"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

2 d’ag. 2018

APROFITANT LES VACANCES

Aprofitant que aquests mesos l'atenció cap als blocs, ja força perjudicada últimament, va encara més a la baixa, faré una petita pausa.
Intentaré gaudir de la família i, carregar una mica de vitamina D, sense deixar de llegir, és clar. Aprofitaré per llegir-me alguns llibres dels de 500 a 1000 pàgines, que s'assaboreixen millor sense presses (encara que en posició horitzontal s'enrampin una mica els braços).
No desconnectaré del tot, és clar, això ja sabem que és impossible. Les xarxes ens han abduït i se'ns faria massa difícil viure sense fer-hi un cop d'ull, un clic... o dos o... Així que, Instagram seguirà el seu camí sense aturades (crec que és la xarxa que menys s'atura, de moment), Facebook i twitter aniran a ralentí, i el bloc, descansarà unes setmanes.
Vagi bé!
 

31 de jul. 2018

INSTA RECOMANACIONS DE JULIOL

A les recomanacions de juliol a Instagram: alguns llibres a recordar i potser rellegir, novetats per a tots els públics, augment de les lectures amb ebook, i també aprendre que hem de menjar bé, perquè quan ens relaxem tendim a perdre de vista els bons costums.















19 de jul. 2018

LES FILLES DEL CAPITÀ de María Dueñas

Segurament, ja he dit altres vegades que m'agraden les històries de superació. M'agrada quan els protagonistes ho tenen negre, i s'han d'esforçar de valent per sortir-se'n. Aquesta no és ben bé així.
Aquesta és la història d'un home a qui mai li havia agradat estar-se quiet, qui va crear una família que havia tingut abandonada a Espanya mentre ell voltava pel món, i quan finalment decideix establir-se a Nova York, i poc després la seva dona li escriu comunicant-li la precària situació econòmica en què viuen, ho arregla perquè es reuneixin amb ell, per encarar el futur units per fi. 
És la història d'una mare amb tres filles que no volien deixar el seu país per anar cap a un país, cap a una ciutat de desconeguts, per enfrontar-se a una nova vida plena d'adversitats. L'adaptació, quan un no vol adaptar-se és difícil, però les circumstàncies les aniran empenyent, i aniran avançant encara que sigui per camins costeruts. La joventut ajuda a superar-se, però la innocència, la ignorància, la inexperiència... no tant.
Hauran de carregar amb les conseqüències d'una decisió que prenen al principi, no la d'anar a Amèrica que va ser una obligació, una altra, que marcarà la resta de la seva vida, sempre intentant superar els entrebancs i sobreviure, més que no pas viure.
Maria Dueñas ens descriu els escenaris que decoraven Nova York el 1936, i ens transporta a la colònia espanyola, als negocis, botigues i comerços, a les costums dels immigrants, també a la seva enyorança de la pàtria, dels hàbits del seu país, que són tan diferents. Tots els personatges, que no són pocs, estan molt ben retratats, i els protagonistes se'ns enganxen de seguida. Perfectament descrits i molt treballats.
La trama enganxa, és àgil i tot i que podem endevinar alguns esdeveniments, altres també ens podran sorprendre. Una crònica que no s'allarga massa en el temps, com pensava que passaria quan vaig començar, i en canvi en els últims capítols ens explica, o més ben dit, ens resum, molts més anys futurs.


17 de jul. 2018

SUITE FRANCESA d'Irène Némirovsky

En aquest llibre ens trobem amb dues parts ben definides. En la primera se'ns presenta una crònica de l'èxode de molts francesos, quan els estaven envaint els alemanys. Ens narra les penalitats i dificultats de la fugida des de diferents punts de vista, diferents tipus de personatges. Ens parla dels més pobres, d'alguns de classe mitjana, però la majoria dels personatges són burgesos.
La narració passarà d'uns a altres per fer un retrat fidedigne de la situació caòtica, de vegades irònica, patètica, desesperada, irracional... En tot moment ens mostra diferents tipus de comportaments, de reaccions, davant de situacions de desesperació. Es nota que Irène Némirowsky, que també va tenir una vida de novel·la i molt dramàtica, va viure de primera mà moments similars, i el relat de cada història ens fa viure els passatges amb tot detall, així com els sentiments i pensaments de cada individu. Uns més pràctics, altres preocupats per coses materials que no els han de fer cap servei, ben al contrari, poden ser entrebancs a l'hora d'avançar. D'altra banda, si les filles de la mateixa autora no haguessin fet l'esforç de carregar amb elles els manuscrits de la seva mare, en la fugida de la persecució dels nazis, mai hauríem pogut llegir aquesta novel·la, publicada pòstumament.
La segona part: Canvia una mica de registre i ens situa a la localitat francesa de Bussy, quan els soldats alemanys s'instal·len al poble. Com, després de rebre'ls amb aprehensió, la gent s'hi va acostumant i relacionant en més o menys grau. Es centra en la casa d'una noia que viu amb la seva sogra i ha d'acollir a casa seva a un oficial. L'amistat que sorgeix entre els dos joves, l'atracció i el rebuig. Els dubtes, els sentiments contradictoris.
En aquesta part es mantenen alguns personatges de la primera, però amb un paper més secundari. L'autora ens mostra uns soldats molt joves, que també són fills, germans o marits d'algú que els està esperant. Ens parla de nou de pensaments i sentiments per part de les dues bandes, tots víctimes d'una guerra que on només compleixen ordres. Potser més endavant, quan li va tocar viure altres horrors de primera mà, n'hauria fet unes descripcions menys favorables.
Un llibre forca literari, amb metàfores originals, descripcions detallades i de vegades una mica poètiques dels llocs. Potser això dona lentitud a algunes parts, però alhora és enriquidor.
Es va triar la segona part, amb només algunes escenes similars al que explica en la primera part, per convertir-la en una pel·lícula. La van transformar una mica, com és habitual, i és més violenta, més romàntica, i hi ha més tensió i acció.

5 de jul. 2018

LA PISTA D'UNA MORTA de Francesc Puigpelat

VI Premi Gregal de Novel·la.
Hi ha algunes novel·les on es fusionen gèneres, i en aquesta s'hi pot trobar un entramat detectivesc, on no hi trobarem a faltar els elements clàssics, però l'autor hi afegeix un caire de ciència-ficció per aportar elements originals i diferents. Segur que a molts amants del gènere negre no els agradarà la barreja, però a mi m'agraden força els dos gèneres i em va encuriosir saber com aniria la combinació.
Una detectiva és contractada per una amiga perquè la trobi, l'element estrafolari és aquesta amiga acaba de morir, per tant és fàcil trobar-la: està enterrada. La difunta en qüestió, Elisabeth Comas, portava anys amb una investigació molt especial, que farà que tot i la incredulitat de la protagonista, comenci una investigació seriosa, més que perquè realment tingui fe en la possibilitat que pugui ser veritat el que l'amiga pretenia que cregués, Nina Marquès ho fa per diners, ja que l'amistat entre les dues dones ha sigut sempre un anar i venir d'amor/odi. El primer element que m'ha grinyolat una mica és que accepta una invitació a sopar, just el dia abans que Elisabeth mori. En la situació en què es trobava la seva amistat en aquell moment, jo no ho hauria acceptat mai, i sincerament, crec que la majoria de dones tampoc.
Com ja he dit, la novel·la té tots els elements clàssics de les novel·les de detectius, per enganxar al lector: investigació, acció, viatges, persecucions, baralles, tensió... i per la part de ciència-ficció, no cal que pateixi a qui no li agradi perquè només és una excusa, un punt peculiar de la història que segur que, a qui li sí que li agradi la part fantàstica, hi trobarà a faltar més pàgines.
La novel·la està molt ben trenada, àgil perquè hi ha bons diàlegs, i és fàcil veure-la com una pel·lícula. Et va fent seguir pistes, t'emparanoien els mateixos dubtes que als protagonistes, i tens ganes de saber on s'ha "ficat l'Elisabeth".
Pel que fa als personatges, n'hi ha força, però destaca el trio protagonista. Trobo molt encertats i ben treballats el paper de detectiva, o l'altre, el de científica, però el paper de "dona", no m'han convençut en cap dels dos casos, i menys si ho encarem amb el d'un protagonista masculí, l'Arsemi, amb tan pocs mèrits. 
Arribarem al desenllaç, a les motivacions de tot plegat, encuriosits, neguitosos. La resolució és potser el que menys m'ha agradat, perquè m'esperava alguna cosa més complicada i de més rellevància per la part científica, i m'he trobat que dues dones suposadament molt, molt intel·ligents actuen per motius massa insuls, encara que també siguin un clàssic entre els motius de novel·la negra.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...