15 de nov. 2018

EL SOPAR de Herman Koch

La història està explicada des de la veu en primera persona de Paul. Una veu que ens relata un sopar de quatre: ell, el seu germà i les seves respectives parelles. Una trobada on havien de parlar dels seus fills.
Des del primer moment veiem com planegen sobre els protagonistes uns fets que ens deixaran intrigats, però després de deixar-ho anar a les primeres pàgines, l'autor, fa que el narrador s'entretingui parlant dels plats, del vi, del passat dels comensals... i es passa la una tercera part del llibre divagant, i mantenint el misteri en "pausa", sense fer-ne ni una referència.
Llavors, ens deixa anar gairebé de cop el que han fet els seus fills. Massa a raig després de tant temps esperant. Ens queda molta novel·la encara, i doncs? Aquí comencem a entendre la pregunta que ens diu la contraportada, "Fins on pot arribar un pare per protegir un fill? 
Aquest llibre és llegit per molts clubs de lectura perquè dona peu a fer debat, hi estic d'acord. L'hem comentat aquesta setmana, i el tema és força punyent, però Herman Kock ens vol fer participar en un dilema, que seria l'encert del llibre, si no l'hagués distorsionat una mica massa.
L'escena, l'excusa, és un sopar, encara que el Paul s'anirà passejant per altres escenaris, per mostrar-nos records que ens faran conèixer personalitats, malalties, situacions i reaccions que ens haurien d'ajudar a entendre la manera d'actuar de cada personatge. Al llarg del llibre ens va mostrant l'entorn familiar, que en un principi sembla molt normal, i a poc a poc anirem comprovant que no és ben bé així. Gelosies, enveges, actituds violentes... 
Hi ha records necessaris, importants, però no m'ha acabat de convèncer que dediqués força pàgines a explicar coses que no són massa transcendents, i en canvi no vulgui dir el nom de les malalties que pateixen o han patit els diferents membres de la família. Pot ser que ho hagi fet en part per no estigmatitzar, i en part per deixar obert i a elecció del lector, el ventall de malalties que hi encaixarien.  
També crec que sent un dels germans una personalitat, i havent de tractar un tema tan delicat i important com el que els ocupa, no resulta massa creïble que haguessin triat un restaurant de renom per trobar-se. Sembla molt més adequat haver-ho volgut parlar en un lloc més privat, però llavors no li haurien quadrat a l'autor els fets que envolten el sopar, és clar. 
El final també he trobat que està explicat molt a mitges. No puc aprofundir-hi per no fer spoiler, però deixa que intuïm o endevinem, massa coses que crec que haurien de quedar més clares. 
En definitiva, una novel·la que pretén ser polèmica, però que no m'ha semblat tan impactant com hauria d'haver sigut si no hi hagués tants elements que grinyolen. Possiblement perquè el punt de bogeria d'aquesta família fa que tot quedi força distorsionat i embroma una mica el que havia de ser el dilema central.
Si voleu veure el tràiler de la pel·lícula cliqueu AQUÍ
 

13 de nov. 2018

UN HIJO d'Alejandro Palomas

Cada cop que agafo un llibre d'Alejandro Palomas, sé que em remourà, que em trencarà i em farà entrar en el món dels personatges per fer-me sentir el que senten. No crec que ningú pugui sortir il·lès després de llegir un llibre d'aquest autor.
En aquesta novel·la ens deixarà participar de la vida d'en Guille. Un nen molt intel·ligent i massa valent, un nen de nou anys força especial, amb molta imaginació i un desig de ser Mary Poppins, que no entén tothom. La seva mare és hostessa, i des que va marxar a treballar a Dubai, estan sols amb el pare. A més, només té una amiga, la Nazia, que també tindrà força protagonisme en aquest llibre.
Amb tot això, podem trobar que hi ha elements interessants, però l'autor s'anirà endinsant en diversos fils argumentals, i des de diferents perspectives ens anirà deixant indicis i detalls que haurem d'anar encaixant per completar una història entranyable, agredolça i corprenedora.
No vull parlar massa de l'argument per no desvetllar els secrets que s'hi amaguen. Vaig llegir el llibre amb el cor encongit. N'havia intuït alguns abans del desenllaç, però això no va fer que tingués menys ganes de seguir acompanyant a pare i fill, i als personatges que els envolten, fins al final. Patint i experimentant el cúmul de sensacions amb que l'autor sempre carrega les seves novel·les.
Per suposat, segueixo pensant que Alejandro Palomas és un mestre a l'hora de retratar els els sentiments i les emocions, i un punt que també m'agradaria destacar és el disseny de les portades que tenen els llibres d'aquest autor, molt treballades i plenes de significat. Aquest llibre no és part de la sèrie: "Una mare", "Un gos", "Un amor". Pot ser el principi d'una altra sèrie, i per això crec que hauria sigut millor diferenciar el títol una mica més dels altres llibres.

8 de nov. 2018

MISHMASH de Carrie Bridges

Llegint aquesta novel·la, a estones m'ha recordat les de l'Agatha Christie, a estones un divertit vodevil. Però no és d'estranyar que s'hi barregin diferents estils, perquè està escrita per tres autores: Alexandra Cuadrat, Annabel Encontra i Yolanda Llubes.
Diuen que s'ho van passar molt bé escrivint-la, i això es nota, perquè les pàgines estan farcides de bon humor, malgrat que envolten una tragèdia rere l'altra.
La novel·la ens parla d'una família, suposadament benestant. Dones acostumades a viure envoltades de luxe, que s'hauran d'enfrontar a una mort sospitosa, que portarà conseqüències inesperades. 
Malgrat que l'acció se situa en el temps actual, l'ambientació d'escenaris, personatges i actituds, crearan un efecte de glamur i excel·lències que ens recorden altres èpoques. La mort de Brandy McGregor serà el tet de sortida d'un seguit d'embolics, que anirà en augment a mesura que la història avança, fins que arribarà el moment en que el refinament i l'elegància, deixaran pas a la ràbia i la desesperació. 
No ens costarà veure els personatges, molt ben retratats, representant aquesta tragicomèdia plena de tripijocs. Una novel·la on un bon nombre de dones, amb personalitats molt diferents, seran les protagonistes principals.
Divertida i una mica esbojarrada, us farà passar una bona estona. 
 

6 de nov. 2018

INSTA RECOMANACIONS D'OCTUBRE

Aquest mes he posat a Instagram bastants ebooks. De vegades, quan vaig de viatge i vull anar lleugera d'equipatge, m'acompanya aquest petit contenidor de llibres.
Com sempre, us deixo una mica de tot. Bogeria adolescent, futbol criminal, misteri, ciència, ciència-ficció, croquetes... Bé, que vagi de gust.

(cliqueu les imatges per fer-les més grans)












30 d’oct. 2018

BIBLIOTECA FRED VARGAS

L'últim llibre publicat de l'autora, "Quan surt la reclusa", ja ha arribat a la tercera edició. 
Ara, dins el segell AMSTERDAM, s'han proposat difondre aquesta autora, a qui li han concedit el premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2018. 
Es publicaran diverses obres de l'autora per crear la "Biblioteca Fred Vargas". Alguns d'aquests títols ja s'havien publicat i ara seran rellançats, altres fins ara no han estat traduïts al català. 

S'ha creat un disseny renovat i específic per a la col·lecció, que comença amb aquests quatre títols:
L’HOME DELS CERCLES BLAUS
LA TERCERA VERGE
UN LLOC INCERT
L’EXÈRCIT FURIÓS

24 d’oct. 2018

PECES D'UN TRENCACLOSQUES de Núria Martínez

Aquesta és la primera novel·la de la Núria Martínez, companya d'aquest món virtual, on la coneixem del bloc "La màgia dels llibres". Vaig estar molt contenta quan vaig saber que li publicaven el llibre, i també quan aquest per fi va arribar a casa. Tenia moltes ganes de llegir-lo, però quan per fi vaig començar la lectura, em vaig quedar garratibada.
No sé com ha sabut trobar la valentia per escriure aquesta història, que reflecteix uns moments duríssims, que ningú hauria de viure, i que la pròpia autora i la seva família van haver de sofrir. Encara que, per suposat, l'autora ha creat una nova història, partint de vivències conegudes.
La Mar rep la notícia de l'accident del seu fill, i en uns segons el seu món canviarà per sempre. La novel·la és plena de sentiments i emocions. Alterna la tragèdia del present amb parts d'un diari que ens mostren també un altre drama que ve de més lluny.
Està molt ben escrita i es llegeix de manera àgil. Els personatges són molt reals, i els fets, terribles. De manera tranquil·la, avancem amb els protagonistes en els intents de superació, mentre el passat s'entesta a entorpir el procés cap a l'acceptació. Al final, tanquem el cercle, i el títol encaixa en la història a la perfecció.
L'he gaudit i l'he patit, i espero que sigui la primera de moltes més novel·les.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...