"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

26 gen. 2015

OFRENA A LA TEMPESTA de Dolores Redondo

Aquest llibre tanca una trilogia, però tal com acaba, segur que tindrem algun altre cas de la inspectora Salazar. Encara que potser canviant d'escenaris.
Tot i que tenen algunes coses que no m'acaben d'agradar, dels tres llibres, crec que aquest és el que m'ha agradat més. Potser per què és el que tanca, el que ho lliga tot. En aquest últim enllaça els assassinats dels tres llibres (El guardià invisible, El llegat dels ossos, Ofrena a la Tempesta). Encara que en alguns temes ha tallat pel dret, però els spoilers els deixo pel final.
Són llibres ben escrits on, tant els escenaris, com els crims o els sentiments, contradiccions, passions, pors, la tristor pels caiguts,... que viuen els protagonistes, estan descrits amb tot detall. Cosa que fa que els visquem molt vivament.
Aquest llibre segueix sent força psicòtic. El cercle es va tancant i encarant cap a una secta on les creences antigues tenen el protagonisme. No hi faltaran escenes que ens tocaran la fibra, escenes que ens regiraran l'estómac, i altres que ens trencaran el cor o ens ompliran de pena. L'autora potencia aquestes escenes i les allarga per què penetrin al lector, amb força encert, per què són situacions que no acostumen a fallar a l'hora d'atraure al lector.
He de dir també que abans de la meitat del llibre ja tenia el culpable i en poques pàgines més, bona part d'altres elements endevinats, i havent acabat el llibre vaig comprovar que tots encertats. Així i tot et dona altres sorpreses i esperes altres resolucions, que et fan seguir atent fins al final. 
Atenció, que a partir d'aquí hi ha els spoilers!
Coses que m'han agradat menys (dedicat al XeXu, que diu que no parlo mai malament dels llibres):
  • Al llarg dels tres llibres hi ha hagut un personatge misteriós que només s'ha deixat notar amb alguna trucada, algun consell, i petits ajuts (que realment no se si ajuden massa o només adornen). Però tal com acaba el llibre ens deixa entendre que potser en propers llibres la inspectora Salazar tindrà feina ajudant-lo a ell, qui sap si als Estats Units.
  • La veritat és que ens presenta una inspectora amb mètodes força personals i suposadament molt llesta, però en aquest cas està una mica encaterinada (per dir-ho finament, en Garbí potser en diria enconyada), i li passen per alt força coses que, al meu entendre, estan massa clares i tot. Per sort té un ajudant, en Jonan, que és tan o més llest que ella i la guia pel bon camí tota l'estona.  
  • Parlant de "l'encaterinament", al final del llibre, el marit li perdona tot massa ràpidament. La infidelitat, que passi bastant d'ell, constantment i en situacions diverses... Massa ràpid i fàcil, de novel·la romanticona.
  • Tot i que el cas queda tancat, hi ha qüestions que crec que no queden massa ben acabades, des del punt de vista lògic, és clar. Si ho mirem des de la màgia, bruixeria i aquestes altres facetes que també hi ha en aquest llibre, llavors potser no cal. Aquesta vessant del llibre més mitològica/màgica és el que més em costa de lligar amb la novel·la negra, però també entenc que era un element imprescindible per l'autora.
  • I l'spoiler total: la mort de la mare. Ha sigut tan ràpida, que em pensava que era un muntatge i passaria com aquelles pelis de por que al final el mort t'agafa la cama... En aquest cas hauria sigut diferent, però ja m'enteneu. Hauria quedat bé una escena d'aquestes que et penses que algú està mort i et fa un bon ensurt, i apa correm-hi tots.
Malgrat tot això, he de reconèixer que són llibres que, quan hi estàs posat, enganxen i et fan tirar endavant fins al final.

21 gen. 2015

COOLTURETA

Un dels no propòsits d'aquest any és comentar més còmics i novel·la gràfica. He afegit dues llengüetes més al lateral del bloc: CÒMIC i NOVEL·LA GRÀFICA. Durant aquests anys de bloc, ja n'hi havia comentat alguns, però pocs.
El primer d'aquest any, el vaig veure a la taula de recomanats del Bibliobús i em cridà l'atenció. Per fer-ne una sinopsis curteta se m'ha acudit triar una frase de l'interior: "Quan dues persones es comencen a conèixer, un tendeix a parlar de si mateix explicant com li agradaria ser."
Però s'ha de vigilar amb el que un desitja, per què potser finalment no és el que més ens convé.
Tot i que té unes 126 pàgines el podríem llegir en una estoneta. Encara que recordeu que per alguna cosa hi ha les il·lustracions! Que ens diuen tantes coses com el text. Així que gaudiu de la història i no us perdeu els molts detalls que sempre ens ofereixen les novel·les gràfiques.

19 gen. 2015

QUEIXALADES DE BARRACUDA de Cristina Malagelada

L'ideal quan escrius un llibre és que una editorial el publiqui, però les editorials reben tants manuscrits que no tots tenen la sort d'arribar a bon port. Ara però hi ha molts portals on es pot auto-publicar, encara que de fer-ho així, la publicitat depèn de tu mateix i del boca-orella. I els blocs devem entrar en aquest últim grup. Potser enlloc de boca-orella hauríem de dir mans-ulls? Be, el cas és que avui parlaré d'un llibre que de moment només trobareu a la plataforma Bubok o a Amazon.
L'autora, la Cristina Malagelada, és una científica lletraferida, i com de moment els que he llegit d'aquest tipus d'escriptors m'han donat bon resultat, vaig voler llegir-lo. Sempre et poden sorprendre amb descripcions com, "Quedà com un quadre de Polloc, fet de matèria grisa i eritròcits." (això descrivia un cervell escampat per la paret).
"L'Aimé treballa en una fundació que ajuda als més marginats de Manhattan. Un alt directiu d'una corporació es suïcida i deixa la seva fortuna a la fundació, en forma de bons nominals. Dos dies més tard hi ha un assalt per robar els bons i l'Aimé és atacada violentament. Arran de l’atac, l’Aimé va desgranant tota la trama que envolta la maleïda donació. L’Aimé es veurà perseguida pels directius de la corporació, que voldran recuperar la donació i amagar l'origen escabrós del producte que ha enriquit l'empresa enormement."
En el primer capítol l'autora ens comença a presentar els protagonistes. L'Aimé i en Lachlan treballen per en James, en una fundació que ajuda persones marginades. En el segon capítol coneixem a la detectiu Marco, que comença la investigació d'una noia adolescent que han matat a trets. Un assassinat amb alguns components que no acaben de quadrar. I en el tercer capítol, PAM, va aconseguir esgarrifar-me. Encara que, de fet, només s'insinua el que està passant. Però a partir d'aquí ja et té atrapada i el vaig llegir gairebé d'una tirada.
Ben escrit, amb diàlegs dinàmics, investigació i acció, en un escenari ideal per una novel·la de misteri, Nova York. Una novel·la escrita per una catalana, però que podria passar ben bé per novel·la americana. 
No és com les novel·les que publiquen ara moltes petites editorials de novel·la negra catalana, en les que predomina el que passa al nostre entorn, però crec que realment es mereixeria l'atenció d'alguna d'aquestes editorials. 
((La edició de bubok i la portada, potser no són massa atraients, però quan no hi ha res més...))

15 gen. 2015

MÉS O MENYS JO de Miquel Duran

Un llibre difícil de comentar.
L'he posat amb l'etiqueta de novel·la, però realment no tenia clar com qualificar-lo per què té un estil molt especial, amb uns detalls d'escriptura elegants i altres força originals. Com inicià un diàleg i continuar-lo narrant, cosa que fa sovint i m'ha agradat:
"- Tu compta els peus, Rosa,
que ell comptava els braços i..."
A estones és com llegir un poema, ple de metàfores, on de vegades se t'escapa el significat o li'n pots donar més d'un. On potser hauràs de tornar enrere i rellegir, per no perdre't els detalls amb que ha descrit una cosa totalment quotidiana. 
M'ha sorprès, però també m'ha agradat llegir d'una manera tan diferent.
Fer una sinopsis és difícil per què seria dir-ho tot. És com un diari on haurem de desxifrar una mica què ens vol explicar. Veurem des d'un punt de vista molt personal i especial la seva família, amics, relacions. L'argument és dispers fins al final on va lligant les peces i on s'aproxima més al que seria una novel·la. Té poc més de 160 pàgines, cosa que està bé. Crec que amb aquest estil d'escriptura cansaria un llibre massa extens.
Des d'un principi m'ha traspassat una sensació de tristor, potser per la musicalitat i aquest aire poètic que acompanya el que va explicant, potser per què mirant-m'ho una mica des de la mare, em sabia greu algunes coses que deia. Poc a poc sembla que anem deixant aquesta sensació, quan comença a explicar situacions més favorables per al protagonista. Encara que el final és força emotiu.
És el primer llibre de Miquel Duran, una aposta d'escriptura arriscada i original, que ha sigut molt elogiada, però que alhora suposarà un fort repte per a l'autor de cara a futurs llibres. 
Un llibre molt especial que no m'atreveixo a recomanar a tothom.

12 gen. 2015

LES SET MORTS de Carlos Vila Sexto.

Quan agafes el llibre penses que l'autor ens ha dit amb el títol el que ens espera. Set morts. Doncs t'enganyes.
Als primers capítols, ja veus que la cosa no serà pas tant senzilla. Un crim on la víctima presenta un aspecte força peculiar, en una habitació tancada. Aquesta serà la primera mort. N'hi haurà set? potser (no vull fer massa spoiler). Però sí que puc dir que aquest serà l'objectiu d'un assassí molt especial.
El protagonista principal és en Jacobo, a qui arriba un manuscrit de mans d'un home que no havia vist mai, i que mor als seus braços després d'entregar-li. Us voldria parlar d'en Jacobo, de com em va sorprendre des del primer capítol on va sortir, de com vaig entendre de cop, que el llibre que tenia a les mans no era pas novel·la negra, però si en parlo massa us privaré del factor sorpresa, i això és una de les millors parts del llibre.
Mitologia celta, tradicions, rituals. Aquest llibre el recomano per aquells que els agrada anar seguint pistes, però no de les que pot seguir un simple detectiu, d'aquelles que necessiten un expert, o més d'un. I aquí hi entrarà la Natalia, i alguna altra col·laboració.
Els protagonistes es veuran perseguits en tot moment pel "caçador", que vol aconseguir aquestes set morts, i per la policia, que creu que l'autor dels estranys assassinats que es van produint és en Jacobo. Acció, violència, persecucions, mort i inmortalitat...
En Jacobo vol descobrir qui és, perquè és com és, i perquè el volen matar. Per fer-ho ens farà anar per tota Galicia, buscant pistes i intentant trobar les set persones que estan a la llista del "caçador" abans que aquest aconsegueixi el seu objectiu.
Us deixo aquí un mapa (que no és al llibre), amb la ruta que anireu fent juntament amb els protagonistes.I si en voleu veure el booktrailer: aquí.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...