LA SEGONA DONA I ALTRES CRIATURES FERIDES d'Anna Porquet Botey

Anna Porquet ens explica 14 històries. Relats carregats de sentiments complexos, i emocions profundes, relats íntims que descobreixen secrets d'ànimes turmentades.

Cada relat es pot llegir de manera independent perquè no hi ha relació entre ells. Malgrat això, hi ha un halo que els uneix. En tots hi trobem la figura de la dona com a part important de la trama. De vegades n'és protagonista, altres no, però sempre és fonamental pel teixit de l'argument.

Com diu el títol, no només elles estan ferides, hi ha trauma, angoixa, dolor... fugida de realitats que costa acceptar, però també algunes pinzellades d'humor ben distribuïdes.

Amb un estil impecable, parlant de persones corrents amb vides quotidianes. Tractant temes com l'amor, la família, la mort, la soledat, la vellesa, l'autora ha sabut mantenir-nos intrigats en cada relat, esperant els desenllaços que ens sorprendran de maneres ben diferents. 
Una bona elecció per regalar aquest Nadal.

INSTA RECOMANACIONS NOVEMBRE

Potser sí que em vaig passar una mica... però m'ha agradat molt el llibre (aviat la ressenya), i em vaig inspirar.

Novembre amb misteris reals i de ficció. Molts llibres de relats que acabant l'any m'adono que encara tinc pendents, i ciència-ficció de la bona!!

 https://www.instagram.com/ramona_tumateix/

PES MORT de Lluís Llort

Un plaer retrobar-me amb la narrativa aparentment informal, però molt acurada  i original de Lluís Llort.

La trama es concentra en un parell d'escenaris, i la Dramatis Personae també és força reduïda. Gent ben corrent: El Josep i la Teresa tenen un restaurant. La seva neboda és la cuinera, el Carlos el seu ajudant. El Llorenç, amic de la família, el cambrer. El Cisco, un client habitual del restaurant. L'autor ens va presentant els personatges amb detall, tant físicament com del tarannà que gasten. Els passats que arrosseguen, la supervivència del dia a dia, la incertesa del futur, les pors que de vegades fan que es prenguin decisions vacil·lants, arriscades i temeràries, que no tenen marxa enrere.

Les descripcions, tant dels personatges com dels espais, són meticuloses però concises, gens feixugues, i ens deixen veure i viure la trama amb nitidesa. Els diàlegs, fluïts, de vegades amb un punt d'alienació, però on tots els personatges són capaços d'argumentar amb coherència les seves decisions.

No l'etiquetaria com a novel·la negra. Hi ha mort, però no un assassinat en el sentit estricte de la paraula. Hi ha culpa, això sí, i tot el que aquesta genera, barrejada i ben combinada amb situacions carregades de nervis, que ballen entre la comèdia i el drama. També hi ha un retrat social, com en la majoria de novel·les, siguin del gènere que siguin.

M'ha agradat més que altres de les seves novel·les. Llort vol passar-ho bé escrivint i segurament per això ha aconseguit que els lectors ho passem bé llegint-lo. Una novel·la breu que comença tranquil·la, com un bon guisat, i a poc a poc, sense violència, va agafant gust de culpa, d'angoixa i tribulacions. Una lectura que ens deixa gaudir del bon fer de l'autor i ens arrenca somriures, també una mica culpables, mentre som testimonis de les penúries dels protagonistes. 

EL DESPERTAR DEL NAVEGANT de Maribel Torres

Un nou fitxatge de Llibres del Delicte, i no parlo de l'autora, que ja l'havíem pogut llegir als Assassins de Girona, sinó d'un equip d'investigadors que segur que ens enganxarà i que espero que ens proporcionin més aventures a banda de la que us proposo avui.

L'Ariadna és investigadora privada, i és requerida per una de les companyies d'assegurances per les que treballa per investigar la falsificació d'un quadre de Miró i trobar l'autèntic. No ho podria fer sense el Pau, un jove informàtic que sabrà com saltar-se les mesures de seguretat del iot on estava exposada la pintura, i també d'altres escenaris que hauran d'escodrinyar a mesura que la trama es complica.

No són dels que es queden a mitges, i aniran estirant fils fins a saber què s'amaga darrere del que semblava un simple robatori. Interessos econòmics, especulació immobiliària, corrupció a diferents nivells...
Intriga, investigació, i acció que ens portarà a moments de tensió on patirem pels protagonistes. Maribel Torres ens passeja per la Costa Brava, amb uns personatges molt encertats, que ens atraparan de seguida. Un equip que es complementa, amb caràcter, iniciativa i principis. També amb vides personals que ens encurioseixen i ens deixen pendents de saber-ne més detalls.

En definitiva, espero que l'autora ens regali noves aventures d'aquests investigadors gironins.

L'ESTILITA d'Uri Costak

De tant en tant surt una història original, diferent, i aquesta ho és.
Al poble de Gyors de la Montagne, un llamp destrossa l'estàtua monument al compte Italo Rodari. Només queda en peu la columna que el sostenia. El monument era molt important per la fama, el turisme i l'economia del poble. Quan ja estan mirant de substituir-la, un matí, es troben que un home, que ningú sap d'on ha sortit, ha pujat dalt de la columna per quedar-s'hi una temporada, buscant tranquil·litat. Primer volen fer-lo baixar, però finalment l'alcalde decideix que s'hi pot quedar el temps que necessiti.
La cosa es va embolicant, i la reacció dels habitants del poble, dels pobles de l'entorn i del món en general, ens proporciona força reflexions. Entre altres, m'ha fet gràcia llegir aquestes frases, que segur que retraten moltes situacions que viuen els nostres polítics.

"-No ens devem haver equivocat permetent tot aquest circ, Serge? -reflexionava en veu alta l'alcalde, tot sovint.
-Que no ho sembli, Pierre. En tot cas, el més important és que no ho sembli... -contestava el seu assessor-. No hem de perdre la calma, passi el que passi..." 

Una història explicada amb una narració clara i capítols curtíssims, que fan que es llegeixi en un sospir.

EL ALQUIMISTA IMPACIENTE de Lorenzo Silva

Normalment els escriptors busquen noms fàcils de recordar pels lectors, i més si ha de ser part d'una sèrie de novel·les, però en aquest cas Lorenzo Silva ha triat un cognom gens corrent pel seu sergent, Ruben Bevilacqua.

Escrita en primera persona, el sergent Bevilacqua, 36 anys, nascut a Uruguai, ens va relatant pas a pas la investigació que els assignen a ell i a la seva companya Virginia Chamorro, de 25 anys. Investigadors de la Unitat Central de Madrid de la Guàrdia Civil.

La dona de la neteja d'un motel troba mort a Trinidad Soler, lligat al llit, en una postura força compromesa. L'home ha tingut una nit moguda, drogues, alcohol i sexe dur i sembla que el conjunt de tot plegat li ha provocat un infart, però cal comprovar-ho.

Els investigadors descobriran que la víctima, un home familiar i treballador exemplar d'una central nuclear i amb una economia acomodada, duia una vida paral·lela força activa. Malgrat això els costarà trobar la rossa espectacular que l'acompanyava la nit que va morir, i fer encaixar totes les peces, però amb paciència i tenacitat aniran desentranyant el misteri. 

L'autor ens presenta també algunes reflexions sobre les centrals nuclears, sobre especulació urbanística i altres temes. És una novel·la ben escrita, amb uns personatges que de seguida t'atrapen, cosa que ha propiciat que s'hagin publicat un bon nombre de novel·les amb el sergent Belvilacqua i la guàrdia Chamoro com a protagonistes. Novel·la procedimental, ben documentada, on l'autor ens presenta una trama aparentment senzilla que s'anirà ramificant, però finalment tot quadrarà gràcies a la perspicàcia i la bona feina dels investigadors. 

Morts, investigació, acció (encara que no massa trepidant), reflexió, i una mica de tensió sexual no resolta, els ingredients d'una bona novel·la policíaca. Estem força acostumats a llegir bones policíaques nord-americanes o angleses, i crec que Lorenzo Silva està a l'alçada dels autors d'aquestes novel·les.