Per falta de temps, he deixat de fer llargues ressenyes en aquest bloc, però aniré fent llista amb algun comentari, perquè això també ajuda la meva mala memòria a recordar els llegits.
Ho aniré fent de manera trimestral per no fer una entrada al bloc quilomètrica en acabar l'any, així que aquí teniu les lectures de gener, febrer i març. A banda de les lectures de la llista, he anat rellegint alguns llibres de formació en diverses matèries, que és també un dels meus entreteniments més gratificants.
Lectures 1r trimestre:
- Espai en blanc. Pau planas. Un viatge ple de vivències, envoltat de personatges molt especials. Per gaudir-lo tranquil·lament.
- Alaska sin ti. K.A. Tucker. La part romàntica és previsible, però hi trobarem més temàtiques que el fan interessant. Es llegeix molt de pressa.
- Todo lo que no te conté. Celeste NG. Una mare blanca i un pare oriental, americans tots dos. Tenen tres fills adolescents i en desapareix una. Història impactant i punyent, amb un retrat força crític de la societat dels Estats Units i el racisme. He gaudit de la lectura perquè està molt ben escrita, però alhora m'ha deixat un regust agredolç i molta tristor.
- El club de lectura del refugio Antiaéreo. Annie Lyons. En temps de nazis, una anglesa acull una adolescent. He gaudit amb el pas a pas de com van agafant confiança entre llibres.
- Benvingut al caos. Gemma Romeu Puntí. Un assassí en sèrie, un cas difícil de resoldre. Mitologia i novel·la policial.
- No he estat jo. Emma Mussoll. Un adolescent és acusat de l'assassinat de la seva millor amiga. Totes les proves el fan culpable. Una lectura on gairebé totes les pàgines són diàlegs, cosa que la fa àgil i de fàcil lectura pels lectors juvenils.
- Bajo tierra seca. César Pérez Gellida. A estones ens trobem una violència que esgarrifa (potser massa sovint), però l'autor m'ha fet viatjar a l'època amb molt encert, i viure l'entramat de l'argument, malgrat que al final ja se'm feia una mica repetitiu.
- Les nostres mares. Gemma Ruíz Palà. Divertida, emotiva, realista... He vist la meva mare, m'he vist a mi, he vist veïnes, amigues... i m'ha agradat que quedi escrit i que, a banda de tantes mares, també filles i fills puguin llegir-ho.
- Les donzelles. Alex Michaelides. L'he llegit per segona vegada per coordinar un club de lectura i crec que m'ha agradat més que la primera.
- Purasangre. Noelia Lorenzo Pino. Seguim (després de "Blanco inmaculado"), amb les investigacions de Lur de las Eras i els seus companys. Com sempre, destaco l'habilitat de l'autora per retratar els personatges i els escenaris. Ens fa empatitzar, viure les diferents històries amb interès i, el més important, voler-ne més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada