"LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS"

Uff... com us ho diria? És un llibre ben escrit però terriblement depriment...
La lectura et dona un ritme pausat, el llibre té una escriptura suau que lentament et va omplint de tristor.
Adolescents, comportaments obsessius, anorèxia... i el pitjor... gens d'esperança. Els personatges viuen en un clot i s'hi van enfonsant cada cop més i l'autor no ens concedeix cap promesa de millora.
Cap al final sembla que farà un cop d'efecte, però inevitablement guanya l'apatia, la desil·lusió, el pessimisme...
Conclusió: en acabar el llibre et sents fatal.

JOC DE LLETRES

Us recordo que el dia 15 s'acaba el Joc de Lletres de Nadal. Els que encara no hi heu participat podeu llegir-vos els microcontes aquí i fer rodar una mica els engranatges de la inspiració.

"L'ÚLTIMA CARTA DE COMPANYS" de Toni Soler

Tot i que en els seus programes de TV, de vegades van una mica "passats de voltes", ha aconseguit que entenguem la política molt millor i que molts nens coneguin el nom dels presidents i dirigents dels partits polítics abans que arribin als llibres de text.

Toni soler amb "Història de Catalunya, (modèstia a part)", ja ens va parlar de la nostra història d'una manera diferent. Ara seguint en la línia d'un "humor seriós", ens presenta aquesta idea tant futurista: El president Companys transportat als nostres dies just abans que l'afusellin...
Una novel·la que barreja gèneres amb tanta naturalitat que gairebé sembla tot possible. Història, realitat i ficció es barregen amb política, conspiracions, serveis secrets, venjança, amors i odis, tot a parts no massa extenses, cosa que fa que el llibre t'entri amb facilitat i s'acabi massa ràpid i tot.
El final, una mica sobtat, no m'ha acabat d'agradar. Però amb la mala ratxa d'un dels protagonistes, era d'esperar que no tots els plans, li sortissin com ell volia. Potser només és per que volia que durés una mica més...

LES VEUS DEL PAMANO...

Tenia moltes ganes de veure-la. Com no feia massa que l'havia llegit, volia veure com canviava al passar a la pantalla.
Com passa sovint es van quedar moltes coses per veure i això demostra que encara que "una imatge val més que mil paraules", hi ha llibres que ens creen tantes imatges que no es poden encabir en només dos capítols...
Els personatges, molt ben trobats, encara que la "Senyora" crec que havia de ser més espectacular (sense menysprear la feina de l'actriu encarregada del paper)
La vau veure? que us va semblar?

LA MÀ DE FÀTIMA de Ildefonso Falcones

Les religions són complicades i quan et trobes en mig de dues no pots fer rés més que sobreviure i en la majoria de situacions rebre per les dues bandes. Així Hernando lluita per trobar un punt d'unió entre totes dues religions, una utopia, sens dubte, que el fa viure i malviure al llarg d'aquesta història.
Una gran història, potser amb massa informació històrica i tot. Amb moltes batalles, sang i fetge. (això és el que se'm ha fet més llarg) També amb uns personatges plens de força i personalitat. El protagonista a més de estar enmig de dues religions, també es troba amb una situació sentimental força complicada i cada cop que sembla arreglar-ho es torna a espatllar.
Es pot unir dues religions...? Es pot estimar dues dones...?
Quan vaig acabar de llegir-lo havien passat tanta quantitat de coses que em va quedar la sensació que havien passat molts anys des que l'havia començat a llegir. Tot i que l'autor ha tornat a escriure un gran llibre, potser per la proximitat, "L'esglesia del Mar" segueix sent, per mi, la preferida.

JOC DE LLETRES - NADAL 2

Alguns m'heu preguntat si en podeu enviar més d'un... SI, en podreu enviar fins a quatre.
Sobre els premis, he de dir-vos que hi haurà un lot de llibres (inclou llibre signat) per a un guanyador, que triarà l'atzar (probablement amb la loteria de Nadal) i un altre lot (també amb llibre signat) per un guanyador que triarà un súper jurat format per alguns amics i parents i que també tindran en compte els comentaris que aneu deixant en els contes.
Gràcies a tots per participar-hi, es sorprenent quantes coses es poden dir amb tan poques paraules, i continueu que encara hi ha força temps...

JOC DE LLETRES - NADAL

Jaume Cabre en "El sentit de la ficció" diu: "Un lector, crec jo, és un escriptor en potència; però no ho és necessàriament..."
Per Sant Jordi ja vau poder participar en el joc que vaig fer. Aquest cop serà més de tipus creatiu, així hi podrà participar més gent. Us proposo fer un MICROCONTE.
Condicions del concurs:

1. Ha de tenir un màxim de 50 paraules.
2. Pot ser de qualsevol temàtica, però NO ha de tenir res a veure amb el Nadal.
3. Ha de contenir una o més d'aquestes paraules:

• Cossetà/nia: Individu d'un poble ibèric preromà, centrat al camp de Tarragona, fins al coll de Balaguer.
• Fonoll: fenc, herba, farratge.
  
• Pagès/esa: Home de camp. El qui es dedica al conreu de la Terra.
  
• Lluna: Satel·lit de la Terra.
• Escriptor/a: Persona que escriu llibres i que es dedica a la composició literària. Alguns dels quals són tant amables de regalar-nos llibres signats...

Com ja haureu endevinat, aquests noms tenen a veure amb les editorials que ens ofereixen els llibres que seran el PREMI: Cossetània edicions, pagès editors, Editorial Fonoll, La Lluna en un Cove. I també als escriptors que ens han signat un llibre seu pel concurs, que "de moment" són: Jesús M. Tibau, Núria Martí i Abel Cutillas. Segons els llibres que tinguem (que encara em van arribant) hi haurà un o més premiats...
L'heu d'enviar a: tumateix.llibres@gmail.com, juntament amb el vostre nom i l'adreça postal i si teniu un bloc, també l'adreça del bloc. Teniu de plaç per enviar-ho fins al 15 de Desembre.
Començo jo...
"El pagès, amagat, espiava de més a la vora del que era prudent, repassant una vegada més els seus contorns suaus. Ella, com sempre, escrivint, somiant ser una escriptora; submergint-se en la ficció i ignorant la realitat, que tan propera la vigila."
Podeu veure els microcontes que van arribant a JOCS DE LLETRES

"EL MÓN SOBRE RODES" de Albert Casals.

N'havia sentit parlar i l'havia vist en alguna entrevista televisiva i la curiositat em va portar a llegir-lo.
Quan ja havia llegit unes quantes pàgines i havia seguit l'Albert en l'inici dels seus viatges, no vaig poder evitar pensar en les meves filles. La gran, té gairebé onze anys i si d'aquí tres anys em demanés una motxilla i volgués anar a veure món tota sola se'm posarien els pels de punta...
Així que vaig passar a llegir directament la part final: "Què en pensen els meus pares?" i després "com veig el món" Vaig començar el llibre ben bé pel final. Bé, l'Albert i la seva família tenen una molt bona filosofia de vida.
I així vaig continuar llegint les aventures i desventures dels seus viatges en cadira de rodes i amb un pressupost més que limitat; de la seva fantàstica sort i de les anècdotes i moltíssimes experiències.
El vaig trobar força interessant, un llibre de viatges diferent. He de reconèixer, però, que quan m'imagino les meves filles rondant pel món i dormint per les platges, els parcs, a casa dels amics que van fent pel camí... se'm posen igualment els pels de punta. (ja m'ho diuen que sóc massa patidora)
Si voleu saber més coses sobre l'Albert, que és un jove lluitador, a qui li agrada molt viatjar i compartir-ho amb tothom: www.elmonsobrerodes.cat

"UNA SORTIDA DIGNA" de Jesús M. Tibau.

En aquest recull de contes, Jesús M. Tibau ens passeja per diferents situacions on la mort hi és del tot present, quan tens això assumit vas llegint els contes esperant-la... buscant-la....
Encara que, no us heu d'espantar ja que estan contats amb un humor... de vegades seriós, de vegades macabre... ple de metàfores originals i reflexions d'aquelles que tots volem evitar, però que sovint s'apoderen dels nostres pensaments.
Uns contes curts i altres curtíssims, que es llegeixen sense adonar-te'n; i finalment ens regala una història més llarga i tendra , i ben farcida de petits trossets d'altres històries, d'altres vides en la mort.
Uf, gairebé me'n oblido! l'autor, que ja ens té enganxats al seu bloc també té, com molts ja sabeu un altre bloc dedicat a aquest llibre, on podeu seguir gaudint dels personatges del llibre, i dir-hi la teva.
Com sempre no deixa de sorprendre'ns amb la seva originalitat. Com se'n diria d'això sr. Tibau: un llibre infinit?

"APERITIUS I TAPES, CAPRICIS DELS SENTITS" de Mariona Quadrada

Cossetània ens presenta el tercer llibre de la sèrie Amb Gust de Mediterrani. Un llibre amb unes propostes molt gustoses per que experimentem amb els aliments de sempre, ens ho passem bé i al mateix temps donem un toc diferent a la nostra taula.
Hi podreu trobar aquelles tapes de tota la vida i altres totalment innovadores. Si voleu fer-ne un tastet aquí.
Si voleu podeu fer un cop d'ull a la pàgina del taller de cuina Mariona Quadrada on hi podreu trobar molts suggeriments.