"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

3 ag. 2015

LA CASA DE LES MINIATURES de Jessie Burton

Quan la vaig començar em va semblar com si estigués llegint una novel·la escrita fa molt temps, com ara les de Dickens. Em va resultar una mica estrany al començament però de seguida es va fer fluida. Els personatges, amb les seves complexitats, van anar guanyant terreny, el llibre es va fent intrigant i sense adonar-te'n vas accelerant la lectura.
Ens hem de remuntar força anys, al 1687. La Nella s'ha casat amb divuit anys, amb un home a qui no coneix, vint anys més gran que ella i amb qui ha estat ben poca estona, de fet no han tingut ni nit de noces com cal. Arriba del poble a Amsterdam sola, i la rebuda que li ofereixen a la seva nova llar és força freda. El seu marit és un important comerciant, i quan torna de viatge tampoc li presta l'atenció que ella esperava, sembla (sembla), que només tingui temps per la feina, i per compensar-ho li regala una fabulosa casa de nines, una rèplica gairebé idèntica a la casa on viuen. Sorpresa pel regal, però posant-hi bona voluntat, la Nella demana algunes miniatures per començar a decorar la casa. Amb una mica de rebel·lia demana al miniaturista, que no ha vist en persona, coses que li són vetades a la vida real. Però misteriosament li comencen a arribar altres mobles i figures que ella no havia demanat i el misteri ja està servit.
No serà l'únic misteri que caldrà resoldre, les figures volen desvetllar secrets, però caldrà entendre el seu significat. La casa i els seus habitants estan envoltats de secretisme, tothom vigila, escolta d'amagat. El marit, en Johannes Brandt, sembla bona persona, però alhora té un comportament estrany; la germana, que porta la casa com si fos ella la muller i no la Nella, és autoritària i estricta, però potser no tant en la seva intimitat; Els criats, la Cornelia i l'Otto, que viuen a la casa des de petits, sembla que tinguin molta complicitat i que ho sàpiguen tot, però en realitat ningú de la casa ho sap realment tot de ningú...
Com la persona que fa les miniatures al llibre, l'autora també és molt detallista i curosa a l'hora de retratar la societat de l'època. La manera de viure, els molts perjudicis, el masclisme, les creences, l'opressió. Ens costarà una mica adaptar-nos a la mentalitat de l'època, ens sorprendrà i ens farà ràbia.
Crec que aconsegueix que empatitzem amb els protagonistes, que desitgem amor, venjança... futur. A l'últim capítol, quan els misteris estan resolts, encara ens deixen anar idees, desitjos per al futur, promeses que ens agradaria seguir llegint per saber si s'arribaran a aconseguir. Vides que ens agradaria seguir vivint a través de més i més fulls. Ja sabem que quan els personatges se't fiquen ben endins això ens acostuma a passar, ens costa deixar-los, però el llibre s'acaba i l'hem de tancar i superar l'enyorament. 
Una gran novel·la.

31 jul. 2015

FOTOS DEL MES, "THE OTHER READERS"

Ja n'hi ha que repeteixen participació i altres que encara no han començat... Podeu repassar les BASES, o també veure les participacions que hi ha fins ara AQUÍ. Algun participant m'ha preguntat si hi haurà premi per originalitat. Doncs aquest cop tots els participants tindran les mateixes probabilitats de guanyar, sigui millor o pitjor la foto, però guardaré les participacions i potser faré un segon concurs quan s'acabi aquest, on voteu la foto que us agradi més. Així que, vosaltres mateixos, podeu fer-la tan original com vulgueu.

El McAbeu repeteix, aquest cop amb el llibre guanyador del premi St. Jordi, Aguila Negra, de Joan Carreras, que va ser el llibre que va rebre de regal justament per St. Jordi, jeje. Aquest cop la foto està feta a la platja de La Savinosa (Tarragona). Ens diu que hi pot haver relació entre el llibre i el lloc, els que la coneixeu us podeu imaginar perquè, i els que no, cliqueu l'enllaç i també.
Com sempre el seu mini Mc, disposa d'un llibre per a ell. Fantàstic.

La Laura T. Marcel ens envia la foto des de Santa Maria de Gualter a la Baronia de Rialb (Lleida), on va anar-hi de cap de setmana. El llibre que ens recomana és L'Illa dels 5 Fars, de Ferran Ramon-Cortés. I us poso exactament el que m'ha dit ella: "Una excel·lent metàfora que juga amb els fars per a donar les 5 claus de la comunicació. És un llibre suggerent, interessant, dinàmic, pràctic i pedagògic, fàcil de llegir i útil per a poder aplicar a qualsevol àmbit de la teva vida en el que la comunicació amb els altres sigui important, és a dir SEMPRE."
(Ai, ai, si perd el Click... no serà fàcil trobar un Click en un paller! ;D)
 
L'Ousmane viu a Lleida, però no voldria pas trobar-se aquest assassí. Un llibre una mica enrevessat que a estones se'n va massa per les rames, però també força intrigant, La Boira Amaga L'assassí, de Jordi Solé Domingo.



La Isabel R., ben fresqueta des de casa seva, ens envia aquesta foto recomanant La Llei dels Justos, de Chufo Lloréns. Una història clàssica que ens retrata la Barcelona modernista a finals del segle XIX.

La Mireia R., des d'un racó misteriós, ens recomana Sanctus, de Simon Toyne. No és un llibre sol, si ho resisteixes, podràs llegir-ne també la continuació.

El Garbí volava cap a Estocolm, acompanyat d'una bona lectura El Secret de la Reina, de X.R. Trigo, un llibre on passat i present ens descobriran secrets i misteris. I ja podeu veure que també el va acompanyar un miniGarbí a qui no li fan por les alçades.


Alguns m'heu enviat més d'una foto alhora, però les aniré posant d'una en una i així queden més repartides en els mesos següents.

RECORDO ELS PREMIS:
Es poden enviar fins a 4 fotos, així que els premis a que cada participant optarà seran segons les fotos que enviï. 
1 Foto: Tindrà opció a guanyar un lot de llibres.
2 Fotos: Tindrà opció a guanyar el premi anterior o una Box de benestar o gastronòmica (encara està per determinar), i un llibre.
3 Fotos: Tindrà opció a guanyar els premis anteriors o un lot de productes d'Olicatessen (feu clic i aneu a la seva pàgina), i un llibre.
http://www.fondamas.cat/
4 Fotos: Tindrà opció a guanyar els premis anteriors, o també una nit i esmorzar a l'Hotel Fonda Mas de Vilaller. (feu clic i aneu a la seva pàgina).




Vinga, que això s'està posant interessant, envieu fotos, recomaneu llibres i gaudiu d'aquest calorós estiu!!

27 jul. 2015

PUNTS DE FUGA de diversos autors.

Es veu que "X" no em deixa posar tantes etiquetes com voldria, així que no puc etiquetar a tots els autors que han participat en aquest recull, pel que a la part final del bloc, on es pot buscar les ressenyes per autor, no hi sortiran tots aquests noms. Una pena, i no és el primer cop que em passa, per això he creat la etiqueta DiversosAutors.
Víctor Nubla, Ramon Mas, Mar Bosch Oliveras, Salvador Macip, Emili Olcina, Joan Todó, Max Bessora, Carles Terès, Jordi Sanglas, Josep M. Argemí, Ruy d'Aleixo, Enric Herce, Maiol de Gràcia, Joan Jordi Miralles, Pere Grament, Antoni Munné-Jordà, David Gálvez, Yannick García, Jaume C. Pons Alorda, Sebastià Bennassar, Albert Pijuan, Martí Sales, Adrià Pujol, Carla Benet, Sebastià Jovani, Jordi Nopca. 
26. Ja us podeu imaginar que és un llibre que dona per a molt. El vaig comprar fa temps, quan va sortir publicat, però l'he anat llegint poc a poc, alternant la lectura d'aquests relats amb altres lectures. 
No llegeixo molta ciència ficció, però crec que és dels gèneres més difícils d'escriure. Agafar elements que coneixem, de la nostra vida quotidiana, anar-los transformant lleugerament o potser no tant, i encaixar-los de maneres diferents perquè formin una nova història, creïble però fantàstica alhora. Crear històries que no han existit, que possiblement no existiran mai, però també crear la il·lusió del "i si..."
Tots els relats giren en torn dels viatges en el temps. M'ha agradat les moltes maneres diferents que hi ha d'enfocar aquest tema, m'allargaria massa explicant-ho per això us poso una part de la contraportada i així us feu una idea de la diversitat.
"El resultat funciona com un calidoscopi de contes on es combinen les especulacions científiques amb les intrigues històriques, els retrats costumistes i els experiments formals, observats des d’òptiques tan diverses com la humorística, la filosòfica o la sentimental. Punts de fuga mostra un petit ventall de la nova literatura catalana, alhora que ens submergeix en un mar de paisatges hipotètics, aventures fantàstiques i pelegrinatges introspectius."
Resulta molt curiós, deixant a part l'estil de cadascú, els punts de vista (punts de fuga) tan diferents que se'n pot treure d'un mateix tema. Alguns m'han entrat amb més facilitat, altres no tant, però és un llibre dels que en treus molt profit.

24 jul. 2015

LA VEÏNA I ALTRES ANIMALS DOMÈSTICS de Rosa Pagès

Guanyadora del Premi de Narrativa Ribera D'Ebre.
M'ha agradat molt com escriu, potser m'agrada que els finals siguin una mica més impactants en les històries breus, però han estat força bé.
Nou històries, algunes més corrents, en les que podrem reconèixer la nostra pròpia vida quotidiana, i altres no tan corrents
Per la manera com estan escrits els relats, el llibre se'ns fa fàcil de llegir. Són relats curts i àgils.

21 jul. 2015

LA VOZ DE LAS ESPADAS de Joe Abercrombie

Primer llibre de la trilogia de LA PRIMERA LEY.
Feia temps que no llegia llibres d'aquest gènere, estic esperant els últims de la saga de Cançó de Gel i Foc, però em sembla que va per llarg. Segons sembla aquests són una trilogia ja acabada i publicada i això em va fer decidir (culpa del Sr.Pons), però... l'any 2011 Abercrombie va signar un tracte amb l'editorial Gollancz per escriure alguns llibres més situats en el món de La Primera Llei, encara que seran històries independents (espero).
Un món medieval fictici, amb una mica de màgia. Resulta fàcil entrar-hi i anar absorbint els personatges perquè l'autor aconsegueix que establim complicitats amb tots ells. Uns personatges amb molta força, cadascun amb les seves peculiaritats. No són tan complexos com els de Joc de Trons, no hi ha tants personatges, però també tenen aquell equilibri o desequilibri que fa que no acabin de ser ni massa bons ni massa dolents (encara que de vegades Déu ni do), i això fa que costi decidir-se per un favorit. 
M'agrada en Logen amb la seva part amable, sensible i la seva brutalitat, que quan se les veu negres sempre diu "más vale ser realista con este tipo de cosas" i quan se'n surt es repeteix uns quants cops "sigo vivo"; en West, que em va agradar de seguida i que espero que més endavant tingui més protagonisme, encara que també té una part fosca; en Jezal, encara massa jove, caradura, altiu i innocent alhora; el mag Bayaz, i els estranys personatges que l'envolten... i tot i que la part que m'agrada menys és la de la inquisició per motius obvis, també m'agrada molt en Glokta, un dels inquisidors principals,  que crec que és un dels personatges més complerts. Terrible, maquinador, odiós, alhora que et genera compassió pel que ha passat pel camí abans d'arribar on és i pel que sofreix, però el millor del personatge a part de la seva intel·ligència intrigant, és  sobretot que anem llegint els seus pensaments, que estan plens d'un humor irònic i força cínic. Aquesta part m'ha agradat molt.
I les dones? doncs això em vaig preguntar jo durant unes quantes pàgines, perquè crec que va tardar massa a fer aparèixer les protagonistes femenines, però malgrat l'espera, també n'hi ha unes quantes amb molta força que van guanyant terreny i m'han agradat molt. L'Ardee , la Ferro i la Vitari. La meva preferida, la Ferro, tot i que em sembla que la Vitari donarà molt joc en els propers llibres.
En aquest primer llibre el més destacable és la presentació de tots els personatges, els coneixerem i ens els farem nostres, ens enganxaran i ja podrem avançar amb força, perquè les guerres s'apropen per diversos fronts, i els protagonistes no esperaran a que arribin, les aniran a buscar. M'ha semblat molt bona la proporció de lluites, intrigues, aventures, i espero que en els propers llibres la mantingui (no m'agrada que guanyin en proporció les estones de batalla o baralles).
He trobat estrany que no hi hagués a les primeres pàgines un plànol, com sol passar en aquests llibres, per ajudar a situar-te, però he trobat aquest.
Vull alternar la trilogia amb altres lectures, i francament, he tingut que fer un esforç per no anar a buscar el llibre següent quan he tancat aquest.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...