21 de set. 2015

PUTA PASTA de Emili Bayo

Guanyadora del VI PREMI CRIMS DE TINTA
Si fa temps haguéssim dit... "hi havia una banquera, un empresari i un polític"... potser hauria semblat que estàvem a punt d'explicar un acudit, però ara mateix si ens trobem aquestes paraules juntes ens suggereixen ràpidament un cas de corrupció. Hi afegirem també un policia i un periodista que comparteixen nits etíliques i unes carreres professionals mig estroncades, algun sicari, una dona imponent i un voluntari per a ser el sac dels cops, i ja tenim tots els ingredients imprescindibles per fer una novel·la negra a l'estil més clàssic. 
Malgrat que el Marc va poder allunyar-se de les misèries i males companyies que van acompanyar-lo en la seva infantesa a Lleida, gràcies als estudis i al seu trasllat a Barcelona, les previsions no han estat tan encertades i la vida l'ha fet anar per camins que ell hauria desitjat més profitosos. Està divorciat, però no pot aconseguir que la dona deixi d'assetjar-lo, va intentar ser escriptor, i ara intenta guanyar-se la vida fent correccions i escrivint discursos i articles per a altres en una "empresa" pròpia, feina que cada cop va a pitjor. Per això quan la Vero, una bellesa que coneix des de petit, li proposa una feineta il·legal, acaba acceptant-la degut a la seva situació econòmica desesperada, tot i que la primera intenció i el que li dictava la raó, havia estat refusar-la.
"Jo era un simple negre de prosa guarnideta i cultura moderada. Un enamorat de la tranquil·litat i de les pel·lícules velles..."
Aquí començaran una serie de peripècies il·legals que faran que el protagonista acabi perdent totalment el control de la seva vida. Alternant humor i tragèdia, l'autor anirà afegint els ingredients poc a poc, en l'ordre correcte, seguint la recepta d'un bon trhiller, per aconseguir que el grapat de personatges i els girs constants facin que ens esperem molts possibles finals i això ens mantindrà alerta fins a l'última pàgina.
Escrit amb un llenguatge molt proper però no tan groller com el títol faria pensar, amb moltes referències a pel·lícules clàssiques, amb un ritme àgil i gens complicat, que fa que t'empassis la novel·la sense entrebancs.

3 comentaris:

Bruixeta ha dit...

Fa temps que el tinc a la llista de pendents... Aix... algun dia la reduirem? :)

cantireta ha dit...

Jo no només vull llegir-lo, sinó portar-lo a l'escola!!

:-))

jomateixa ha dit...

A quin curs?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...