"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

29 juny 2015

FOTOS I PREMIS

Ja sé que quedaria malament que jo també participés en el joc, però no puc evitar passar-m'ho bé fent fotos a la meva "minijomateixa". Aquí ens teniu a punt per agafar una mica de sol i mar i endinsar-me en "Sus... pense" de Patricia Highsmith, que no és una novel·la, és una mena d'assaig on l'escriptora ens parla de la seva manera d'escriure i ens fa una mica de guia.
Una altra foto que sí que participarà en el joc me l'envia Creativity, des d'Andorra, on va anar-hi de passeig i on va comprar alguns llibres perquè l'acompanyessin. Aquí podeu veure el seu àlter ego triant a la secció de llibres en català. el llibre que ens recomana és L'Hospital dels Pobres, de Tània juste. Una novel·la sobre la construcció de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.
A mi em sembla que esteu badant una mica, així que he pensat que si us feia saber tots els premis que hi haurà potser us poseu les piles. Podeu veure les fotos enviades fins ara, aquí, i també podeu trobar les bases aquí. Encara teniu temps, i us vull recordar que el guanyador sortirà d'un dels premis del sorteig de la Loteria de Nadal, així que no hi ha trampa.
PREMIS:
Es poden enviar fins a 4 fotos, així que els premis a que cada participant optarà seran segons les fotos que enviï. 
1 Foto: Tindrà opció a guanyar un lot de llibres.
2 Fotos: Tindrà opció a guanyar el premi anterior o també una Box de benestar o gastronòmica (encara està per determinar), i un llibre.
3 Fotos: Tindrà opció a guanyar els premis anteriors o també un lot de productes d'Olicatessen (feu clic i aneu a la seva pàgina), i un llibre.
i finalment...
http://www.fondamas.cat/
4 Fotos: Tindrà opció a guanyar els premis anteriors, o també una nit i esmorzar a l'Hotel Fonda Mas!! a Vilaller. Un lloc molt acollidor i familiar, on podreu menjar cuina 100% casolana i boníssima, i us ho puc assegurar, perquè jo l'he provat. El lloc és fantàstic i tenen un hort que no us el acabareu, uns embotits fantàstics, i unes menges que només de pensar-hi se'm fa la boca aigua. El menjar i el bon ambient us hi farà tornar, i l'entorn de Vilaller està ple de coses interessants per fer.
Com us heu quedat? Bé, jo voldria moltes fotos perquè m'ho passo molt bé, però segur que els que tenen intenció d'enviar-ne quatre estan contents de que no sigui així ja que tindran més probabilitats de guanyar. Dons apa, ara us toca a vosaltres fer la feina, si voleu, és clar.


26 juny 2015

CANTS DE SIRENA NEGRA de Sebastià Bennasar

En Bennasar és un autor molt versàtil i tot i que té publicades força novel·les de gènere negre i criminal, també publica novel·les on tracta altres temes, com Nocturn de Sant Felip Neri.
Els seus llibres, diguem-ne no criminals, són força més pausats, tranquils, fins i tot en aquesta ocasió, en què l'autor ens fa viure una aventura amb olor de mar, de viatges buscant tresors, històries, amor, i esquitxada amb paraules mallorquines. Poc a poc, com gronxats per les onades, ens hi anirem enganxant i desitjarem que el protagonista arribi a bon port i aconsegueixi el seu objectiu.
Bennasar torna a escriure amb segona persona, una veu que li agrada molt fer servir, i que a mi em costa una mica llegir. Bé, això passa al principi, després, quan ja estàs ficat en la història, ni te n'adones.
El protagonista s'enamora d'una sirena negra i farà el que calgui per aconseguir tornar-la a veure. Seguirà pistes i històries que l'aniran fent viatjar de Mallorca a Barcelona, a París, Florència, Sevilla... S'anirà retrobant amb amics i coneguts que l'ajudaran, l'escoltaran i alhora li explicaran les seves pròpies històries. 
Un llibre ple de referències a altres llibres, de vegades nombrats clarament, de vegades amagats però a la vista de tothom, com les bones pistes. Ficció i realitat s'uneixen en aquest llibre d'aventures i cerca de l'amor, on a banda del somni del protagonista, hi trobarem també altres històries d'amors diversos.
No el conec tant com per assegurar-ho, però crec que en aquesta novel·la hi trobem molt de l'autor.

19 juny 2015

100 JOCS DE MÀGIA de Mag Gerard

Us he dit mai que m'agrada la màgia? sí, molts cops. 
A casa sempre ens ha agradat. El meu germà té més facilitat que jo, té les mans grans, i  molts cops, quan em fa jocs de cartes ho fa tant bé, que tot i saber-ne el truc no el veig. Potser és que no el vull veure, perquè el que m'agrada més és l'habilitat de fer-ho creure.
No em cansaria mai de veure com els mags ens enganyen (si són bons). Tampoc em cansaria mai de veure les cares dels més petits que encara no desitgen saber els trucs, només volen veure coses increïbles, impossibles, màgiques.
Tot això per explicar-vos que de tant en tant aterra a casa algun llibre com aquest, que ens fa aprendre coses noves, per seguir il·lusionant. Ara les meves filles ja són més grans, miren els mags de forma escrutadora, per veure si descobreixen els seus secrets. Però tenim un nou nevodet a la família, i ja podran ser elles mateixes qui li faran viure unes bones estones de jocs i màgia.

16 juny 2015

ZONA PROHIBIDA de David Cirici

La meva filla petita (14) va triar aquest llibre com a lectura no obligatòria, i uns dies després vam tenir aquesta conversa:
jo: Males notícies.
ella: Què? (és de poques paraules)
jo: he vist que hi ha una segona part.
ella: doncs ja la pots comprar, que estic a punt d'acabar-lo. 
I a sobre no em puc queixar, perquè tota la culpa és meva. Bé, segur que tota no.  (^__^) 
Per protegir la humanitat, van internar els més petits en centres totalment automatitzats, impedint-los tot contacte amb l'exterior. Internats per a nenes i altres per a nens. Reben una excel·lent educació impartida per hologrames, però després de quinze anys una inundació destrueix l'internat. Llavors la Daina i la seva germana bessona, que fins ara havien estat protegides i centrades en la seva educació, i només havien tingut com a companyes a les altres noies, s'hauran d'enfrontar a una realitat molt diferent a la que havien conegut i hauran de sobreviure en un món altament hostil estructurat en comunitats força violentes.
Es llegeix ràpid, l'acció et va empenyent, ara hi ha un segrest, ara un rescat, ara una mica de flirteig (poca cosa), ara amistat, ara més violència, mutilacions... És força interessant com la protagonista, la Daina, va evolucionant i després d'haver viscut protegida de tot, es va adaptant amb valentia. Tot i que en un principi sembla que vagi adreçat al públic jove, l'autor no estalvia duresa alhora de narrar els fets.
Està escrit en primera persona i resulta fàcil i alhora interessant posar-se al lloc d'aquesta noia i veure el món amb els seus ulls, com si el veiéssim per primera vegada i d'una manera força crítica.
En la segona part "La Decisió d'en Viggo", l'autor passa a la tercera persona i així ens dona una visió menys centrada de la història. Podrem veure per una banda les bessones i en Viggo, i per l'altra la Milena, cada part ens mostrarà perspectives diferents, i en aquest segon llibre crec que podríem dir que encara obre més la franja d'edat dels lectors. 
Zona Prohibida ha guanyat el Premi Protagonista Jove, un premi que és votat per joves d'ESO i Batxillerat. 
Us deixo una entrevista a l'autor parlant dels llibres i així us en feu una idea millor.

12 juny 2015

HEMINGWRITE...

Voleu ser escriptors, però a la mínima ja us heu despistat i esteu donant voltes per Internet enlloc d'estar escrivint com bojos? Doncs el Hemingwrite és la solució. Ja us podeu pensar d'on li ve el nom (aquí). 
Personalment, fa una hora que intento treballar, tinc de quatre a sis pestanyes obertes, vaig d'un lloc a l'altre i encara no he fet gairebé res. Em va fer molta gràcia quan ho vaig descobrir i vaig pensar que es mereixia un post.
És com una màquina d'escriure, però amb els avantatges dels ordinadors, i sense els inconvenients. No, no te connexió a Internet, així que el que faràs serà escriure i punt.
A més de ser super còmoda per transportar, té la pantalla preparada per poder escriure al carrer, i alhora està preparada per carregar-se amb la llum solar. Què més voleu?
He vist que també han sortit altres models, potser fins i tot més atractius. Apa doncs, a escriure sense parar.
Sí, ja ho sé, l'altre dia vaig dir que paressin d'escriure, però ja sabeu que era broma. Què faríem sense els escriptors?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...