"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

27 maig 2015

LA PENITÈNCIA DE L'ALFIL

No fa massa vaig ressenyar el seu primer llibre "La Ira del Fènix". El primer llibre del Rafa Melero i a més el que estrena la sèrie protagonitzada pel sergent Masip. Crec que una cosa fonamental per aconseguir que una serie mantingui els lectors fidels és que el protagonista, que ens haurà d'acompanyar durant tots els llibres, ens atrapi tant com la mateixa novel·la. La seva personalitat, la seva manera de fer, la seva intel·ligència... i sobretot credibilitat (que el personatge se'ns faci creïble). Pel que fa a mi, tot i que el sergent Masip ja em va agradar en el primer llibre, amb aquest segon l'autor ha aconseguit consolidar-lo totalment.
Des dels primers capítols et deixa desorientat i enganxat. Va al gra, ens va donant informació poc a poc, ens deixa jugar i endevinar. Anirem d'un personatge a l'altre mentre encaixem les peces del trencaclosques. Un assassí, un psicòpata que mata cada deu anys, que només deixa mort i poca cosa més. Cap empremta, cap error. És l'assassí perfecte que tanta por els fa als investigadors haver-s'hi d'enfrontar? Segresta a tres persones i les té retingudes uns dies, abans de la seva macabra posta en escena. Aquest és el temps que tenen el sergent dels Mossos d'Esquadra Xavi Masip, que ara està en excedència i l'inspector Arralongo del Cos Nacional de Policia, ja retirat, per atrapar-lo i salvar les seves víctimes, per jugar aquesta partida d'escacs on els moviments de totes les peces seran importants.
L'assassí, quan en Masip li està endevinant més del que ell volia revelar-li en un principi, diu:
"[...] sabies que només les persones que tenen una sociopatia són capaces de raonar o saber què passa pel cap d'un psicòpata?"
Doncs ja em començo a preocupar, perquè anava pensant el què faria si fos ell i resulta que SÍ, els havia matat tal i com jo m'havia imaginat...
L'autor no va deixar de sorprendre'm fins al final. Girs, morts inesperades (a part de les de les víctimes), un pessic de sexe i força acció i investigació.
Llegeixo força novel·la negra i criminal, però les d'investigació m'agraden molt més, amb diferència. Jugar a endevinar, seguir les pistes, acompanyar als investigadors també en la seva vida personal... 
Aquesta és d'aquells llibres amb les quals vas dient, "una mica més i el deixo... només un capítol més i vaig a dormir..." i acabes dormint poc i llegint molta estona. Estic segura de que molts sabeu de què parlo. 
Vaig  poder escoltar el Rafa Melero a la presentació que va fer del llibre de'n Sebastià Bennasar a la Biblioteca Pública de Lleida i va ser un plaer conèixer-los una mica i escoltar-los a tots dos.

25 maig 2015

DIARI DEL BÚNQUER de Kevin Brooks

Un d'aquells llibres que no et pots acabar de treure del cap. No vols pensar-hi més, però torna i torna.
El Linus és segrestat, es desperta en un lloc envoltat de ciment. Una cuina, un bany, sis habitacions i un ascensor. Està sol, però l'ascensor anirà deixant companys d'empresonament ben diversos. Una nena de nou anys, una dona i tres homes més. No es coneixen, tenen professions diferents, edats diferents... Micròfons, càmeres... Què vol d'ells el segrestador? On són?  
"Si fossis jo, què faries? Et donaries per vençut? Et donaries per vençut i ja està? Jauries i et fotries a plorar? Jauries i aguantaries el que et vingués a sobre? Acceptar les coses com vénen? Acceptar-les..."
El llibre està escrit en primera persona, i amb això l'autor et fa sentir que ets el segrestat, però també que ets amb qui parla. Un llibre on notes com l'angoixa et va envoltant pàgina a pàgina, igual com als protagonistes.
El llibre es llegeix ràpid perquè està escrit amb capítols curts i molts punts i a part. Això ens fa la lectura fàcil, i si a més la tensió ens va empenyent per saber, i ara què? i què més els espera?...
Primer l'he trobat original, després em semblava que s'agafava als tòpics, però no, s'ha tornat a encaminar cap a la originalitat. Malgrat això, malgrat que m'ha enganxat moltíssim, que m'ha agradat molt com està escrit i com ha sabut lligar-ho tot... No sé si faig bé recomanant-vos-el.
No és un llibre per a tothom. Us farà ràbia, us entristirà, us tornarà a fer ràbia, us farà patir, us angoixarà... 
Si voleu viure aquesta experiència llegiu-lo, però desprès no em digueu que no us he avisat.

22 maig 2015

REPOSTERIA de Christophe Felder

Fantàstic. No ho he comprovat, però potser pesa dos quilos, encara que si ens mengem tot el que ens ensenya a fer sense miraments, el nostre pes pot augmentar molt més que això.
Christophe Felder és un apassionat de les coses dolces. Ja era chef reboster de l'Hotel de Crillon als 23 anys. Ara crea postres, especialment per a Japó. És autor de nombrosos llibres, assessora empreses, imparteix formació a professionals i ha creat una escola de rebosteria.
210 Receptes Internacionals, 3200 fotos dels passos... Un llibre completíssim per als amants de masses, pastes, pastissos i dolços en general. No us el podeu perdre!


20 maig 2015

ELS CRIMS NOSTRATS

Ja em va agradar quan vaig llegir al pròleg que va haver-hi un sorteig (estil Champions), que va unir escriptors i relats aleatòriament. Els títols, naturalment molt tradicionals de les nostres terres: Seny i rauxa; Botifarra negra; ball de bastons; Sang i fetge; Calçotada; Ç; Boletaire; La moreneta; La rosa i el llibre; La pela és la pela; Caga-tió; Bon cop de falç...
No us penseu pas que són relats massa curts, són uns relats molt complerts que deixen temps a la narrativa perquè surtin bones històries. Algunes sorprenents, algunes sanguinàries, algunes intrigants... Cada autor amb el seu estil propi adaptant-se al títol que li ha tocat ens farà gaudir d'uns crims molt nostrats. 
No us els perdeu.
Anna Maria Villalonga, Miquel Giménez, Mayte Duarte, Sebastià Bennasar, Laura Díaz-Roig, Marc Carreté, Roser Cabré-Verdiell, Marcel Pujol, Liz Castro, Sergi Marzabal, Gloria Fernández, JR. Armadàs.

18 maig 2015

LA MATERNITAT D'ELNA de Assumpta Montellà.

Havia vist el llibre recomanat a molts lloc, però s'havia quedat a la llista de pendents, que dia rere dia es va fent llarga. Fa poc les meves filles em van dir que havien de llegir algun llibre de l'Assumpta Montellà perquè anava a l'Institut a fer-hi una xerrada, i aquest és el que vam triar.
No és una novel·la, és com un documental. Els relats d'uns testimonis molt emotius. Està escrit d'una manera planera que ens ajuda a posar-nos en la pell de molts que van creuar la frontera amb la por al cos, però alhora amb l'esperança de trobar a França la tan anomenada "liberté, égalité, fraternité" i el que van trobar va ser uns camps saturats de refugiats i sense les condicions necessàries, no ja per viure, ni tan sols per sobreviure. 
En mig d'aquest caos, una dona força jove, Elisabeth Eidenbenz, va crear la maternitat d'Elna, on les dones podien tenir els seus fills en unes condicions més higièniques però a més les ajudava les setmanes prèvies i quan els nens ja havien nascut. Intentava també que els nens dels camps poguessin menjar alguna cosa més que pa sec, i va ajudar de moltes altres maneres als refugiats.
Un llibre altament emotiu. 
El llibre va tenir molt èxit i altres testimonis van posar-se en contacte amb l'autora. Està clar que si hagués d'afegir totes les històries seria un llibre sense fi, però amb algunes sí que ho ha fet. Aquesta és una nova edició amb alguns testimonis més i amb un nou pròleg.
No vaig poder assistir a la xerrada, m'hauria agradat molt. Les meves filles m'han dit que s'explica tan bé com escriu i que els va agradar molt escoltar-la. Ara tenim també "Lletraferides", que ha publicat aquest any, on ens parla de les nostres bibliotecàries i que segur que també serà molt interessant.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...