"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

23 ag. 2016

LA CINQUENA ONADA de Rick Yancey

Els alienígenes envaeixen la Terra, una gran nau planeja sobre el planeta, però no donen senyals de vida, ni de pau, ni de violència, ni surten petites naus per atacar, ni disparen làsers, ni res del que algunes pelis o llibres del gènere ens tenen acostumats (a The Host potser...) Com pensen vèncer, doncs? Per què els caldria gastar energia si poden matar la humanitat amb els nostres propis recursos. Això sí, sense fer massa mal a la Terra, que la necessiten.
La primera onada els va deixar sense electricitat (us ho podeu imaginar?); la segona onada va fer pujar el nivell del mar inundant bona part de la terra; la tercera, una epidèmia que va matar a milions de persones, i que va deixar només als pocs immunes; La quarta onada, els silenciadors. No els ha calgut aterrar perquè ells ja feia temps que estaven entre nosaltres, són exactament com nosaltres, i aniran fent desaparèixer la població poc a poc. 
Si no els podem diferenciar, de qui podem fiar-nos? De ningú. Naturalment dispararem abans de preguntar, abans de que ens disparin. Ens matarem nosaltres mateixos: ja tenim aquí "la cinquena onada".
Conclusió: La lògica ens porta a una gran evidència, no podem guanyar. Llavors per què seguim intentant-ho? 
Perquè un humà vulgui viure ha de tenir un objectiu. El llibre està escrit en primera persona, però per diverses persones. Tenim la Cassie, que intenta sobreviure perquè ha de trobar al germà petit, de qui l'han separat, i va explicant en un quadern totes les catàstrofes que han anat passant. Quin és l'objectiu dels altres dos protagonistes, en Ben i l'Evan? No us vull fer més spoiler, ja ho anireu descobrint.
En la primera part em vaig quedar més que enganxada, avançava a bon ritme, em costava deixar de llegir i  quan ho feia no podia evitar seguir patint pel que estava passant. Després i ha una part central on ens explica com s'entrenen els supervivents, com es preparen per la lluita, que em va frenar forçá la lectura, però cap al final es torna a recuperar.
Nens soldats, agents dorments, infiltrats, desertors... realitats que Rick Yancey ha convertit en ficció.
La novel·la ens farà ballar el cap tota l'estona analitzant les diferents possibilitats. Com als protagonistes, l'autor també ens fa dubtar de tot i de tothom. Tenim ganes d'arribar al final per saber qui és qui. El llibre acaba sense acabar, però tranquils que almenys tindrem clar qui són els protagonistes (crec). 
És el primer llibre d'una trilogia. El millor és que ja tinc el segon llibre, el pitjor, que encara no han publicat el tercer, almenys en espanyol.
Van compar els drets per fer la pel·lícula abans que es publiqués el llibre. Podeu fer un cop d'ull al tràiler de la pel·lícula clicant aquí

19 ag. 2016

EL ÚLTIMO VUELO DEL MICRORAPTOR

Quan una novel·la m'agrada voldria que no s'acabés mai, que fos llarga, llarga. Però els que visiteu des de fa temps aquest bloc, sabeu que m'agraden molt els microrelats i que juguem a fer-ne (JOC DE LLETRES) cada any, i ens ho passem bé inventant grans històries en poques paraules.
Per això avui us recomano el llibre de Sergi G. Oset, més de... bé, és un recull de molts, moltíssims microrelats, i alguns més que micros! 
Amb tant per remenar hi trobareu de tot. Estan dividits en diverses seccions: Microhuevos revueltos; Micropeajes; Microcrímenes maxauberianos; Microlibro del amor (i de la guerra); Dudas, inquietudes y resultados de una microbúsqueda interior literaria superficial; Micromonstruos ejemplares;... i així anar fent. Divertits, criminals, romàntics, dramatics, realistes i de ficció.
Us sembla que us en podeu fer una idea? Doncs, no. Haureu de llegir-los. Microrelats amb moltes referències a molts mons diferents. N'hi ha que m'han agradat molt, n'hi ha que m'han fet riure, o que m'han impactat, o que no he entès del tot, o que no m'han agradat. N'hi ha tants que trobarem micros de tots els temes i per a tots els gustos. Triar i remenar, llegir i rellegir.
Un escriptor amb una habilitat per sintetitzar de vegades una mica estrafolària, però genial. Un llibre lleuger i complicat. Simple i embrollat.
No us el perdeu, perquè no només de novel·la viu el lector!

16 ag. 2016

LES RECOMANACIONS "THE OTHER READERS"

Avui començaré per les fotos que m'heu enviat de QUADERNS. La Núria Graell m'ensenya el llibre a la prestatgeria, m'agrada que estigui ben acompanyat, l'Ousmane B. m'envia una foto des de Lleida; l'àlter ego d'en Garbí, s'ha endinsat de ple en la lectura, hehe; Creativity l'ha llegit entre manualitat i manualitat; i Mireia R. tranquil·lament des de la seva terrassa.



Anem a les altres recomanacions:  
Començaré per la Núria Graell, que ens recomana un llibre que acaba de publicar, que està agradant molt, i que serà una de les meves properes lectures. La Sexta Cuerda.
Laura T. Marcel ens parla de Los Seres Felices de Marcos Giralt Torrente. Si cliqueu el títol podeu llegir la ressenya que n'ha fet al seu bloc. Ens diu que la foto està feta en un seient de l'estació de Renfe-Montmeló, lloc i exercici (agafar el tren), que convida i facilita la lectura.
Creativity recomana La Ciudad Sin Tiempo d'Enrique Moriel.
Xavier C. ens fa la segona recomanació amb el seu àlter ego ben ambientat, Temps d'Herois de Gerard Bussot, i ens diu que aquesta novel·la té un plus, perquè gràcies als codis QR incorporats al llarg del llibre podreu comparar la ficció amb les fonts històriques.
Finalment Mireia R. ens ensenya el llibre que ara mateix té a la tauleta de nit El Regresso del Catón de Matilde Assensi.





Pels que encara no heu participat, us recordo les bases: AQUÍ. No espereu a última hora per enviar les fotos! Faig un repàs dels premis, a veure si us animeu. 
Primera foto participa en el sorteig de dos llibres:  
De moment tot va d'Andreu Martín.
Apropiació indeguda de Lena Andersson.


Segona foto participa en el sorteig d'un lot d'Oli Verge Estra de l'Olier, i el llibre: La Reina de Diamants de Llibres del Delicte.


ATENCIÓ premi addicional.
(independent de l'altra part del joc): Si envieu una foto amb el vostre Click i el llibre QUADERNS (Llibres del delicte) participareu directament en el sorteig d'una capsa La Vida es Bella.


  

10 ag. 2016

PACTE DE SILENCI de Llorenç Capdevila

Hi ha molts llibres on es parla sobre la guerra civil, però aquest ens explica uns fets succeïts just abans que comencés. L'autor ha sabut retratar a la perfecció l'ambient tens que ja es vivia en aquells últims anys. Les divisions i les tensions que ja pronosticaven el que estava per venir.
El Robert Duran ha triat com a destí per fer de mestre un poble lleidatà per allunar-se de Barcelona i els records del passat. En arribar es troba un enterrament molt singular. Seguint el fèretre només hi ha la vídua, cosa molt poc habitual als pobles, ja que tothom es coneix i els enterraments acostumen a ser força concorreguts. 
Tenim un mort des del principi. Un suïcidi... segons la gent del poble, però el mestre sospita que tots amaguen el que ha passat realment. Curiosament no en vol parlar ningú, encara que siguin de bàndols diferents. Sembla que tot el poble hagi fet un pacte de silenci.
"... sempre amb mitges paraules, perquè aquí ningú no diu mai el que pensa, i menys sobre aquests temes, i encara menys a un foraster..."
Acròstic de MARISA RGUEZ. ARTERO
Podríeu pensar que és novel·la negra, però no és ben bé així. És una novel·la molt complerta, on hi trobarem una mica de tot. Es força històrica, ens parla de política, de l'intent de reformar la pedagogia, de com es vivia als pobles... Es un llibre molt treballat i ben documentat.
La part més costumista del llibre m'ha recordat moltes coses de la meva infància, o coses que m'explicaven els meus padrins, com el que explica sobre que hi havia dos bars, o dos establiments d'altres tipus, on solien anar els del poble segons quines tendències polítiques tenien.
Amb força diàlegs, la novel·la es fa distesa. El llenguatge canvia a conveniència: Alguns personatges parlen lleidatà, però fins al punt just perquè no sigui carregós; més refinat quan hi ha converses sobre llibres i cultura en general; lleuger, distés o irònic segons en quins punts, i encès quan parlen de política o religió (temes perillosos); i també tendre i ple de sentiment en la part epistolar.
En aquesta part de les cartes que hi ha al final d'alguns capítols, el mestre explica les seves impressions sobre els fets, però també sobre moltes altres coses que l'envolten, i ens ho transmet d'una manera força especial.
No es pot fugir dels records perquè van allà on tu vas, potser valdria més que fugís de la curiositat, que li pot portar molts problemes i pot posar en perill la seva pròpia vida.  
Com ja he dit, una novel·la molt complerta, i molt recomanable.

1 ag. 2016

INSTA RECOMANACIONS (JULIOL)

Ja sé que aquest més el moviment és lent, lent... al món real i al virtual. Uns perquè tenen massa calor, altres perquè tenen vacances... Bé, us deixo uns quants suggeriments per si us ve de gust tastar-ne algun.
Podeu veure aquestes i moltes altres al meu Instagram @ramona.sf
 















Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...