"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

4 febr. 2016

ELS FILS DE L'ARANYA de Margarida Aritzeta

Torna la inspectora Mina Fuster amb un nou cas. Si encara no la coneixeu, us recomano que llegiu les prèvies d'aquesta inspectora: el relat "L'Assassinat de la venedora de cupons" dins el recull Elles també maten, i la novel·la L'Amant Xinès.
En aquest segon llibre anem coneixent millor a la inspectora, perfilant els seus contorns i infiltrant-nos en les seves intimitats. També es consoliden les amistats, contactes i companys, i a més n'afegirem algun de nou, que sembla que promet molt. M'agraden tots els que envolten aquesta dona tan complicada, cadascun amb el seu perfil definit amb molt detall, cosa que fa que assoleixin un nivell alt de credibilitat.
La complexitat no només va augmentant entorn als personatges, també ho farà en les investigacions, aquest cop molt més enrevessades. Ens va mostrant personatges diversos, els seus problemes, vicis, delictes... Els fils es van teixint i enredant, s'aniran succeint una cadena d'esdeveniments que embolicaran la troca a cada pàgina. L'autora juga amb el lector, deixa que sapiguem coses que la inspectora desconeix, mentre ens segueix mantenint intrigats amb altres incògnites, que ens descol·loquen i ens obliguen a romandre atents fins al final. Les pàgines avancen i ens sembla que no serà possible que els policies ho acabin de lligar tot... i és perquè potser molts cops s'escapen alguns fils, que queden penjats, gairebé invisibles. 
En aquesta novel·la, Aritzeta ha tractat sense embuts el costat més brut d'alguns dels personatges, sense estalviar-nos la duresa dels fets. Augmenta la brutalitat i la cruesa en el que ens relata, però alhora no deixa de regalar-nos la seva manera d'escriure acurada i elegant. 
L'autora tampoc es deixa aquest cop les referències literàries, musicals, o gastronòmiques, i seguint als personatges, que no són pocs, ens mourem per les terres tarragonines tot recorrent paratges, i també carrers de la ciutat i locals entranyables.
Tot plegat, una combinació que ens farà empassar uns fets tèrbols i escabrosos amb una facilitat engrescadora.

2 febr. 2016

QUI VOL JUGAR? QUIN ESCRIPTOR ÉS?

Recordeu el joc QUIN ESCRIPTOR ÉS? 
És divertit veure quina carona feien els que ara ens fan viure històries ben diverses. Doncs, tornem-hi! però aquest cop serà una mica diferent.
Els he posat en dues columnes i haureu de fer parelles dels nens/es que van ser amb escriptors/es que són ara. A la primera els teniu de 1 al 5 i a la segona per ordre hi tenim: Ferran Blanch, Anna Mª Villalonga, Margarida Aritzeta, Jordina Ayats, i Marc Moreno... A la primera foto, l'escriptora és la nena, però estaven tan graciosos que no he volgut treure el nen. Els altres sembla que hagin anat tots a la mateixa perruqueria, no?

 Bases:
  • Podeu deixar comentaris, però NO hi deixeu la solució, ni tampoc pistes, l'heu d'enviar a: tumateix.llibres@gmail.com
  • Al principi m'havia semblat força difícil, però després no tant, així que n'heu d'encertar com a mínim DOS per participar al sorteig. (si n'encerteu més potser tindreu més números)
  • Com tan fàcil tampoc és, us deixo fer DOS intents.
  • Teniu temps d'enviar la resposta fins al 10 de Febrer. No badeu!
  • Els participants poden ser d'arreu del món, però l'adreça de rebuda del premi ha de estar a la península o Les Balears.
PREMI: Com sempre, serà un llibre. Aquest cop, acabat de sortir del forn, Rezos de Vergüenza de Josep Camps (Alrevès).
Apa, ja hi tornem a ser, tots a jugar!!
Vaig posant els encertants:
XeXu(5); Sa Lluna(5); Creativity(5); McAbeu(2); Anna J(3); Buixeta(3); Quadern de Mots(5); Montse P.(2); Garbí(5); Isabel R.(5); Loreto Giralt(5); Isabel M.(3);

Responc a tots els mails, tan si han encertat com si no. Si no us he contestat és que no l'he rebut, així que deixeu-me un comentari o torneu-lo a enviar abans de que doni per tancat el joc. 

1 febr. 2016

ELS ARRUGATS de Carles Capdevila i Vero Cendoya

Ja fa massa dies que no parlem de la província de Lleida, no? El Rosal és un petit obrador de Tàrrega on es fan galetes, i aquest conte té els fonaments en una història real.
A l'any 1920 en Josep Serra va fundar El Rosal i des de llavors les seves galetes van anar agafant popularitat. Ara és l'Associació Alba qui manté el negoci, i ara hi treballen persones amb dificultat i risc d'exclusió.
Les galetes estrella d'El Rosal són els arrugats, i es van començar a fer per casualitat. El Lluís intentava fer neules i no li sortien, les "pifies" les arrugava i les anava posant en safates, després se les menjaven els de l'obrador, però eren tan bones que també les van comercialitzar, i ja són les més venudes d'entre tots els productes. (vegeu el vídeo)
El periodista Carles Capdevila i la il·lustradora Vero Cendoya han versionat la bonica història dels arrugats i l'han convertit en un conte infantil, una nova història tan dolça com la que els va inspirar.
UMMM quina gana!

28 gen. 2016

AQUESTA NIT NO PARLIS AMB NINGÚ! de Josep Sampere

Acostumo a somiar, i gairebé mai són somnis bonics, al contrari. Això em crea angoixa, em desperto sovint espantada tot i que ja m'ha passat l'edat de cridar la mama. Doncs aquest llibre m'ha recordat les meves nits no desitjades.
M'ha agradat, m'agrada com està escrit i trobo que
Josep Sampere ha aconseguit crear amb mestria un ambient de suspens que balla entre realitat i ficció de tal manera que, com els passa als personatges, el lector tampoc té clar en quin punt es troba. Genera la sensació dels somnis o millor dit, dels malsons, on vols despertar però hi ha alguna força que et va empenyent fins al final, esforçant-te per descobrir si el que està passant és possible.
L'autor no perd el temps amb descripcions ni explicacions innecessàries, però sorprenentment els escenaris i esdeveniments se'ns mostren molt clars. A mesura que avancem també anem acumulant enigmes, no sabem què està passant però a cada pàgina ho intuirem amb més claredat. Els protagonistes viuen moments tensos i angoixants que envolten també al lector i fan que comparteixi les seves preguntes, dubtes i pors. 
Aquesta nit no haurien de parlar amb ningú, però de vegades no ho pots evitar, o no vols...

21 gen. 2016

ATRAPATS A LA XARXA de Michelle Gagnon

"Ella s'estimava més fer anar un ratolí que no pas acaronar un gat i preferia una clau de sistema abans que la clau del pis. Res no la relaxava tant com el zumzeig del disc dur."
Doncs sí, la Noa és així i en Peter també, i n'hi ha més. Hackers que fiquen el nas on no toca. Per motius diferents als dos els interessa saber que s'amaga darrere d'una corporació força misteriosa. Ella s'ha despertat en una taula d'operacions, però no era pas a cap hospital sinó en un cubicle dins d'un magatzem, ell ha trobat un document amb el nom de Persefone al calaix tancat del seu pare. El destí els unirà a ells i també al lector un camí perillós, en el desig de saber què està passant, per què els persegueixen, i per què tenen tant interès en fer-los callar.
Una lectura absorbent, una escriptora que gestiona molt bé el suspens i els moments de tensió. Ens deixa anar incògnites des del moment zero, manté l'atenció del lector durant tot el llibre, i no ens estalvia moments escabrosos. Al final ens regirarà l'estomac, i ens faran emprenyar alguns fets, però és el que hi ha.
Comentant la jugada amb les meves filles, que el van llegir primer que jo, els deia que el final em semblava una mica... inacabat. El llibre s'ha resolt bé, o molt bé, però et queda aquella sensació de... "ja està?... jo en volia una mica més!". Al buscar la biografia de l'autora per posar-la a l'apartat ESCRIPTORS, resulta que he descobert que es tracta d'una trilogia, i aquí a casa nostra, de moment, només han publicat el primer. Una part de mi s'ha emprenyat "per què no poden fer llibres de començar i acabar?", però una altra part se n'ha alegrat molt, la part que ha quedat atrapada en la història i en vol més.
Informàtica, una malaltia incurable, experiments... Una novel·la d'aquestes Crossover, que enganxa a tots els públics.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...