"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

22 set. 2016

MEMÒRIA D'UN CRIM de Alexandra Cuadrat

Editorial Apostroph ens presenta un llibre amb format de butxaca que inicia la sèrie de l'inspector Santamar, amb una portada plena de peixos perquè tenen fama de tenir poca memòria, perquè la novel·la està situada a l'Escala (anxoves...), i també per donar-nos alguna altra pista que no revelaré. A la contraportada hi diu que és un llibre "Whodunit" (Who has done it?) i realment m'ha recordat novel·les clàssiques com les de Poirot.
Alexandra Cuadrat ens presenta un inspector retirat per força massa jove, i a qui la intuïció de policia no l'ha abandonat. Decideix que el millor per recuperar-se de les ferides físiques que han provocat aquesta retirada, i de les psíquiques que això li provoca, és passar un mes en un hotel a ran de mar. Però malgrat la decisió de descansar i replantejar-se el futur, quan troben el cos d'un dels comensals que havien sopat just al costat de l'inspector el dia anterior, no pot evitar posar-hi cullerada.
Històries del passat que semblen oblidades, però que resten en la memòria, que és on alguns dels protagonistes volien que seguissin estant. Vells plens de secrets i retrets, i un jove professor que prepara la seva tesi doctoral i sense saber-ho remou un passat perillós.
Al més pur estil dels clàssics, ens trobarem uns quants sospitosos a qui el policia encarregat del cas amb l'ajuda de l'inspector retirat, aniran interrogant. Trobaran pistes pel camí, sospitarem i descartarem, i finalment se'ns donarà la solució en una escenificació on no hi faltarà ni un detall
L'autora ens descriu a consciència l'entorn gironí i els diferents escenaris, així com els personatges, i ens fa entrar en situació sense entrebancs. Els diàlegs constants i molt ben construïts, fan el llibre àgil de llegir, cosa que ens portarà a passar pàgines amb rapidesa, buscant aquest final que ens intriga i atrau.
Un llibre per jugar a "Qui ho ha fet?".

19 set. 2016

LA MORT SENSE NINGÚ de Jordi Tiñena

Començo a llegir i a la primera pàgina el protagonista diu: "M'han trobat un mort", i amb això ja em té al pot. Per què? Doncs perquè hi vaig intuir un Sherlock. Un Sherlock català. El sotsinspector, com ell, també diu coses com.... "Ser destre en la conversa fàcil de conveniència, brillant en els gestos d'amabilitat social, hàbil en l'intercanvi de somriures i enlluernador en l'establiment de complicitats no vol dir que em vagi oferint a la curiositat de tothom", i alliçona al company, el Veciana, més del que tocaria, i filosofa una mica massa. Cosa que tampoc és tan estrany, ja que el protagonista era professor de filosofia abans de ser policia.
Jordi Tiñena ha dedicat força temps a donar-nos a conèixer l'entorn i els personatges que envolten el sotsinspector Vidal, la seva parella, la família, els veïns, els companys de feina... Donat que aquest és el primer llibre d'una sèrie, això és força important alhora d'enganxar els lectors. No us en vull parlar perquè em sembla que anar-los descobrint, i coneixent serà una de les parts que us agradaran més del llibre.
Els escenaris tarragonins ens acompanyaran amb tot detall tant en la investigació com en la vida privada dels personatges, i la història se'ns farà propera i molt creïble. El cos sense vida d'un ciclista és trobat al Pont del Diable de Tarragona, mig amagat, i la bicicleta no es troba enlloc. Tenim un mort a qui no troba ningú en falta, unes circumstàncies estranyes, pressió perquè el cas quedi tancat amb rapidesa. Però el Vidal i el seu company Veciana seguiran intentant-ho fins al final, ajudats o destorbats pel cosí de Vidal, un noi a qui ell té com un germà petit, i de qui tampoc vull fer spoiler. Només us diré que és un dels meus personatges preferits.
Durant tot el llibre van sorgint constantment troballes que no porten enlloc, i com anem vivint alhora les intimitats i problemes dels personatges, l'autor ens va fent recordatoris de com va el procés policial perquè no perdem el fil. He de confessar que jo sóc una mica com el seu company Veciana, més impacient. El sotsinspector s'embranca sovint en filosofades i el seu company li ha de parar els peus: "Tens una tendència torracollons a fotre el rotllo".
Un llibre ben escrit que crec que pot agradar a lectors molt variats.


16 set. 2016

MÉS FOTOS "THE OTHER READERS"

Ja falta poc per arribar al final d'aquest concurs (BASES), i m'esteu donant molta feina, però també m'ho estic passant molt bé!!!!
Jo us en deixo una que he compartit amb les meves filles perquè durant l'estiu no se'ns refredi l'anglès. Elles ja l'han acabat, jo vaig fent, que tinc un nivell més baix de l'idioma."The Lie Tree" de Frances Harding. Ciència, misteri i un arbre que s'alimenta de mentides xiuxiuejades. 
Les vostres recomanacions:
Creativity ens recomana "El setè camió" d'Assumpta Montellà, i envia fotos fetes al seu terrat i a l'estenedor. 
Neus G. s'ha emportat "Mala lluna" de David Marín de viatge d'una manera molt especial. 
McAbeu, com sempre ha fet una fantàstica composició amb "El caçador de Bruixes" de David Martí, i el seu àlter ego Jan McPetit a més ens ha fet jugar amb ressenyes/enigmes com aquesta i aquesta. Segueixo dient, i cada dia ho tenim tots més clar, que és un crack!




XeXu des del Passeig de Sant Antoni de Canonge, camí de Palamós, ens recomana, com diu ell, el seu primer Jo Nesbo: "Nèmesi".
Isabel R. des d'una preciositat de caseta, "La verdad sobre el caso Harry Quebert" de Joël Dicker.
Eloi G. des del seu estudi ens ensenya el llibre que és llegirà properament: "La puta d'oros d'Elena Torres". I també un altre llibre que ha llegit, Huckleberry Finn de Mark Twain.
Garbí ens recomana "La bruixa de pedra" de Miquel Fañanàs, des de Sopeira a la font dels Olivassos.
Laura T. Marcel ens proposa un llibre infantil que s'ha llegit i diu que li servirà per a treballar durant aquests curs que encetem. Es tracta de: Em dic Aran i m'encanta escriure del Jaume Cela. La foto està feta en el safareig públic del seu poble.
Ousmane des del seu escriptori ens recomana "Sanctus" de Simon Toine.
Bruixeta ens envia una foto des del jardí de les plantes de Nantes, i ens diu que és un lloc preciós, ple de llum i molt tranquil, però la novel·la molt inquietant i bastant fosca, "Los àngeles de hielo" de Toni Hill. Una lectura que enganxa de males maneres.
Les fotos estan per ordre d'explicació:








Ara anem a les fotos dels vostres àlter ego amb Quaderns:
Com ja he dit, en McAbeu i en Jan McPetit ens va fer jugar a endevinar el lloc al seu bloc (els minillibres m'agraden moltíssim :D), l'Eloi G. ens mostra el racó de la prestatgeria destinat a la col·lecció de Llibres del Delicte, i la Isabel R. ho acompanya d'un bon limoncello fet per ella mateixa!





Pels que encara no heu participat, us recordo que l'últim dia perquè m'arribin fotos és el 7 d'Octubre 2016. Podeu enviar dues fotos de recomanacions de llibres + una de Quaderns, amb els vostres Clicks, és clar. Repasseu les BASES.També podeu veure les altres participacions AQUÍ.
No espereu a última hora per enviar les fotos! Si algú s'adona que m'ha enviat la foto i no l'he posat que m'ho digui de seguida!!!!
Faig un repàs dels premis, a veure si us animeu. 
Primera foto participa en el sorteig de dos llibres:  
De moment tot va d'Andreu Martín.
Apropiació indeguda de Lena Andersson.


Segona foto participa en el sorteig d'un lot d'Oli Verge Estra de l'Olier, i el llibre La Reina de Diamants de Llibres del Delicte.


ATENCIÓ premi addicional.
(independent de l'altra part del joc): Si envieu una foto amb el vostre Click i el llibre QUADERNS (Llibres del delicte) participareu directament en el sorteig d'una capsa La Vida es Bella.


  
 

12 set. 2016

COL·LECCIÓ "LITERATURA JAPONESA"

Tots tenim algun tipus de literatura o escriptors preferits, encara que d'uns anys cap aquí crec que els lectors ens anem obrint a provar coses noves, deixem la nostra zona de confort i fem tastets per ampliar sensacions, cultura i coneixements.
L'editorial Lapislàtzuli ha apostat per fer una sèrie de literatura japonesa. La col·lecció està coordinada pel professor Ko Tazawa, un japonès que va rebre la Creu de Sant Jordi 2003 per les seves traduccions al japonès d'algunes grans obres catalanes, i és autor entre altres obres de "Dietari d'un japonès", publicat per la mateixa editorial. 
La col·lecció ja va pel tercer títol. Jo els tinc a casa, a punt per experimentar amb la literatura japonesa, perquè potser ho he provat només amb l'autor més famós i em convé fer tastets de diferents autors.
Us hi atreviu? N'anirem parlant.

5 set. 2016

LA MUJER QUE NO BAJÓ DEL AVIÓN de Empar Fernández

M'agraden els llibres on la psicologia és una de les protagonistes principals. Aquest és el primer llibre d'una trilogia on cada novel·la és totalment independent, però on la temàtica gira entorn al sentiment de culpa. Una culpa que pot acabar força repartida, però que cadascú la sent de manera complerta.
El protagonista, Àlex Bernal, és un jove una mica apàtic a qui les coses acostumen a anar-li força malament, ha passat la vida acceptant els cops que va rebent i tirant endavant sense massa objectius ni esperances. Els lectors el coneixerem de tornada d'una experiència negativa -una més- a Roma. Seguint un impuls del moment, al recollir la seva maleta, també n'agafa una altra que no ho és, i que fa estona que gira i gira a la cinta sense que ningú la reclami.
Aquesta situació curiosa ens obrirà a nosaltres i a ell les portes d'una altra història, a través d'unes anotacions en una llibreta, la de la Sara Suárez propietària de la maleta. Una dona que va arrossegar tota la vida les conseqüències d'unes decisions poc encertades (per dir-ho suaument) de joventut
La Sara Suárez, és la dona que no va baixar de l'avió, i la causa de que s'obri una investigació. L'Àlex Bernal el noi a qui li quedaven només un parell de bitllets a la butxaca, i això el va empènyer a agafar aquella maleta que només li portarà més problemes, com sempre. 
Ell no és un lladre i se sent culpable d'haver agafat el que no era seu. Ella tenia molt més de que sentir-se culpable.
Empar Fernández ha construït uns personatges singulars i molt diferents entre sí. Ell és força especial, té una gran habilitat per definir els colors amb exactitud i gaudeix d'un coneixement exagerat de la paleta de colors. Això entre altres manies. Ella és més corrent, però els personatges que els envolten a tots dos també ens atraparan per la seva normalitat, quotidianitat, o ben al contrari, per les seves peculiaritats.
Un llibre no massa llarg, que es llegeix ràpid, en part perquè vols saber com acaba l'embolic en que s'ha posat el protagonista, en part perquè estem enganxats al quadern que l'Àlex ha trobat a la maleta, on la Sara explica la seva història.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...