, aquesta podria ben bé ser una història real. Els adolescents acostumen a ser força inconscients, i a deixar-se portar per les ganes de diversió i adrenalina, adonant-se de les conseqüències, de vegades, quan ja és massa tard. Combinar això amb les noves tecnologies, l'addicció als mòbils i a l'exhibicionisme, que cada cop és més habitual en els més joves, ha sigut un encert de l'autora.

Els personatges estan molt ben construïts, tant els protagonistes com els secundaris. La trama avança accelerant a cada pàgina. L'autora ha sabut com mantenir l'atenció del lector en tot moment, i aconsegueix que no vulguis deixar la lectura fins saber-ne el desenllaç.
Se n'ha fet una pel·lícula que la podeu veure a Netflix. Encara que està inspirada en la mateixa idea que el llibre i té molts punts en comú, també és força diferent en altres, com sol passar.

L'HAREM DEL TIBIDABO d'Andreu Martín

Tots els llibres d'Andreu Martín tenen el personatges tan ben treballats que no et costa gens veure'ls. En aquest cas, seran uns personatges força singulars, els habitants i els que aniran desfilant per un bordell de luxe, amb una política d'empresa molt particular i familiar.

L'autor ens passejarà per l'Harem, farà que desitgem visitar els fantàstics escenaris, luxosos i opulents, que ofereixen als seus clients el millor que poden desitjar en gairebé tots els sentits. Ens envoltarà de pompa i sumptuositat, però  cal que no ens relaxem, perquè de la mateixa manera que ens retrata la bellesa, tampoc estalvia detalls a l'hora d'explicar-nos l'altra banda del mirall. Les accions més menyspreables dels éssers humans. Assassinats horribles per saciar desitjos diabòlics, tràfic de dones, màfies, ambició, violència desmesurada...

Malgrat les anècdotes divertides, vestides amb tons estrafolaris, les històries que anirem trobant són tèrboles, fosques, virulentes, per això ballaran en aquesta novel·la personatges divertits i aparentment inofensius, amb altres llòbrecs i perillosos.

Hi  ha successos del passat que l'Emili Santamarta necessita esclarir, i ho farà alternant escenes d'humor i ironia, amb altres on haurà de batallar amb la brutalitat d'un present amenaçant que, si no hi posa remei, el pot deixar sense futur.

La veu en primera persona del protagonista, l'Emili, Mili, ens acompanyarà al llarg de la novel·la, i ens explicarà el que vol que sapiguem, i de tant a en tant (molt poc), sortirà de la trama per dirigir-se al lector.

Andreu Martín ha combinat hàbilment la diversió i la tragèdia, els vestits de lluentons i la brutícia de la maldat, les corbes insinuants i els esquelets ocults.

INQUISIDOR d'Andreu Martín

Andreu Martín ha publicat, fa pocs mesos, dues novel·les força diferents, i aquesta setmana les ressenyaré les dues.

Començo per la que m'ha agradat més. Una novel·la històrica, d'intriga, d'aventures, de por i de pors, que a punt va estar de no ser escrita. L'autor volia parlar de les bruixes de Zugarramurdi, però en sortir la pel·lícula que porta aquest nom, que és més paròdica que històrica, gairebé ho deixa córrer. Llavors va traslladar la idea de parlar d'inquisidors i bruixes, a Catalunya. Per sort, perquè hauria sigut una llàstima que aquesta crònica, entre real i inventada, hagués quedat sense explicar.
Amb les seves detallades descripcions, l'autor ens envoltarà amb escenaris grisos, foscos, sòrdids i llardosos. Els protagonistes, molt ben construïts, m'han agradat des del començament i m'he posicionat en favor seu sense remordiments, malgrat que siguin inquisidors. En la meva defensa diré que són una mica especials, ja que busquen explicacions raonables, possibles i realistes, no basades en falòrnies. 
La narració en primera persona també ajuda a l'hora de posar-nos al lloc de l'inquisidor. Entrarem en els seus pensaments, i podrem ser testimonis dels seus temors i els seus dubtes.
"I tu et conformes amb això, senyor? No venen a tu espontàniament i generosament. Venen morts de por com el nen que se t'abraça a les cames perquè hi ha un gos que borda. Un gos. És així com t'agrada que vinguin?"
De la mateixa manera com ens fa viatjar a una altra època amb una feina ben documentada i descripcions acurades dels escenaris, vestuaris, costums..., tampoc ens estalviarà la duresa en la narració dels interrogatoris, les tortures esgarrifoses, les batalles despietades, i els assassinats horripilants, aquests últims, suposadament obra dels adoradors del diable. 
Les altres protagonistes principals són les creences, les supersticions i les pors, que atiades pels promotors de la ignorància, regnaven a la Vall d'Embaus. L'inquisidor Gabriel i el seu ajudant Lucio, són enviats per frenar l'onada de maldat que s'hi escampa. Hauran de fer bé la seva feina i destriar les bruixes de les que no ho són, deixar de banda les dèries persecutòries de l'època, i decidir si el fet de ser bruixa equival a ser culpable de les atrocitats que estan succeint a la vall. S'hauran d'enfrontar amb l'astúcia i els enganys del dimoni, tenint en compte que aquest, sempre és més a prop del que es pensem.
L'autor no reixa que ens relaxem. Escenes de tensió angoixant, que ens provocaran tantes palpitacions com les d'acció a l'estil més cavalleresc, els atacs a traïció, emboscades... Aconseguirà amb la combinació d'intriga, al·lucinacions, investigació i acció, mantenir-nos alerta i fer-nos patir fins al final. Patirem pels protagonistes i pels que els acompanyen. Qui és bo i qui dolent? Al món han d'existir la maldat i la bondat perquè es retroalimenten.
A més, l'editorial Efadós, en lloc de posar notes a peu de pàgina, aposta per posar-hi codis QR, que et porten a imatges, explicacions, relats... Un punt d'originalitat molt interessant.