15 d’oct. 2019

LA PACIENT SILENCIOSA d'Alex Michaelides

Primera novel·la d'Alex Michaelides, on ha aprofitat la seva experiència treballant en un centre de seguretat psiquiàtrica per a joves, i ha escrit una història de suspens amb una una investigació diferent.
Alicia Berenson, una pintora de renom, té un matrimoni feliç, un marit dolç i atent, però un dia és assassinat. El troben lligat i li han disparat uns quants trets al cap. L'Alícia és al seu costat, s'ha tallat les venes però l'agafen a temps per salvar-la. L'arma és a terra i sembla que no hi ha dubte sobre la seva culpabilitat, però a partir d'aquell moment no pronuncia ni una paraula.
Què va passar perquè matés a qui tant estimava? Va ser realment ella qui ho va fer? Per què no parla? L'he llegit amb poc temps perquè des que vaig llegir la contraportada, la curiositat no em va deixar parar fins a arribar al final.
Alicia ingressa en un centre psiquiàtric on hi ha altres delinqüents amb problemes psicològics. Un centre que, sis anys després de l'assassinat, està a punt de tancar portes, però malgrat el temps transcorregut en silenci Theo Faber sol·licita una plaça per poder acostar-se a aquesta pacient que el té encuriosit, i a qui creu que podrà ajudar. 
L'autor ens parla en paral·lel de la vida privada i de la vida professional de Theo. Encara que l'Alicia no parla, sentirem la seva veu a través de les pàgines del diari que va escriure poc temps abans de l'incident. La narració en primera persona des de les dues veus, la de Theo i la de l'Alicia al seu diari, ens endinsarà en la ment dels dos personatges, les seves pors, els seus problemes, inseguretats...
En aquesta novel·la no hi ha policies ni detectius que investiguen. Per ajudar la seva pacient Theo comença a investigar l'entorn de l'Alicia, la família i amics. És un dels punts que m'ha agradat més de la novel·la. És una investigació que viatja pel present i el passat de la dona fins a trobar els secrets més dolorosos.
A l'autor li agraden les tragèdies gregues i també Hitchcock, i la novel·la mostra aquestes preferències. El misteri i el suspens està força aconseguit, la tragèdia hi és present des del primer moment. El conjunt forma una trama circular que es tanca al final amb un enfocament força original, encara que m'han quedat algunes qüestions que m'agradaria poder comentar amb l'autor o que donarien per debatre en un club de lectura, però no us les diré per no espatllar la intriga.
Ja n'han comprat els drets cinematogràfics i és possible que l'autor participi també en el guió.


3 d’oct. 2019

ÀNGELS FUGAÇOS de Tracy Chevalier

Tracy Chevalier té la virtut de fer-nos viatjar a l'època elegida a través dels seus personatges, dels sentiments que experimenten i de la tria acurada dels escenaris.
En aquesta ocasió, la tria d'un emplaçament tan lúgubre i trist com és un cementiri perquè sigui l'eix de la seva història, potser no agradarà a tothom, però cal remarcar que tot i que no s'entreté en llargues descripcions, podem imaginar-nos passejant entre escultures d'àngels, com fan les nenes protagonistes.
Els personatges estan molt ben retratats. Cada capítol està narrat per un personatge diferent en primera persona, cosa que ens permet conèixer els personatges amb més profunditat. L'autora aconsegueix fer lligar la història i encuriosir-nos per les seves vides, els seus plaers, els entrebancs i per descomptat, els secrets, que molts cops endevinem més pel que callen que pel que expliquen. 
L'escriptura és clara i senzilla, amb un bon equilibri entre la narració i els diàlegs. La trama també ho sembla, però si ens aturem a reflexionar, hi podem trobar temes força interessants: la diferència entre classes, les diferents maneres de tractar els fills, el matrimoni, la repressió de les dones, els canvis que comencen a produir-se en la societat...
Els personatges inicials són dues nenes que es coneixen en un cementiri. Les tombes de la seva família són a tocar. Alhora també es fan amigues del fill un enterrador que treballa sense cobrar ajudant al seu pare. A partir d'aquestes criatures anirem coneixent els altres personatges que els envolten. Els seus anhels i els problemes a que s'han d'enfrontar. Chevalier se centra en la psicologia i els sentiments dels personatges, però cap al final, l'acció anirà agafant protagonisme, fent que hi hagi també moments de patiment per aquesta banda.
Una lectura que pot generar un bon debat en un club de lectura.

L'autora situa la novel·la en 1908, i ens mostra les manifestacions que va haver-hi a Londres de sufragistes demanant el dret a vot per la dona. El 6 de febrer de 1918, el parlament britànic va adoptar la "Llei de 1918 sobre la representació popular", que va incloure vuit milions de dones de més de 30 anys en els registres electorals. Però va caler esperar encara deu anys perquè les dones poguessin votar als 21, com els homes. 

1 d’oct. 2019

INSTA RECOMANACIONS SETEMBRE

M'agraden molt les imatges, encara que no em considero una gran fotògrafa. Des de sempre he fet fotos i fotos de tot, i tinc un bon grapat d'àlbums. Potser per la por de l'oblit que em ve d'herència, potser perquè em sembla que encara que un dia deixi de recordar, mirant aquests àlbums se m'activarà en el subconscient una mena de plaer, un reconeixement de moments de felicitat.
Bé, al gra, m'agrada aprendre, canviar i divertir-me captant imatges. Així que he renovat una mica l'Instagram del bloc, alternant fotos del llibre amb fotos de vida, de postureig o si volem ser moderns, lifestyle. Dues imatges per llibre recomanat.
Segueixo recordant que són llibres que tinc a casa, però molts encara pendents de ser llegits. Les recomanacions amb coneixement de causa les trobareu sempre al bloc.

Cliqueu a les imatges per fer-les més grans














27 de set. 2019

APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES de Marta Orriols

En un sol dia, la vida de la Paula s'ha ensorrat amb dues sotragades. La vida còmoda i confortable s'ha regirat i enfosquit. 
Quan perds algú que estimes en un accident, sempre queden temes pendents. També reps el suport de família i amics. Suport, compassió... Però, i si no sabessin que just abans que ell morís, ja l'havies perdut? Com acceptes les mostres de condol? Com encares el dol?
Marta Orriols ens deixa acompanyar la Paula en primera persona, compartint sentiments i pensaments. L'estat d'ànim, la tristor, els records, els dubtes, l'enyorança i la ràbia. Haver d'enfrontar-se a una situació que la deixa bloquejada. De vegades passa que com més valent és algú quan es tracta d'ajudar i salvar a altres, més li costa rescatar-se.
Pot semblar-vos una recomanació massa trista, però és un viatge cap a la superació i la recuperació. La protagonista haurà d'aprendre a viure una nova vida, a regenerar-se, de vegades, fins i tot parlant amb el seu company desaparegut.
Una narració íntima, neta, impecable. Clara i complexa alhora. L'autora ens fa relliscar per les paraules sense entrebancs, mostrant d'una manera franca el procés que ha de passar la Paula per encaixar en la nova vida. 


24 de set. 2019

UNA DOLÇA CANÇÓ de Leïla Slimani

Premi Goncourt.
La Myriam vol reprendre l'activitat laboral, i no és fàcil trobar algú de confiança perquè s'ocupi dels fills.

 «Cap indocumentada, entesos? Si es tractés de la minyona o el pintor, em seria igual. Cal que aquesta gent treballi, però per cuidar els petits és massa perillós. No vull ningú que tingui por de trucar a la policia o d’anar a l’hospital en cas de necessitat. A part d’això, no gaire vella, sense vel i que no fumi. L’important és que sigui espavilada i tingui disponibilitat. Que penqui per tal que puguem pencar.» En Paul ho va preparar tot. Va establir una llista de preguntes i va preveure trenta minuts per entrevista. Van reservar-se la tarda del dissabte per trobar una assistenta a jornada completa per als nens.

La Louise té molt bones recomanacions, és la mainadera ideal, segons els antics patrons. Aviat comprovaran que la dona és fantàstica en tots els aspectes, i s'establirà una relació de dependència, per les dues parts.
La família s'acostuma a trobar-ho tot fet, a que la Louis els faciliti enormement la vida, i ella desitja pertànyer a la família per sempre. Tota la vida ha sigut menystinguda, començant pel marit. La seva família ja no existeix, ni marit ni filla. A estones se sent culpable de tot, perquè és el que li van repetir fins que s'ho va creure.
Necessita que la valorin i procura fer sempre més del que li demanen i fer-ho millor del que tots esperen d'ella. Veu en la família per qui treballa una nova oportunitat d'aconseguir el que sempre ha desitjat, però els nens es fan grans, i si no en tenen cap més, potser aviat ja no la necessitaran.
La novel·la ens semblaria una simple història sobre relacions socials, maternitat, educació, estrangeria, precarietat laboral, que la societat moderna també és classista... si no fos que comença pel final, i Leïla Slimani ens relata una escena esgarrifosa de mort i esglai. No ens relata l'assassinat dels petits, no cal, només amb l'escenari que troba la policia n'hi ha prou perquè quedem colpits per la tragèdia, que ens envoltarà durant totes les hores que duri la lectura.
No és una novel·la negra, és un drama psicològic. Un viatge dins la ment d'una dona, el destí de la qual és la rendició. El que esgarrifa és que vol endur-se a la mort, el que en vida no pot aconseguir.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...