21 de maig 2019

DRAPS BRUTS de David Lodge

No m'agrada massa llegir teatre, prefereixo veure l'obra representada. 
Com diu l'autor, no s'acostuma a novel·lar les obres de teatre, normalment es publica els guions i escenificació tal qual, però en aquest cas ell ho va fer i em sembla que ha sigut un encert. Els llibres de teatre són els menys venuts, transformar-los en novel·les curtes potser seria una bona manera que aquest gènere tingués més bona rebuda pels lectors.
Ens situem en el lloc i el temps des del principi, amb les notícies que comenten dels diaris. També ens retrata una escena d'actituds peculiars, la dona està llegint els diaris amb guants per no tacar-se amb la tinta, l'home obsessionat amb la lectura dels ingredients del que menja...
No cal parlar gaire de l'argument, ja que és una novel·la molt breu i dir poc ja és dir massa. És llegeix amb un sospir, sobretot perquè hi ha molt diàleg i gens d'informació sobre el que els passa pel cap als personatges, com seria en obra de teatre, ho haurem d'endevinar a través dels fets i les converses.


16 de maig 2019

EL CAMÍ DE LA PESTA de Daniel Closa

Reproduint les paraules de Daniel Closa referent a la trama de la novel·la: "No hem de preguntar-nos si això pot passar, si no quan passarà". Esgarrifa una mica, però ja és la intenció. La novel·la està molt ben escrita, i a mesura que anem llegint se'ns van eriçant els pèls del clatell.
La trama ens mostra com des de diferents punts del planeta van sorgint malalts del que sembla un brot de pesta, però amb la peculiaritat que és resistent als antibiòtics i es converteix en una pandèmia per la qual no hi ha cura. El nombre de malalts va augmentant arreu del món, el compte enrere està servit, i els científics s'han de posar les piles, alhora que l'especulació per ser els primers a tenir respostes fa que les farmacèutiques treguin les urpes.
Tot i que el títol ens parla d'un camí, la lectura ens portarà per diferents viaranys: Seguirem a través d'un manuscrit, en primera persona, l'experiència amb la malaltia d'un home que a l'època medieval va sobreviure a la pesta; acompanyarem a diversos grups de científics en la recerca de la cura, especialment un grup de joves que sortiran del laboratori seguint gairebé la il·lusió d'un miracle; també ens trobarem amb la part fosca, que està disposada a fer el que calgui per guanyar la cursa.
Si no ets del ram, et perds una mica en algunes converses científiques més tècniques, però tampoc entorpeix gaire la lectura.
L'autor també ens mostra de manera crítica les mesures que prenen alguns països per controlar l'impacte de la malaltia, amb negació, aïllament i engany. Saber que el que explica és un mirall bastant fidel a la realitat, encara ens fa agafar més por.
Una novel·la que llegirem i visualitzarem com una pel·lícula de cataclismes. Intriga mèdica combinada amb espionatge, acció i aventura.


9 de maig 2019

MAGRET I ELS ANARQUISTES de Francesc Puigpelat

No sóc massa partidària de llegir obres on escriptors han agafat personatges d'altres autors, però Puigpelat se n'ha sortit força bé. 
El comissari Magret arriba de França a Barcelona perseguint un objectiu complicat. Fa anys que va darrere d'un personatge esmunyedís que suposadament està implicat en una xarxa de delictes en diferents països, però la investigació el portarà a descobrir que l'inici de tot plegat, la motivació, l'espurna que ho va iniciar tot, era més corrent del que semblava
Els protagonistes es mouran entre Barcelona, Les Borges Blanques i Lleida, deixant que visualitzem l'inici d'una guerra, l'ambient de l'època en la gran ciutat, en els pobles, i en una Lleida acollidora de personatges singulars.
Si amb el seu Magret ha volgut fer un homenatge al Comissari Maigret de Simenon, s'ha acostat força a l'essència del personatge, ha reproduït els trets i la personalitat, i també ha encertat amb la prosa i l'estil clar i planer del clàssic. L'autor aconsegueix una novel·la de fàcil lectura, que es llegeix amb un sospir.

7 de maig 2019

LA NOVEL·LA DE SANT JORDI de Marius Serra

Tornem a entrar en allò de la velocitat amb què les novetats entren al mercat i fan que de seguida n'arribin de noves i els llibres queden relegats massa ràpidament. Doncs, aquesta novel·la de Sant Jordi no és d'aquest any, però jo l'he llegida fa poc. Encara que amb aquest títol, pot ser indicada per regalar cada Sant Jordi, és clar. Màrius Serra és molt de fer jocs i aquest també en pot ser un de molt encertat.
Què dir de la novel·la, sense explicar excessivament l'argument? L'autor ens relata la diada, amb un seguit de jocs i més jocs. Començant pels de paraules, amb noms falsos d'escriptors i editorials, que ens deixen endevinar a qui es podria referir si parlés d'autors o editorials reals, barrejats amb altres noms que corresponen a persones reals o mitjans de comunicació existents.

"Els tertulians van amb els deures fets als programes de ràdio i de tele, i els polítics demanen als seus assessors quina mena de recomanacions poden convenir per mantenir un bon perfil. Ningú no es planteja llegir-se la novetat que recomana."
 
Tampoc hi falta un joc de rol en la trama, en el que un gran nombre de persones hi participa durant la diada, a més del joc que ofereix la intriga, i endevinar qui s'està carregant alguns dels escriptors.
Una novel·la criminal que, de la mà de Màrius Serra, agafa un caire de sofisticació diferent. Una trama complexa, entortolligada, divertida, irònica, crítica i potser fins i tot instructiva.

2 de maig 2019

INSTA RECOMANACIONS D'ABRIL

Els primers mesos de l'any patim el rebombori de cents de publicacions. Abril és el mes dels llibres, de les presentacions, de l'estrès de trobar-se amb massa lectures que creus que no t'has de perdre. El mes on les llibreries han d'aprofitar perquè l'any els surti més ben parat, i per això no hem de criticar qui publica ni perquè, qui compra el que no llegirà mai, qui... res. Hem de deixar que els llibres es moguin perquè les llibreries sanegin els comptes i no hagin de tancar una darrere l'altra.
Durant els altres mesos de l'any, les coses ja es posen a lloc, els escriptors van publicant i els lectors, comprant i llegint. La diada és bonica, entranyable, i també una bogeria necessària.

(Cliqueu per fer-les més grans)














30 d’abr. 2019

ASSASSINS DE L'EBRE de Diversos Autors.

Seguint el camí dels "Assassins" de Delicte, que van dibuixant territori. Avui toca els de l'Ebre.
Amb Jesús Maria Tibau fa molts anys que bloguegem per viaranys coincidents, també he llegit i ressenyat uns quants llibres seus, així que ja fa molt que sé que escriu uns microrelats excel·lents. 
Coneixia també altres autors que participen al llibre, que m'han agradat tant o més que en les seves novel·les, i com sempre, n'he descobert alguns dels que encara no n'havia llegit res i queden anotats per a properes lectures.
M'ho he passat bé des de la lectura del pròleg, desenfadada i simpàtica. He gaudit de la diversitat, del bon fer i de la imaginació de tots els autors, i també m'he divertit amb l'humor negre del que estan envoltats alguns dels relats.
Els he anat llegint sense pressa, degustant-los. M'agrada llegir novel·les, però també sóc molt de relats, i és genial tastar tants autors diferents. Us recomano tota la col·lecció d'Assassins, els publicats i els que aniran venint... 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...