"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

23/10/2014

PRIMER EL LLIBRE, DESPRÉS LA PEL·LÍCULA

Tinc unes filles fantàstiques (ho dic amb tota objectivitat), que llegeixen els llibres abans d'anar a veure la versió cinematogràfica.
Jo ho faig força sovint. Fent memòria, potser el primer cop que ho vaig fer amb les meves filles, va ser amb "Charlie i la fàbrica de Xocolata". Llavors eren petites i vam anar llegint el llibre entre les tres, comentant-lo, fent dibuixos... Quan el vam acabar, vaig comprar la pel·lícula.
Ho vaig encertar. Hi ha moltes coses que volem ensenyar als nostres fills, però no totes acostumen a sortir bé. 
Ara ja són adolescents, i són elles les que em demanen els llibres quan han sentit a parlar d'una estrena pròxima, d'alguna peli que serà "una passada". Com amb "Els Jocs de la Fam", que es van llegir els tres llibres d'una tirada, o ara amb "El corredor del Laberint". Són lectores ràpides i apassionades. Setmanes abans de l'estrena es barallen (no literalment, és una manera de parlar) per veure qui el llegeix primer. A mi no em deixen tocar el llibre fins que l'han acabat, no volen comentaris previs. Quan les tres l'hem llegit, ja podem comentar-lo, lloar-lo o criticar-lo i llavors ja podem anar a veure la pel·lícula. 
No se si hi ha molts adolescents que facin el mateix, suposo que sí que en deu haver. Jo tinc la sort de tenir-ne dues a casa.

20/10/2014

EL CORREDOR DEL LABERINT de James Dashner

Avui... empatx de ciència ficció.
No se si m'ho sembla a mi o cada cop hi ha més llibres i pelis d'aquest gènere. La majoria van encarades al public adolescent, suposo que perquè en són grans consumidors, encara que no sempre de llibres, potser si de pel·lícules d'aquest tipus. Però a molts no tan joves també ens agrada el gènere.
Crec que aquest gènere és dels més difícils d'escriure, ja que s'ha de tenir la imaginació necessària per crear coses que no existeixen i fer-les creïbles. Ah! i sense que s'assemblin massa al que ja s'ha vist.
Comencem:
EL CORREDOR DEL LABERINT de James Dashner. 
La Clariana és el lloc on viuen aquests nois, n'hi ha des de dotze a més de vint anys. Cada setmana els arriba provisions i material, cada més un noi nou. Arriben desorientats, han perdut la memòria, només recorden el seu nom. Això ja fa uns dos anys que dura i per no entrar en el caos, tots tenen tasques a fer en les diferents zones. Hi ha animals, Horts, cuines, neteja... i la feina més arriscada, els Corredors. Aquests surten cada dia de La Clariana per explorar el laberint que la envolta. Per trobar una sortida. 
Aquest llibre et provoca una curiositat malaltissa des d'un principi. Perquè són allà? és una presó? és per protegir-los, de què? Quina classe de bèsties hi ha dins al laberint? hi ha alguna sortida? Què volen dir els flaixos de petits records que els protagonistes aniran tenint? És un laberint o un trencaclosques?
El millor del llibre, aquesta curiositat que t'enganxa i et fa seguir per descobrir i et fa patir amb els perills i el suspens. A estones és taquicàrdic i això fa que no puguis parar de llegir. El pitjor, dues coses. Primer: la substitució d'algunes paraulotes per altres paraules inventades pels nois. No hi he trobat cap bon motiu. Segon: que, malgrat que hem arribat a un final que no ha estat malament, la última frase del llibre és: FI DEL LLIBRE U. Cosa que vol dir que ja m'he tornat a embolicar en una altra saga!
Aquesta setmana s'ha estrenat la pel·lícula. Ara que l'he llegit, només mirant el tràiler, ja hi veig unes quantes diferències respecte al llibre. Veurem...


Altres llibres d'aquest gènere que també s'han llegit les meves filles
i els han enganxat força. Aquests probablement costarà veure'ls als cinemes, possiblement perquè els autors són catalans. I si no que li diguin a en Salvador Macip. Les meves col·laboradores i Jomateixa, encara tenim esperances de veure Ullals a la gran pantalla, o a la petita... ;D
MISIÓ FUTUR de David Nel·lo.
"He volgut que quedés constància dels últims mesos que vam ser a la Terra, aquesta és la raó del text que trobareu a continuació. en escriure'l, he escollit de presentar els fets de la manera que nosaltres, els membres de la Missió Futur, els vam viure". Amb aquestes paraules l'Ismael, el protagonista d'aquesta història, enceta el seu relat. Però què hi fa en ple desert del sud de Califòrnia aquell grup de nois i noies vinguts de tot el mon? i per què els han dit que allò era una estada en un camp de treball científic si no és veritat? en què consisteix realment la Missió Futur?



L'Àlex, un noi de catorze anys, s'escapa de casa i s'amaga en un vell teatre abandonat, on troba unes màscares antigues. En posar-se'n una a la cara, es veu transportat a un món paral·lel, la Terra d'àndoc. allà haurà d'encapçalar una missió que el durà per terres desconegudes, com el Colosseum, les Muntanyes Titàniques i el Mar dels Gahamaranan, a la recerca de les paraules màgiques que fan possible la destrucció del terrible tità Ertús.
  


ÀLIENS de Damià Alou.
Palma 1975. El darrer alè de Franco encara sura en una societat que està a punt de canviar per sempre i on quatre nois comparteixen l'afició als alienígenes i a tot allò que és paranormal. Però ells també estan a punt de canviar. Un crim absurd posarà a prova les seves lleialtats i el seu valor, i els embarcarà en uina aventura que, d'una manera o altra, els farà homes.
  

16/10/2014

EL CRÈDIT de Jordi Galceran

"Al mal temps bona cara". Això és el que ens fa viure l'autor amb aquesta nova comèdia. 
Dos personatges: El director d'una Caixa i un senyor que va a demanar un crèdit. Un escenari: La oficina del director. No fa falta res més.
Una obra curta, que diu moltes coses. Irònica i divertida. Una paròdia d'una situació que seria tensa en la vida real i que en aquest llibre es capgira de tal manera que la soga passa d'un coll a l'altre, sense que aquest sàpiga com ha pogut passar.
No us vull desvetllar l'argument, l'obra és molt curta i una sinopsi ho espatllaria tot.
Molt recomanable llegir-la i, amb aquests grans actors, també anar-la a veure.

13/10/2014

DESIG DE XOCOLATA de Care Santos

Vaig dir-vos fa temps que a més de ser addicta a la lectura tinc una altra addicció. Mira, només de tornar-ho a rellegir ja m'he anat a buscar un tros de xocolata. Doncs tot llegint aquest llibre em va passar el mateix, de tant en tant havia d'anar a buscar-ne un tros ben negre i seguir llegint amb aquella dolçor especial a la boca.
L'autora ens explica tres històries. El llibre té un "preludi", tres "actes", dos "entreactes" i un "finale". Amb cada narració anirem tirant endarrere amb el temps tot seguint el camí d'una xocolatera de porcellana fina, del desig de xocolata i altres desitjos que l'acompanyen. Igualment com canvia l'època també canvia l'estil amb que estan escrites, cosa que m'ha agradat força.
Els personatges estan molt ben descrits i es fan molt creïbles. He llegit en algunes recomanacions que en aquest llibre hi trobem la història de tres dones. Dons discrepo, hi ha molt més. A part de que els homes hi tenen un paper important, que en alguns casos m'ha semblat que no era pas secundari, també s'hi deixen entreveure altres històries que donarien per molt. Retalls de vides deixats anar, que només et deixen veure unes pàgines i et fan endevinar un llibre que no es va escriure.
En la primera part hi trobem un amor a tres bandes. El segon relat ens mostra que molts cops les criades eren més senyores que qui les manava. El tercer és una mica més comèdia. Totes tres històries m'han enganxat, encara que les dues primeres m'han agradat molt més que la tercera.

10/10/2014

ELS PARTS MAI SÓN FÀCILS...

Aquesta setmana fa 7 ANYS que va néixer el bloc! Aquest bloc no seguiria existint si no hi hagués ningú que passes a visitar-me. Així que el primer que faré és agrair-vos moltíssim les vostres visites i els vostres comentaris. També he d'agrair-ho a les editorials que col·laboren amb mi, cosa que fa que pugui comentar més llibres dels que la meva economia em permetria, i també que puguem jugar i passar-ho bé.
Aviso, avui serà llarg...
Avui, per celebrar-ho he decidit explicar com neix un llibre. Encara que n'han passat cents per les meves mans, no havia vist mai tot el procés del seu naixement. Així que jomateixa i les meves joves col·laboradores, vam visitar una editorial. Una de les que tinc més a prop, Pagès editors, i l'Eulàlia ens va fer una ruta plena d'explicacions que ens va deixar força impressionades.
On comença tot? Doncs quan algú escriu el llibre, és clar. Em vaig quedar parada de saber que, a part dels llibres que l'editorial tingui previst publicar, del país o traduïts (important també la feina dels traductors), o els encàrrecs que fa a escriptors, també reben uns 10 manuscrits al dia! que a l'editorial intentaran mig llegir per trobar si algun es mereix ser publicat. Els que superin aquesta preselecció passaran a una lectura més acurada, per acabar de triar els que finalment aconseguiran arribar a ser llibres. Quan aquesta decisió està presa i l'autor ja té el contracte signat, anem per feina!
El projecte, pot arribar en un suport word, que passarà a maquetació. Segons el tipus de llibre que sigui s'encaixarà en diferents plantilles (caixes). Si és novel·la serà diferent als que puguin ser llibres infantils amb il·lustracions. Es triarà el tipus de lletra, els marges, els títols o començaments de capítols, si l'index va davant o darrere... Quan això ja ho tenim, es treu una copia en paper i passa a correcció.  
No només es corregeixen les faltes ortogràfiques, sinó també les de maquetació (Amb vermell, com al cole). El manuscrit, amb les correccions, passa a l'autor perquè hi doni el vistiplau i fet això s'han de passar les correccions a les plantilles. Ja està? Doncs no! es torna a imprimir un exemplar perquè el corrector torni a revisar si s'han fet totes les correccions que ell havia assenyalat, i torna a repetir-se tot el procés, les vegades que calgui. (ufff... no se si quan arriba a casa li queda encara ganes de llegir-se algun llibre)
Amb les correccions fetes i l'aprovació de l'autor, tant del text com de la coberta, ja es pot donar l'ordre d'imprimir. S'imprimirà en un full gran (llençol) on hi poden cabre 16 pàgines (8 per cada cara). A l'ordinador es fa el muntatge per fer les planxes, que són gravades amb laser (si hi ha colors, hauran de fer una planxa per a cada color), que després hauran de servir per imprimir els fulls.






Començo per ordre. A la primera foto hi podeu veure les planxes. Encara que sembli que no hi ha res escrit, no és pas així. Les màquines sabran llegir el que cal imprimir.
En la segona imatge, podem veure la impressora de blanc i negre i a la tercera imatge, la de colors. A cada tanc un color. A la quarta imatge veieu com col·loquen una planxa. N'hi haurà una col·locada a cada tanc de tinta, que només imprimirà d'aquell color al paper, el que la planxa li ordeni.
A la cinquena ja tenim el paper a punt, i a la sisena, comença el viatge passant per tots els tancs. Cal dir que primer es fan uns fulls de prova per si cal corregir una mica els colors i després... apa! a imprimir sense parar!
Quan ja tenim els fulls impresos ho hauran de passar a enquadernació. Altres màquines hauran de doblegar els fulls, tallar-los i posar-hi les tapes. 
Abans l'editorial haurà tingut que demanar un codi de barres, ISBN. Sabeu que volen dir els números? Mireu la imatge.
Bé doncs, ja només cal posar-los en capses i enviar-los a les llibreries perquè en puguem gaudir tots.
Gràcies a Pagès per deixar-nos conèixer de prop tot el procés. Nosaltres vam estar força estona rodant per allà, i és molt més fàcil entendre com va tot quan ho veus in situ i et fan demostracions mentre gaudeixes de les olors de la tinta. Espero haver-ho sabut explicar bé. Segur que m'he deixat alguna cosa i potser no he dit totes les coses pel nom que tocava, però volia compartir amb vosaltres aquest regal que em vaig fer, per celebrar tants anys de bloc. 
Agafeu-ne una i que vagi de gust!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...