EL MÓN FOSC. TALPS de Jordi de Manuel

Tinc molts llibres pendents, i quan aquest va arribar a casa vaig pensar que podia llegir un parell de fulls i deixar-lo a la muntanya dels pendents, a l'espera que li toqués el torn, però ja no vaig poder parar de llegir. La portada també em va fascinar. un esbós del món subterrani, que gairebé pots veure palpitar. us confesso que vaig fer-ne una foto per poder fer servir el zoom i veure'n els detalls de més a prop.

Els amants de la literatura fantàstica hi veuran moltes referències a altres obres o autors. jo no en sóc tan experta com per anomenar-les, n'he trobat alguna però segur que me'n deixaria moltes altres, així que, com en un joc, uns en trobaran més que altres.

Els personatges m'han semblat genials. El professor albí (hi haurà uns quants albins), i els seus alumnes, la Duna, l'Edgar, l'Elna, Lucas, Zoe, Izan. Els pares, els polítics, els religiosos, els perseguidors... Tots molt treballats i molt ben retratats.

Jordi de Manuel ens fa acompanyar a uns protagonistes joves i temeraris, que troben un robot i s'atreveixen a deixar la seva zona de confort, acompanyats pel gos de la Duna, el Draco (jo també tenia un gos amb aquest nom), per endinsar-se en una aventura a la recerca de respostes. He dit "zona de confort", encara que potser no seria la definició adequada per un lloc regit per un règim autoritari, on la religió i el secretisme són els pilars de la seva subsistència. El principi i el final els he trobat perfectes, el viatge m'ha resultat en algun moment una mica claustrofòbic, però era necessari que el patissin, és clar, per sortir de la foscor i arribar a la veritat. (Sí, sembla una història plena de segones intencions, i segurament ho és).

Aquesta serà la primera novel·la d'una saga, la primera d'una distòpia que promet moltes sorpreses. L'autor ens planteja des del principi misteris i ens promet aventura. Alterna en cada capítol la narració d'aquest viatge amb retalls del diari d'un dels protagonistes, l'Edgar. Això ens proporciona detalls del que espera treure d'aquesta expedició, què vol descobrir, però també ens mostra els seus dubtes, les seves pors, i els seus sentiments.

Ara haurem d'esperar les properes entregues, perquè tot i que en acabar aquest llibre hem trobat les respostes que buscàvem, ens queda encara molt a descobrir i ho podrem fer a: "La ciutat del cel. Porcs" i "La llum de Gaia. Rates".

Podeu escoltar la magnífica veu de Miquel Llobera, d'EnVeuAlta, fent la presentació: AQUÍ.

LA NOIA INVISIBLE de Blue Jeans

El llibre té 72 capítols, més de 500 pàgines, però els adolescents el devoren. Els capítols són molt curts, llenguatge planer amb diàlegs constants, cosa que el fa de lectura àgil. L'únic que frena la lectura, és que l'autor ens recorda massa sovint el que s'ha anat descobrint.

La víctima era una noia que preferia ser invisible a ser protagonista per causes equivocades. Ignorada pels seus companys, quan la troben assassinada, la hipocresia fa que a tothom li sàpiga greu, com sol passar. L'autor ens anirà mostrant escenes del passat de la noia assassinada, que ens ajuden a fer-nos una idea de la vida que portava, dels fets que la van portar a la situació que vivia abans de la seva mort, i a voler descobrir els secrets que amagava.

L'últim capítol, l'epíleg, xoca molt i costa d'entendre la necessitat que hi sigui. És una escena que sembla força fora de to, no sé si preparant una segona part.  

Blue Jeans (Francisco de Paula Fernández), és autor de novel·les molt exitoses entre les adolescents, que acostumen a ser de caire romàntic. Aquesta és la seva primera novel·la de misteri, també amb algun toc romàntic per mantenir l'essència que li ha donat tants lectors.  

Potser és perquè ja n'he llegit moltes d'aquest gènere, però m'ha semblat que seguia una mica massa la "plantilla". Tenim l'assassinat, un gran nombre de sospitosos, molts girs, mota crítica social (de molts temes: autolesions, assetjament sexual, bulling, infidelitat,...), una noia extraordinàriament llesta que es posa a investigar pel seu compte i el seu amic que l'ajuda... Malgrat això, crec que ha aconseguit crear una bona trama. Un llibre dels que en diuen Crossover, per a tots els públics, una intriga que ens farà jugar i que segur que també enganxarà als seus lectors, com en les altres novel·les.

1-O, BASAT EN FETS REALS, de Pere Gilart, Imma González, Gerard Martínez i Abel Pujol

Amb pròleg de Meritxell Serret i Antoni Bassas.

Els autors d'aquest llibre són part de la redacció del diari 7accents, i també del suplement Ara Terres de Lleida del diari Ara. L'1 d'octubre del 2017 havien de cobrir la informació sobre el referèndum a la província de Lleida, l'ambient festiu pronosticava una jornada tranquil·la, però a primera hora van començar a escampar-se imatges i la sorpresa i l'estupor pel que anava succeint va mobilitzar a tothom.

Aquesta diada no va deixar indiferent a ningú, i aquests periodistes van decidir que amb un article no n'hi havia prou per reflectir el que havien viscut, així que decidiren recollir en aquest llibre, els testimonis des de la veu dels que ho van viure en primera persona.

Hi ha hagut molts llibres i mitjans que han explicat els fets, de moltes maneres i des de diversos punts de vista. Aquest s'ha concentrat en les històries més properes i intimistes, en les persones del carrer que van viure la tensió minut a minut. No és la veu dels polítics ni la de les forces de l'ordre.

50 relats que ens mostren el panorama a peu de carrer. Alguns més punyents, altres més distesos o anecdòtics. Cal escoltar aquestes veus, perquè tenen molt a dir, perquè són les dels veritables protagonistes. No hi ha invencions, està basat en fets reals, ocorreguts a la província de Lleida, encara que alguns dels que han ofert el seu testimoni s'han estimat més mantenir l'anonimat, i s'ha canviat el seu nom autèntic. 

MÉS QUE RÀBIA d'Emili Bayo

Avui una recomanació de les que més m'agraden: amb molts personatges. De vegades, això ens fa tornar una mica bojos, però no tant si cada personatge té la seva personalitat ben marcada. Emili Bayo ha aconseguit que sigui així, els retrata de tal manera que ens és fàcil veure'ls, absorbir-los, i posar-nos de la seva part u odiar-los.

"És difícil contenir la ràbia. Hi ha dies que costa un esforç sobrehumà mossegar-se els llavis, tancar ben fort els punys i seguir vivint com si res"

Només començar a llegir, ja veiem les ganes de pegar el cop de puny de la portada, i quan he acabat de llegir el llibre he tornat a rellegir les primeres pàgines, perquè volia tornar a sentir la veu de la Júlia del principi.

Ens trobem amb una novel·la molt coral. Un gran nombre de veus que ens parlen en primera persona, i a poc a poc ens van proporcionant les peces que formaran l'engranatge d'una trama complexa, on les diferents històries de cada un dels protagonistes aniran teixint l'entramat fins que el quadre estigui complert.

Júlia, Matheus, Ton, Aina, Paula... Policies, polítics, pinxos, periodistes... Seran fidels als seus ideals? O es deixaran portar pels seus interessos? Interessos, temptacions, corrupció, supervivència, venjança... La mort de Francesc Saborit serà el punt de partida, però encara que avançarem en la investigació de manera lineal, la viurem des de molts punts de vista, descobrint també el passat d'alguns personatges, i així en tindrem una percepció global. Ens semblarà que podem arribar a tots els racons del misteri mentre anem rebent informació, però només sabrem el que l'autor ens deixa saber.

Bayo sap mantenir-nos enganxats i intrigats fins a l'últim minut. Ens va donant peixet, ens desvetlla secrets i se'n guarda d'altres, i així ens proporciona sorpreses fins a l'última pàgina.

NO DIGUIS RES de Raquel Gàmez Serrano

A punt per La Setmana del Llibre en Català, on sempre hi ha moltes novetats. L'editorial Llibres del Delicte, en presentarà dues, i aquesta setmana en faré la ressenya per anar fent una mica de boca.

Començo per la novetat de Raquel Gàmez Serrano, que torna amb una novel·la que ens endinsa en una parella que s'esforça per assolir el nivell de felicitat que imaginen que hauria de ser la família ideal, i a poc a poc, aconsegueixen l'efecte contrari. El que comença sent un matrimoni exitós, amb plans de futur compartits, es va entorpint per les exigències que es van imposant ells mateixos, la necessitat d'aparentar, de triomfar, i també per la falta de comunicació o per la negació.
Negar els problemes, passar sense fer soroll a rascar d'aquests sense voler aprofundir-hi i deixant que es vagin enquistant, farà que vagin canviant els seus caràcters. Els dos protagonistes esquiven la veritat de maneres diverses, ella fugint de la realitat i perdent a estones la cordura, ell buscant consol on no toca.

És una novel·la que és llegeix amb molta facilitat, com si una amiga t'expliqués la història d'uns veïns, una trama que no és de les més corrents, però alhora resulta creïble i commovedora, i per això encara se'ns fa més terrible. L'autora sap fer-nos entrar en la vida familiar de l'Edit i el Jan, compartir les seves il·lusions, esperances de futur que es van transformant en deliris perillosos, frustracions i decepcions.
Quan sembla que la sort ha de canviar, s'hauran d'enfrontar a un nou repte, els sentiments contradictoris d'uns pares cap a un fill que tampoc és com haurien desitjat.

És intimista i molt psicològica. Ens deixa veure l'evolució d'aquesta parella cap al caos i la destrucció.  La vaig llegir en quatre estones. Avances amb impaciència, perquè en tot moment olores la catàstrofe però alhora no saps per on vindrà. Dubtes de qui serà la víctima i qui el botxí, perquè tots estan força malament psicològicament, i la cosa pot petar per qualsevol banda.