VACANCES

Aquest any he tingut temporades d'embús, en les que se m'acumulava la feina. Tinc un problema amb dir "no", però al final he hagut d'assumir que de tant en tant és inevitable. 

Vull fer tantes coses... i em falta temps per arribar a la meitat dels meus projectes. Així que m'agafo dues setmanetes de desconnexió de ressenyes i bloc, i aquest cop també intentaré estar desconnectada de la majoria de les xarxes. Ja sé que és difícil, però m'he proposat anar per sota del que està tan de moda els mesos d'estiu: "serveis mínims".

Aprofitaré per consentir la família (confio que una mica també em cuidin a mi), centrar-me, acabar feines, i posar ordre a les idees i propòsits. Potser espero massa de dues setmanes, però si pensem en el temps que perdem en xarxes... Qui sap?

Si els vens són favorables, tornaré al setembre, i em sembla que ja podré compartir amb vosaltres algunes novetats engrescadores.

L'ULL DE L'ESCARABAT d'Anna Carreras

Un cop més Llibres del Delicte aposta per una novel·la diferent, amb un llenguatge fresc i directe, que tot i ser prou fosca, surt dels cànons de la negra.
Anna Carreras ens presenta d'entrada unes circumstàncies totalment possibles i ens estira a seguir la protagonista per saber com acabaran les seves peripècies.

Mentre anem llegint el que va succeint des que la Maria agafa el bus per anar a veure al Salva, a qui ajuda professionalment però per qui se sent atreta,  i durant la seva accidentada tarda/nit en el centre cultural on ell treballa, l'autora també ens va donant informació rellevant sobre com va començar tot entre els dos protagonistes.
Els personatges són molt especials i carreguen un gran ventall de matisos que els fan encantadors i odiosos, assenyats i folls. Tenim també un altre protagonista de mides més modestes, l'escarabat, del que no us parlaré per deixar que el descobriu. És una novel·la breu i no està bé espatllar-ne l'argument.
Una trama on preval la llei de Murphy. Un seguit d'entrebancs i situacions tragicòmiques, acompanyades de la càrrega psicològica adequada per crear l'expectació que farà que el lector avanci a bon ritme cap al desenllaç, una mica sobtat, però sorprenent.

EL PSICOANALISTA de John Katzenbach

John Katzenbach és molt conegut per aquesta novel·la, encara que si em fessin triar entre aquesta i "Juicio final", no sé per quina em decantaria.
Frederick Starks és vidu i viu una vida ordenada, rutinària i avorrida, mentre treballa de psicoanalista. Un dia rep una carta que alhora que el felicita pel seu aniversari, li comunica que és el primer dia de la seva mort. Sembla una broma de mal gust, però els fets que van succeint provoquen que la seguretat que envolta al protagonista es vagi esquerdant, mentre dóna pas a la por, la paranoia i l'angoixa.
L'amenaça implica una decisió radical, abans de quinze dies Starks s'haurà de suïcidar o algú de la seva família patirà les conseqüències en lloc seu. Qui l'amenaça es fa dir Rumpelstiltskin, com un dels protagonistes del conte dels Germans Grimm, El nan belluguet. Com en el conte, aquest també li ofereix la possibilitat de guanyar el joc, però, és una alternativa real o només vol jugar amb ell?
No vull explicar massa més de l'argument perquè l'aneu vivint i patint amb el protagonista. La novel·la està dividida en tres parts. A la primera R i els seus ajudants manipulen a Starks per aconseguir la destrucció de tot el que envolta i de la seva vida estable i tranquil·la; En la segona el protagonista haurà de transformar-se i reinventar-se, mentre investiga qui són els que li volen mal i per què; En la tercera potser qüestionarem les seves decisions i acompanyarem al protagonista, amb tensió, acció i emoció, fins al desenllaç.
L'autor ens passeja per carrers, platges i paratges de tota mena i els descriu de manera detallada, així com els restaurants, les cases i les estances per on es mouen els personatges, aconseguint que ens traslladem a cada escenari i no ens faltin elements per entrar en situació.
Hi ha una versió de la novel·la que em sembla magnífica, amb fantàstiques il·lustracions d'Alejandro Colucci.
És una novel·la amb una forta càrrega psicològica, on la balança del possible guanyador es va alternant. L'argument posa al protagonista entre l'espasa i la paret, i potser també fa que el lector es pregunti: Què passaria si hagués de fer una tria similar?

D'aquesta novel·la se n'ha fet una pel·lícula.

LA RETORNADA de Donatella Di Pietrantonio

Una nena de tretze anys que ha viscut una vida agradable a la ciutat arran de mar. S'ha banyat a la seva platja privada, ha anat a bones escoles, ha fet natació i ballet, però de sobte la retornen al poble, a la que és la seva família biològica. La nena, de qui no en sabem el nom, està confosa, torbada i carregada de preguntes: Qui eren els que fins llavors havia tingut com a pares? Per què la van donar els seus pares biològics? I per què ara l'han retornat? Ha fet alguna cosa mal feta? Tornaran a buscar-la?

La família nombrosa amb qui a partir d'aquest moment haurà de viure, la seva precària situació econòmica i l'ambient que els envolta, suposen un canvi radical per la nena. Es troba amb uns pares que no saben com tractar-la ni com mostrar els seus sentiments, amb uns germans que no l'accepten de seguida, i amb un estil de vida que dista molt de ser acceptable. La seva germana Adriana, més petita però amb una desimboltura i capacitats de subsistència admirables, serà una gran ajuda per la Retornada. Li ensenyarà a sobreviure i a apreciar i gaudir de les coses més senzilles. A poc a poc la retornada s'anirà acostumant a les dures condicions, però mai deixarà de buscar respostes. Els lectors es fan les mateixes preguntes i la curiositat fa difícil aturar la lectura.

Capítols curts i molt curts, escriptura clara i concisa. Explicat en primera persona, l'autora ens endinsarà en els sentiments de la protagonista, però de manera magistral ens mostrarà també els sentiments contradictoris, els instants de tendresa, les petites alegries, l'amor, l'odi, la incertesa, el dolor... que viuen els personatges que l'envolten la nena, i també la incapacitat de parlar obertament entre ells. Les coses no explicades seran el motor que ens farà llegir la novel·la amb interès i celeritat.

Podem situar la història a qualsevol lloc d'Itàlia i tampoc ens especifica l'època, podria ser als anys seixanta. Però en canvi, l'autora perfila cada personatge amb destresa i també ens fa un retrat detallat de la societat, els costums i entorn, que facilitarà que entrem en la trama i hi quedem atrapats.

Una història commovedora plena de reflexions. La nena que experimenta una doble orfandat mentre encara viuen tots els seus pares. La duresa de la nova vida, la percepció d'una situació que no és capaç d'entendre. El sentiment d'abandó, la irrealitat del passat i la incertesa d'un futur que no serà possible si no aprèn a acceptar i a  perdonar.

INSTA RECOMANACIONS JULIOL

Estiu. Aquest mes i el següent, temps de color, calor, i molta aigua, els llibres tindran fons de tovalloles.

Alguns diuen que només llegeixen a l'estiu, jo crec que no és l'època en que llegeixo més ni de bon tros. Sigui com sigui, sigui quan sigui, llegiu i gaudiu!!

Cliqueu a les imatges per fer-les més grans.

EL AVISO de Paul Pen

Aquesta és una novel·la de les que no s'hauria d'explicar res per no espatllar la descoberta de cada gir, cada sorpresa, de les esperances o desenganys a que ens enfronta l'autor, mentre juga amb nosaltres. 

És una història complexa, formada per uns engranatges enrevessats que flueixen amb agilitat. Paul Pen ens descriu les escenes amb tot detall, des de l'entorn, fins als gestos i accions, pas a pas. Això ens ho fa molt visual però de vegades he trobat que ho allarga una mica massa, potser és culpa de la meva impaciència, tot s'ha de dir. Els personatges també tenen una gran quantitat de matisos psicològics. L'autor ha sabut gestionar les diverses tonalitats i distorsions de cada protagonista. 

Acompanyant els protagonistes, també hi haurà tics o petites manies que reafirmen aquesta visualitat que li agrada tant mostrar a l'autor: Hi ha un personatge que sempre beu aigua amb gel i el fa dringar, el mateix personatge fa petar una sovint ungla contra l'altra... És una de les protagonistes, i és la que se m'ha fet més odiosa del llibre.

Comença amb un pròleg i acaba amb un epíleg, i passat i present s'alternen a cada capítol. Aarón i Leo. Dos narracions amb nou anys de diferència, els anys que complirà Leo. La trama està situada en un poble a prop de Madrid, Arenas de la Despernada, he llegit en algun lloc que l'autor es va inspirar en Villanueva de la Cañada. Aarón envia al seu amic Davo a fer un encàrrec i aquest resulta ferit en un atracament. El sentiment de culpa fa que hi busqui una explicació, però el que anirà descobrint el portarà per un camí que tots creuran que és part de la follia causada per la tragèdia.

Ben escrita, amb una narració clara i sense redundàncies, que ens fa fàcil entendre l'estructura una mica complicada, amb tocs de ciència-ficció, força original. Diàlegs àgils i accions taquicàrdiques. Cada capítol ens deixa ganes de més. La curiositat de saber què passa, i quan ho vas descobrint, saber si algú podrà canviar el destí cap on cauen en picat els protagonistes, va accelerant la lectura i et fa viure una quantitat emocions de muntanya russa. 

Paul Pen ens proposa un joc de números que forma un cercle tancat, ens convida a girar amb els protagonistes i ens endinsa en els sentiments que experimenten: bulling, culpa, ràbia, amistat, lleialtat, desesperació, por, angoixa... acceptació.

Se n'ha fet una pel·lícula, però no us aconsello veure'n ni el tràiler abans de llegir la novel·la, perquè si ho feu, endevinareu massa coses abans d'hora.