25.5.08

"EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES de John Boyne.

N'havia sentit a parlar molt i justament per això no el volia llegir. Massa trist. Però finalment la curiositat ha pogut més i ho he fet: A mesura que vas llegint el llibre el cor se't va encongint i no pots evitar que la tristor t'envaeixi.
Només hi trobava una incoherència: creia que el nen, que té nou anys al principi i deu al final, és una mica massa innocent.
Vaig consultar-ho amb les expertes que tenia més a ma (una de 6 anys i l'altra de 9, com el protagonista), i com en un joc els vaig descriure el que en Bruno, el nen, veia per la finestra. Al principi em van dir que potser era un "campament de pobres", però quan hi vaig afegir que també hi havia soldats voltant per allà, la gran va dir: "oh, els tenen presoners" amb cara de pena.
Bé, potser ens hauríem de situar en aquella època, on no tenien tele per veure-hi guerres a les notícies, on no els explicaven tantes coses, i on els nens no eren tant espavilats i mantenien la innocència fins més tard.
sinopsis

22.5.08

"MADAME BOVARY" de Gustave Flaubert.

Una dona que no sap el que vol, o potser si que ho sap però li resulta impossible aconseguir-ho. Eternament insatisfeta va canviant de llit per trobar el luxe, la posició i allò que havia imaginat que seria l'amor i la passió.
La novel·la va portar una mica de cua quan va ser publicada a França al 1857, va ser una de les primeres novel·les de narrativa moderna, i val la pena recordar de tant en tant els clàssics.
sinopsis

"ZERO ABSOLUT" de Allan Folsom.

Un llibre emocionant, una bona combinació de personatges de diferents ambients que et conviden a voler-ne saber més a cada moment. Un científic, una doctora, un policia, un grup de nazis i un misteriós malalt...
Arriba un punt en que creus que ja ho has descobert tot, t'acabes el llibre per que ho has de fer creient que t'has marcat un punt. Però no t'ho pensis, l'autor encara et pot sorprendre en l'últim moment, hauràs d'arribar fins al final per saber el veritable significat de tot plegat.
sinopsis

13.5.08

"EL QUE RESTA DEL DIA" de Kazuo Ishiguro.

Sempre m'han fascinat els majordoms anglesos, la seva elegància, que sempre saben el que vols i en quin moment i ho fan tot tant bé..., o potser això només passa en la ficció.
Aquest llibre ens fa un retrat del típic majordom competent que mai es posa on no el demanen. És a la vegada una història d'amor i de sentiments reprimits. Ens mostra per una banda el majordom, a qui li costa tant demostrar el que sent després de passar-se la vida sent l'ombra de la gent, i per altra banda la governanta, que tot i estar en la mateixa situació que ell és capaç de sentir-se persona i tenir sentiments.
sinopsis

12.5.08

"ET DONARÉ LA TERRA" de Chufo Lloréns.

Crec que ara mateix estem una mica empatxats de novel·la històrica, potser per això em va costar una mica enganxar-me a aquesta.
Al principi els personatges que anaven sorgint no m'estiraven massa, potser és que encara tinc massa frescs els llibres Un Mont Sense Fi i La Catedral del Mar, que m'han agradat moltíssim i no es pot evitar fer-hi comparacions. Però poc a poc m'he anat endinsant en les històries que s'expliquen i tot i que vas endevinant el que anirà succeint, al mateix temps et va enganxant. sinopsis.
De tota manera, he de dir que ara estaré un temps més llarg sense tocar les novel·les històriques.

6.5.08

"CALIFORNIA" de Àngel Sanz i Sala

Una història emotiva i emocionant, com ha de ser una bona pel·lícula. L'Àngel, un veí de Súria ens explica la vida d'un cinema i amb ell la dels seus veïns i una miqueta la seva pròpia.
L'autor del llibre, que a l'hora és un gran fotògraf combina les vivències, anècdotes... amb fotografies i documents inèdits, cosa que fa que puguem introduir-nos amb facilitat en aquella època, que tot i no ser massa llunyana, el cinema tenia una gran importància en la vida dels que l'envoltaven.
El llibre està situat a Súria, però podria ser la història de qualsevol dels milers de cinemes de Catalunya o Espanya, i de segur farà caure la llagrimeta a molts, a la vegada que ens farà riure amb aquelles coses que passaven quan els llums s'apagaven i la repressió del moment tancava els ulls una estona.
Va veure la llum per St. Jordi i encara no es troba a totes les llibreries, si us interessa, envieu-me un e-mail i miraré d'informar-vos d'on aconseguir-lo.
per veure'n més coses aquí

1.5.08

"BESSONES VESTIDES DE BLAU" de Mary Higgins Clark

De la Mary Higgins Clark en tinc una col·lecció, com ja vaig dir en una altra ocasió, els seus llibres no es poden llegir massa seguits perquè segueixen un patró molt similar que fa que tots els seus llibres s'assemblin, encara que amb històries diferents, és fàcil endevinar per on aniran els trets.
En aquest llibre però, trenca el patró posant-hi unes protagonistes diferents. Dues nenes bessones, i ens posa la pell de gallina amb la telepatia i la connexió que existeix entre elles, encara que estiguin a kilòmetres de distància.
El que si que segueix mantenint l'autora en el seu estil, és el final, que com en els altres et fa anar a contra rellotge fins a l'últim moment.
sinopsis

24.4.08

"EL CONTE NÚMERO TRETZE" de Diane Setterfield.

Vida Winter, una famosa escriptora i inventora de les moltes històries que s'han publicat sobre la seva vida, demana a Margaret que escrigui la seva veritable biografia. Amb dubtes accepta la feina i és absorbida per la vida d'unes bessones molt especials.
Realment jo també vaig començar amb dubtes, i igualment vaig ser absorbida per la curiositat, l'intriga i els secrets que amaga la família Angelfield.
sinopsis