QUAN DEIXI DE SER JO de Carme Elias

Qui no té algun familiar o conegut que hagi patit el que ens explica l’actriu Carme Elias? Potser tenia ganes de llegir aquest assaig perquè vaig veure el que fa l’Alzheimer de prop, convivint amb una de les meves padrines, mentre anava oblidant. Potser perquè sempre he tingut problemes de memòria, sobretot a l’hora de recordar els noms, i he tingut molt present què voldria si algun dia anava cap a de deixar de ser jo, com diu el títol.

És un llibre dur, on l’autora ens explica com va començar a notar els símptomes, la por de no saber què li passava, el diagnòstic, l’acceptació i el desig d’una mort digna. No cal tenir un cervell privilegiat com el de Bill Gates per sentir temor de perdre la capacitat d’exercitar-lo.

"No sé qui és l’altre jo que m’arrabassa la ment i que és més fort que jo mateixa."

Quan per fi sap el motiu pel qual les coses han anat canviant, el perquè de la inseguretat i el malestar... El sentiment alleujador de conèixer el que ella anomenarà “el seu amic Al”, queda arrabassat per la certesa que no hi ha cura possible, que irremeiablement el camí la portarà a l’oblit del viscut, de la professió, de la vida, dels éssers estimats, de l’entorn i d’ella mateixa.

"Només intento narrar com és aquesta por aterridora que et desposseeix del teu ésser que avança, passet a passet, cap al país del no-res i sense tenir armes per derrotar-lo."

I el crit d’auxili per poder tenir una mort digna, perquè respectin els seus desitjos. La valentia de triar, ara que encara hi és a temps, i deixar-ho tot clar per poder viure tranquil·la aquesta etapa tan crua de la seva vida. Un text emotiu i seré, ple de sentiment i coratge.