20 d’abr. 2019

17 d’abr. 2019

EL TALENT DE MR. RIPLEY de Patricia Highsmith

Aquest mes ens llancem a les novetats, és clar, però tampoc hem d'oblidar els clàssics, que van obrir camí. Així que per dur una mica la contrària, avui parlaré d'aquesta novel·la de Patricia Highsmith, que és una de les autores que em va angoixar més quan era adolescent i ha sigut l'últim llibre que hem llegit al club de lectura Negra.
L'autora posa sovint als seus personatges en situacions incòmodes, i sap com fer-nos sentir empatia envers ells, així, quan van canviant de registre, gairebé els justifiquem. Gairebé, perquè ja s'encarrega d'esgarrifar-nos després amb escenes brutals.
Potser algunes parts de la trama ens resulten difícils de creure, hem de pensar que eren altres temps i els investigadors d'ara no s'ho empassen tot tan fàcilment, ni tampoc la gent, en general és tan innocent.
El tema dels personatges està molt treballat. La seva força, la psicologia que carrega cadascú, encara que el protagonista principal es menja als altres, que sembla que vagin perdent importància a mesura que anem avançant. Tom Ripley és un home insegur, insatisfet en tots els aspectes de la seva vida, que té la necessitat d'agradar als altres. Highsmith, ens mostra el punt en que el seu personatge pren la decisió més important de la seva vida, i ni ell mateix endevina l'abast que tindrà.  
Li arriba la proposta quan les circumstàncies l'empenyen a acceptar, i aquest determini marcarà un abans i un després. A partir d'aquest moment el personatge va canviant pàgina a pàgina. Viu la dualitat en molts sentits. La doble personalitat, que pot arribar a ser múltiple si és necessari. La doble moralitat, on troba la manera de sentir-se culpable (no massa) i justificar-se, i així girant i girant contínuament.
També cal dir que en bona part del llibre, sembla que estiguem llegint una tranquil·la guia turística. La trama ens manté fins i tot massa relaxats, fins que ens impacta amb l'escena detallada del primer assassinat. A partir d'aquí, sí que la cosa es posa interessant, i ens empeny a llegir, mentre veiem que l'embolic es fa cada cop més gros, i ens sembla que no hi haurà cap bona manera de desentrellar-lo, però el protagonista té molt bona sort.
No m'agrada descobrir mai gaire, però el final es mereix un apunt. Diria que és quasi com una broma dirigida a la policia. per donar per finalitzada una historia amb tant embolic, però potser no del tot versemblant.

Per cert, quin us sembla que fa més cara de tenir trets psicopàtics?


11 d’abr. 2019

ELS FINALS NO ARRIBEN MAI DE SOBTE de Salvador Macip

Sovint em passa, que com més m'agrada un llibre, menys sé com explicar-ho. Doncs aquest m'ha agradat moltíssim.
En aquesta novel·la, acompanyarem uns quants catalans que s'estaven adaptant a la vida de Nova York, just quan van atemptar contra les Torres Bessones. Han calgut anys i distància perquè l'autor es decidís a escriure aquesta història, suposo que també han hagut de madurar els sentiments que hi estaven lligats.
Alterna narració en tercera persona i també dues primeres persones, la del Guillem, un metge, i la del seu amic Roger, però hi haurà altres personatges que ens acabaran de completar les diferents històries: La Sara, el Josep Maria, l'Azra, el Toshio... Segur que no estarem d'acord amb totes les accions i decisions que se'ns plantejaran, però tampoc cal.
Mentre ens mostra una petitíssima part de la població de Nova York, l'autor aconsegueix que la ciutat sigui un personatge més, un protagonista mal ferit, amb palpitacions irregulars, i que viu primer la sorpresa i la incredulitat, i després la incertesa i el desconcert durant molt més temps que aquell fatídic dia. L'autor ha aconseguit que els sentiments dels protagonistes traspassin les pàgines i ens facin viure les seves pors i inseguretats. Els seus dubtes.
Un llibre carregat de metàfores, esplèndidament lligades, buscant explicacions a l'inexplicable. Seré, reflexiu, colpidor. Amb música de fons i imatges de Pollock.
És una novel·la tancada, però serà part d'un cicle sobre la figura de l'Emigrant, i ja tinc ganes de llegir les següents. L'autor ha escrit llibres de temàtiques molt diferents, pel que comparar-los entre si és absurd, però crec que aquest és el que té més maduresa i profunditat. Per mi, el millor fins al moment.


9 d’abr. 2019

TOTS ELS SÍMBOLS DE LA POR de Salvador Macip

Salvador Macip, té períodes de calma, pocs, però després ens regala un bombardeig de novel·les que ens fan anar de corcoll. Aquesta setmana, en ressenyaré dues ben diferents.
Sembla que fa quatre dies que llegíem "Fills de la Setena Onada", i ja ens arriba la segona part. Cosa d'agrair, perquè no hem hagut d'esperar gaire per seguir les peripècies dels protagonistes, i trobar respostes a les preguntes que es van quedar pendents.
El trio d'amics s'han fet grans, i els problemes també. El Wil, l'Abigail i el Joe han agafat camins diferents, i quan comença aquesta segona part, han perdut el contacte, però ben aviat la trama farà que els seus camins es tornin a creuar.
En la primera novel·la vivim l'experiència d'un noi que descobrirà que és més especial del que s'imaginava, en Wil, però tot fa pensar que no és l'únic i la fita serà descobrir qui són els altres.
Costa parlar-ne sense fer spoilers, puc dir que hi trobem més aventura i acció, també més ciència. Com ja vaig escriure en la ressenya, en la primera part em va semblar que encetàvem una història d'herois, però en aquesta segona, la trama gira i passa a ser una distòpia. Les distòpies són la part de la ciència-ficció que m'agraden més. He estat intrigada tota l'estona per saber cap on anàvem. A mesura que avança la trama, t'absorbeix l'espiral d'intriga i acció, i costa deixar de llegir.
Com en molts clàssics, la distòpia que l'autor ens planteja és masclista, i que l’Abigail sigui una part força important per fer que els fets decantin cap a bé, és un encert. La noia és llesta, decidida, i toca de peus a terra. Es pot ser "especial" de moltes maneres, ella ho aconsegueix amb els estudis, entrenament i esforç.
Una novel·la equilibrada, ben escrita, molt visual i intensa. M'ha agradat més que la primera part. Hi haurà una tercera?

7 d’abr. 2019

THE OTHER READERS GUANYADORS 2019

Crec que primer havia de publicar el repartiment dels números pel concurs THE OTHER READERS, però com hi ha hagut pocs participants, he decidit que tots es mereixen premi. Per tant, us deixo les fotos que m'han enviat, i els afortunats (tots), ja em podeu enviar l'adreça postal i us enviaré els llibres de regal. Felicitaaaats!!!
(Us recordo que podeu clicar les imatges per fer-les més grans)

Començo pel XeXu, que m'envia la seves recomanacions des del Llac Maligne, al parc natural de Jasper, al Canadà, recomanant "El conte de la serventa" de Margaret Adwood. I des del parc d'atraccions Prater de Viena  "Canteu esperit,s canteu" de Jesmin Ward. Quina enveja que em fas, tan viatger.



El Jan M Petit també ha volgut participar aquest any, la fotografia està feta a Vila-seca, davant la carpa del "Circ dels Somnis". I com és un participant genial, també ha volgut ser per un moment un personatge de ficció i ha triat ni més ni menys que "Hannibal"!!! de Thomas Harris. Diu que el que li va costar més, va ser posar la mirada d'assassí psicòpata, però crec que ho ha clavat!...  Podeu llegir les explicacions que ens dona dels llibres i dels llocs al seu bloc: XAREL·10.



Els participants nous, podeu veure que són una mica diferents. L'Elena C. Participa amb el seu àlter Lego (hehe), des del sofà, amb el coixinet de llegir, i recomana "Atrapada al mirall" de Gemma Lienas. I també una altra recomanació que ens assegura que és molt bona, malgrat el títol estrany, "L'aspiradora de Ramon Llull" d'Antonia Carré-Pons.



I el Jan McPetit ha participat també amb una altra recomanació doble: Des de l'aeroport de Reus, ens recomana "Tot el bé i tot el mal" de Care Santos. I després, el McPetit es posa a la pell d'un grandíssim personatge, com no podia ser d'altra manera, "Aegon, que passaria a la història com Aegon el Conqueridor i Aegon el Drac", recomanant "Foc i Sang" de George R.R. Martin. Podeu llegir tot el que ens explica sobre les imatges, al seu bloc: XAREL·10.



I un dels altres participants nou és el Jordi G. que des de la cadira del balcó, el seu àlter ego ens recomanen "Gervasius" de Josep Brugada.


I fins aquí els participants, espero que no me n'hagi deixat cap. Tots tindran premi, els de participació doblada, premi doble. Moltíssimes gràcies per jugar amb mi, m'ho passo molt bé, amb els nostres petits lectors.




4 d’abr. 2019

COSTA BRATVA de Cristina Malagelada

He ressenyat diverses novel·les o relats de Cristina Malagelada, i vaig tenir el privilegi de llegir aquesta novel·la abans que es publiqués, així que em fa molt contenta que ara molts lectors puguin gaudir-la també.
En el primers capítols ens relata el viatge d'una nena cap a l'infern. El llegirem amb el cor encongit, amb el ritme que ens fa ballar entre el patiment i l'esperança. Després torna a alentir, per deixar-nos descobrir la trama pas a pas.
L'entramat que hi trobarem, és aspre, amb algunes escenes ben crues, però l'autora ha aconseguit trobar l'equilibri perquè els impactes que ens anem trobant, no ens frenin, i vulguem seguir fins al final. 
Hi ha fets que el temps no cura i quan ningú s'ho espera tornen a surar.
D'acció no en faltarà. Hi ha moments en que se'ns accelerarà el cor. Igual de detallats que els fets, trobareu els escenaris i els personatges, que ens creurem sense problema. Alguns ben tendres, altres amb molta personalitat, i molts que no ens agradaria trobar ni en mig del carrer més concorregut.
Una bona elecció per aquest St. Jordi.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...