8 de març 2019

100 DONES CATALANES, 100 INSPIRACIONS CREATIVES d'Antoni Gelonch

L'any passat, Viena Edicions va publicar "100 Dones, 100 Inspiracions creatives" i aquest any ens presenta aquest nou llibre: "100 Dones Catalanes, 100 inspiracions creatives".
És un fet reconegut que en la història, les dones són les grans oblidades. En aquests llibres hi trobarem reflexions sobre el procés creatiu i el paper de les dones en la producció artística. Antoni Gelonch Viladegut, ha recollit de nou un centenar de pensaments interessants i inspiradors.
Dones que d'una manera o altra han deixat empremta i han ajudat a evolucionar el paper de la dona en general.

"Mai no seré prou vella ni prou covarda per no tornar a començar de cap i de nou i amb les mans buides."
Maria Aurèlia Capmany.

Obrir qualsevol pàgina, llegir i emocionar-se.

5 de març 2019

INSTA RECOMANACIONS DE FEBRER

Un nou més amb les recomanacions del meu Instagram.
Estic a tocar del festival Les Borges Negres (Hi esteu tots convidats!!!), i vaig molt enfeinada. Tinc força llibres llegits, pendents de fer-ne la ressenya, però alentiré encara més l'activitat del bloc durant aquestes setmanes, però aquí seguim, intentant arribar a tot!

(Cliqueu a les imatges per veure-les més grans)














26 de febr. 2019

JUSTO de Carlos Bassas del Rey

El protagonista d'aquesta novel·la és un jubilat, i no és estrany que filosofi sobre la humanitat,  ni tampoc que es passegi per Barcelona recordant com era i comparant-la amb el que s'ha anat convertint. Carlos Bassas ens ofereix un recorregut força exhaustiu per places, carrers, establiments emblemàtics... Tot a través de la mirada crítica i especial del Justo, que m'ha recordat una mica a Clint Eastwood a "Gran Torino".
No és un vell com els que es passegen repassant les obres de la ciutat, ben al contrari, és un dels 36 justos. O almenys és el que ell creu
"Dios decidió que cada generación contara con treinta y seis Justos, los tzadik, hombres anónimos que mantienen el equilibrio entre el Bien y el Mal sobre la faz de la Tierra."
Des de la invisibilitat que genera ser un més dels vells que passegen pels carrers, el protagonista deambula impartint justícia. La seva justícia. Planifica i manipula, ataca o es defensa segons conveniència, i amb força tranquil·litat, aconsegueix els seus propòsits.
És una novel·la curta i ràpida de llegir, perquè vols saber on desembocarà, fins on serà capaç d'arribar sense que el detinguin o se'l carreguin.
Una història fosca, que amb molta calma es va omplint d'assassinats, explicats en primera persona. Una recopilació de morts per fer justícia, o només era per venjança?

22 de febr. 2019

ESTUPOR I TREMOLORS d'Amélie Nothomb

“En l’antic protocol imperial nipó, està estipulat que cal adreçar-se a l’Emperador amb “estupor i tremolors”
Amélie Nothomb és una autora molt prolífica. Diu que escriu tres llibres a l'any, encara que només n'hi publiquen un.
Molts dels llibres tenen trets autobiogràfics, com aquest. És filla d'un ambaixador belga, va néixer al Japó i va viure la seva infantesa en diferents països. De més gran va treballar a Tòquio, època que va inspirar aquesta novel·la curta.
La trama ens relata els contrastos d'una noia que ha d'integrar-se en la peculiar manera de treballar dels japonesos. Ens mostra escenes estrafolàries, mentre critica el món laboral; la competència i les enveges, que de vegades desemboquen en humiliació. L'estrès psicològic que hi pot haver en qualsevol altre lloc de treball, es barreja amb les peculiaritats del temperament i la idiosincràsia japonesa.
El que comença com una promesa de dolça amistat, s'anirà convertint en una lluita, on la superior d'Amélie, és incapaç d'acceptar o admetre que aconsegueixi un rang similar al seu,  i encara menys, quan a ella li va costar tant adquirir la seva posició. Que sigui estrangera, encara agreuja la situació, és ben car per tots els altres, que si fos com ells, entendria que ni ho hauria d'haver intentat. 
Amb aquesta afirmació, entraríem en el debat de la cultura japonesa i els condicionaments que conformen el seu caràcter. La jerarquia és molt important, ens mostrarà també escenes cruentes d'aquest aspecte. Cal dedicar-se en cos i ànima a l'empresa, queixar-se no té raó de ser, i si algun superior et crida, abaixa el cap, defensar-se tampoc té cap sentit... I així es va construint un país, on la taxa de suïcidis és la més elevada, com ens recorda Amélie.
Envoltada d'un humor irònic ple de sarcasme, ens mostra una situació laboral esperpèntica i denigrant, que ratlla l'absurditat.

20 de febr. 2019

GOLPES de Pere Cervantes

Premi Lletres de la Mediterrània 2018.
Aquesta novel·la està basada en una història real, i suposo que no només reflecteix l'experiència viscuda pel protagonista, sinó moltes altres. La trama ens mostra la doble cara amb què actuem. Volem que es faci neteja de delinqüents, de màfies, de drogues... però no volem saber com ho fa la policia, i si ho arribem a saber, ho castiguem.
És un relat en primera persona, íntim i transparent. Una porta oberta als sentiments del protagonista. No t'ho imagines quan saps que la trama ens explica la vida d'un exboxejador, d'un policia antidroga que va ser detingut per tràfic d'estupefaents. Un home dur, que es va esquerdant quan ha de repetir tants cops: "No sóc un delinqüent".
El protagonista també es plantejarà una altra qüestió: si acabes a la presó i hi vius 444 nits, et converteixes en un delinqüent? La narració ens mostrarà les conseqüències de cada decisió, i la transformació que pot patir una persona...
"Si quieres terminar con alguien borra del mapa sus viejos hábitos. Tal vez sobreviva, pero ya no será la misma persona"
Les coses no són senzilles, no són mai blanc o negre. Pere Cervantes aconsegueix que connectem amb Alfa, Abel Dou, en una novel·la que ens mostra el camí que el va portar a la presó, la seva estada entre reixes, i la sendera pedregosa que li queda per recórrer quan en surt. Haurà de tancar algunes portes de la seva vida anterior, i encarar un futur massa incert i ple d'entrebancs. 
L'autor ha estructurat la novel·la en 12 assalts, on present i passat s'alternen per explicar-nos una història plena de sentiment, però també de ràbia per com el sistema tracta al protagonista. Amics fidels, amors inconstants, la seva filla... Puntals que l'ajuden a no rendir-se. Una novel·la breu, de lectura fluida. A estones dura i cruixent, però alhora molt intimista.

18 de febr. 2019

Festival "LES BORGES NEGRES"

Comparteixo el programa del festival de Les Borges Negres, que tinc el plaer d'organitzar juntament amb l'Ariadna Salla, regidora de l'Ajuntament de Les Borges Blanques.

(Cliqueu les imatges per fer-les més grans)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...