18 d’ag. 2020

EL CUARTO MONO... LA QUINTA VÍCTIMA... LA SEXTA TRAMPA... de J.D.Barker

Si a la novel·la criminal se li atribueixen més de 10 subgèneres, en aquesta sèrie els tenim gairebé tots inclosos. Policíaca, procedimental, intriga, suspens, psicològica, terror... Sorpreses, girs... 
J.D. Barker juga en tot moment amb el lector, ens fa anar per on vol, ens esgarrifa i manipula les nostres sospites per fer-nos creure que podem endevinar alguna cosa, però l'estupefacció, la sensació que mai podem estar segurs de res i els moments de terror, aniran en crescendo, en cada novel·la, a partir de la meitat del llibre.
Comencem amb segrestos i assassinats, una investigació complicada i un diari que ens retrata l'entorn familiar on es va educar l'assassí. Fantàstics els diàlegs que es transcriuen entre el pare i el fill. Genials les ensenyances que li transmet perquè acabi sent un home intel·ligent i molt educat, que encaixi perfectament en la societat, malgrat ser un psicòpata.
Encara que ens preguntarem tota l'estona...: És realment un psicòpata o l'han creat a través de l'educació a què l'han sotmès?
Llegint aquesta sèrie m'ha passat com quan miro una pel·lícula de terror, que hi ha moments d'esglai on vull deixar de veure-la, però sé que si ho faig serà pitjor. Necessito continuar per saber cap on tira i com acaba tot plegat.
La primera, "El cuarto mono", queda força acabada, encara que oberta, però els personatges et tenen ben atrapat i tens ganes de seguir. Així que després de la primera volem llegir les següents. El final de "La quinta víctima" queda tallat sobtadament, no sembla cap final. Jo diria que amb "La sexta trampa", junts, semblen un sol llibre.
A partir de la segona novel·la de la sèrie, l'autor ens va complicant cada cop més la trama. Se'ns presenta el repte de seguir tres vies d'investigació. L'equip de la Metropolitana de Chicago segueix la pista d'un nou assassí en sèrie; Aparten al detectiu Porter del cas de l'assassí "Cuarto Mono" però ell segueix el fil de les investigacions pel seu compte (massa a la seva); Alguns agents de l'FBI també estan intentant aconseguir tancar els fronts oberts que va deixar la investigació del "Cuarto Mono".
Barker utilitza elements que hem vist en moltes novel·les policíaques, de misteri, intriga o terror, però els ha sabut combinar de tal manera que ens aniran descol·locant a cada pàgina i ens mantindran enganxats a la lectura.
La trama és cada cop més enrevessada (en l'última novel·la més que en cap), però la seguirem amb facilitat gràcies a les diferents tècniques narratives, als repassos que ens va fent l'autor i a les nostres habilitats, per descomptat.
Ens trobarem també davant d'una gran quantitat de personatges, diferents grups policials cadascun amb els seus líders. Diria que en aquest cas, les diferències de caràcter, les peculiaritats de cada personatge i el seu carisma, fan que no tinguem cap problema a l'hora d'afegir-nos a les seves aventures i desventures, recordant qui es qui en cada moment. (Us ho diu algú que sempre es fa embolics amb els noms)
Per crear aquestes novel·les es veu clarament que hi ha hagut una gran feina d'investigació, no només a tall policial, que és on de vegades l'autor s'excedeix amb explicacions. També es nota la feina feta per recrear les diferents situacions en què passen els assassinats o que viuen els protagonistes. Llacs, congelació, climatologia, autoescoles, cementiris, metro, funcionament de presons, advocats, hospitals... i la llista seguiria perquè no hi falta detall. Malgrat això, en cap moment es fa pesat en descripcions ni parafernàlia innecessària. 
Potser en l'última novel·la és quan es passa una mica embolicant la troca de tal manera que el lector queda ben marejat. Però igualment seguirem gaudint amb la tensió que no ens abandona en cap moment.
He intentat parlar de les novel·les sense desvetllar res als lectors que no les heu llegit, només vull afegir un detall més. L'autor aconsegueix crear en el lector la dualitat de sentiments envers alguns dels protagonistes, ens agraden i els odiem, trobem alguns actes repulsius i altres justificats... i així fins al final, que també ens deixarà una sensació agredolça.
Aquestes entren en la categoria de les lectures intenses que, en acabar, costa abandonar el que t'ha absorbit durant tantes hores i s'ha de fer una pausa abans de començar res de nou.


18 de juny 2020

SEE YOU LATER


"El escritor que sepa lo que tiene entre manos, que cuente conmigo para acompañarlo. El que no... Digamos que uno ya tiene más de cincuenta años, y en el mundo hay muchos libros. No puedo perder el tiempo con los que estan mal escritos".
Stephen King

Llegir llibres és la meva addicció, parlar de llibres la meva passió, però v
a ser acabar de llegir aquest paràgraf i posar-me a escriure aquest post.
Em sap molt greu deixar d'escriure en aquest espai que considero tan meu, tan jo. Potser per això m'havia resistit a fer cas de les paraules que Stephen King ha posat en paper i que feia temps que em mormolava el meu subconscient però no volia escoltar. Vaig començar el bloc per parlar de llibres amb vosaltres i em sembla que fa força temps que la gent comenta ben poca cosa als blocs (estic entre els culpables). Les altres xarxes son més ràpides i cada cop anem amb més presses.
No deixaré de parlar de llibres, això és impossible. A Instagram podreu anar veient els llibres que tinc per casa o que hi acaben d'arribar per ser llegits. A les meves xarxes i col·laboracions en mitjans anireu trobant algunes recomanacions que m'agradarà compartir. També en els clubs de lectura, en tertúlies i festivals, per descomptat.
Han sigut més de 12 anys. Aquí, en el meu estimat bloc, he fet unes dues ressenyes per setmana, pam més pam menys, també hem jugat i he fet amistats que no vull oblidar i que aniré visitant. Segur que seguiré llegint al mateix ritme, o més o menys, però sense la pressió (que em poso jo mateixa), de fer-ne  ressenyes, si no em ve de gust.
No m'ha agradat mai dir adéu, soc massa sentimental i em costa deixar anar res que m'hagi fet feliç, així que us dic: fins després! i ens anem veien per aquests mons.

El que va ser el meu primer avatar...



15 de juny 2020

STEPHEN KING


Feia temps que tenia "El visitante", però abans de llegir-lo vaig voler endinsar-me en "Mientras escribo", per conèixer millor l'autor.

MIENTRAS ESCRIBO.

"Si quieres ser escritor, lo primero es hacer dos cosas: leer mucho y escribir mucho. No conozco ninguna manera de saltárselas"

Estic del tot d'acord amb aquesta frase. Em fa mal a les orelles i a l'anima, quan escolto algú que escriu i diu que no llegeix. Com pot ser?!
Considero que aquest llibre és, sobretot, autobiogràfic.
Hi ha una primera art que ens parla de la seva vida, infantesa, família... Encara que passi per les èpoques i els fets sense allargar-se ni aprofundir massa, suposo que algun dia es publicarà una biografia més extensa de l'autor, aquí ens en fa només un esbós.
Però la resta del llibre, tampoc la consideraria com un manual d'escriptura. Ens parla de la seva manera d'escriure, de les seves debilitats, dubtes, i del plaer que troba en l'escriptura. Ens explica els fets i anècdotes que van inspirar les seves novel·les, i de com va començar a tenir èxit. També del paper importantíssim de la seva dona, sempre al seu costat, sempre empenyent-lo i acompanyant-lo.
És un llibre d'on en traurem moltes lliçons, encara que d'una manera menys convencional que en altres guies d'escriptura. Hi ha algun consell de gramàtica, d'estil, de personatges, de trames, de correcció... També ens parla de publicar, d'editors i d'agents, i dels lectors i les crítiques.
Hi trobarem pensaments i
opinions irreverents, d'un escriptor una mica (o molt) esbojarrat. Per a qualsevol lector, serà una lectura interessant, i per qui vulgui ser escriptor, una lectura molt motivadora.


EL VISITANTE.

L'autor situa la trama a Flint City, una ciutat fictícia, on Ralph Anderson s'enfronta al pitjor cas que ha hagut d'investigar fins al moment, l'horrenda violació, mutilació i assassinat d'un nen. En principi no hi ha massa que investigar perquè han trobat tantes proves forenses que no pot haver-hi dubte. Testimonis, empremtes, ADN, tot senyala a l'entrenador Terry Maitland. Però després d'haver organitzat una detenció pública com a escarni, comencen a sorgir proves contradictòries  que demostren que quan es va produir l'assassinat l'entrenador era lluny de la ciutat.
El que comença com una novel·la policíaca, es va transformant en un homenatge a monstres clàssics com Dràcula, recordant també llegendes que tot i escoltar-les en diferents llocs del món, tenen molts punts en comú, com seria l'home del sac, el coco...
En aquesta novel·la, com en la majoria de les escrites per King, hi trobarem la mà experta en enganxar-nos, sorprendre'ns i mantenir la nostra curiositat i tensió fins al final.

CARRIE.
Va ser la novel·la que li va obrir el camí de l'èxit. Al llibre de "Mientras escribo" ens parla també de com es va començar a generar la idea en la seva ment, explica que mai li ha caigut bé la protagonista i altres dades força interessants que ens aportaran un plus a la lectura d'aquesta història.
Segur que si recomanés aquest llibre com a lectura obligatòria als instituts, molts docents se'm tirarien a sobre, però em sembla un retrat terrible però molt realista de l'assetjament que han de patir molts adolescents, del dolor i les agressions físiques i psicològiques espantoses que algunes persones son capaces d'infringir a altres.
L'autor ens presenta una noia que ha conviscut amb una mare desequilibrada que l'ha criat amb una educació extremadament religiosa, i quan s'endinsa en les turbulències de l'adolescència es desencadena la catàstrofe.
Al relat, que podria ser el de molts adolescents, King hi afegeix components psíquics i de telequinèsia que donaran el poder a la víctima, Carrie, per defensar-se i venjar-se d'una manera apassionada, brutal, salvatge i descontrolada. (El control no és l'habilitat més destacada dels adolescents)




Stephen King ens sap portar per on vol amb destresa, ens enganxa, ens espanta, ens confon... A més de l'enginy per trobar trames diferents en cada novel·la, una de les habilitats que destacaria d'aquest autor és la coneixença de la psicologia de les persones. En cada personatge hi trobarem tot un món, que l'autor ens sap mostrar amb mestria.
S'ho passa bé escrivint i es nota en cada llibre.

"Puede que escribir sirviera para pagar la hipoteca y los estudios de los niños, pero eso era aparte. Yo he escrito porque me hacía vibrar. Por el simple gozo de hacerlo. Y el que disfruta puede pasarse la vida escribiendo. Ha habido momentos de mi vida en que escribir ha sido como un pequeño acto de fe, como escupirle a la cara a la desesperación".






2 de juny 2020

INSTA RECOMANACIONS MAIG

Aquestes son els llibres que he postejat a Instagram durant el mes de maig.

Segueixo recordant que quan en faig la foto és molt possible que encara no els hagi llegit, però sí que els tinc a casa esperant torn.

(cliqueu les imatges per veure-les més grans)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...