"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

21 de nov. 2017

LOS ÁNGELES DE HIELO de Toni Hill

En aquesta novel·la, Toni Hill ens trasllada a una altra època, no només temporalment, sinó en la manera d'escriure, que ens recordarà les grans novel·les clàssiques.
El llibre ens fa seguir diferents fils argumentals, que sabem que en un moment u altre s'hauran d'unir. Tenim també un narrador que ens fa una introducció de la trama, i després ens deixa amb la lectura, però que de tant en tant ens talla per fer aclariments. M'ha semblat que en aquests punts es frenava una mica la lectura, però són necessaris i no són molts. Finalment, aquest narrador és també qui fa el tancament de la novel·la.
La història comença seguint dos camins: el diari de la directora d'un col·legi de nenes (1908) i la vida de Frederic Mayol, un jove psiquiatre que ha viscut una vida acomodada, entre Barcelona i Viena, i que després d'haver participat en la primera guerra mundial i haver estat ferit, es vol instal·lar a Catalunya per exercir en un sanatori mental (1916).
L'autor ha sabut descriure els escenaris, envoltar-nos amb els ambients, ha aconseguit posar-se a la pell de cada personatge i fer que arribin al lector amb tot detall i amb la força necessària per endinsar-lo en la història. Podrem veure la directora, que va escrivint al seu diari, explicant el dia a dia de l'internat, mentre aconsegueix envoltar-nos d'una atmosfera força gris. D'altra banda, en Frederic s'endinsarà en una investigació que implica a la noia de qui està enamorat. La trama ens arrossegarà per les parts més fosques de la ment humana i dels desequilibris emocionals i psíquics, fins a fer-nos dubtar si hi ha alguna cosa sobrenatural involucrada.
Toni Hill juga amb diferents estils per arribar al lector: primera persona, diversos narradors, i també una part epistolar entre el protagonista i la seva amiga Anna Freud, filla del doctor Freud.
És una novel·la que ens manté intrigats en tot moment. Quan fem un descobriment ens obre altres portes, altres incògnites, i així l'autor juga estirant-nos fins al desenllaç, o desenllaços. Una obra complexa, molt treballada i molt ben escrita.

15 de nov. 2017

COL·LAPSADA...

Col·lapse: Paralització o disminució important de l'activitat. 
Diuen: "Que el llegir no et faci perdre l'escriure" i diria també, "Que l'escriure no et faci perdre el llegir", però com les dues coses són "aficions", aquest hivern tinc dues feines que no tenen res a veure amb aquestes aficions meves. Qüestió de subsistència.
Doncs sí, ha passat, estic col·lapsada. Tinc dos llibres llegits pendents de ressenyar, i un parell més a mig llegir, molts blocs per visitar, mil idees i projectes en marxa, i cada cop més em sembla que les hores s'encongeixen. 
Podria deixar de dormir uns dies, i així posar-me al dia, però no ho aconsegueixo. Al contrari... estic tan cansada, que ahir gairebé m'adormo mentre el dentista em remenava els queixals!! 
Però no em rendiré, és només qüestió d'adaptar-se. En uns dies tornaran les ressenyes!


2 de nov. 2017

PROMETEU I EL PORTADOR DE LA FLAMA de Marcel Pujol Borràs

D'aquest autor he ressenyat "Tu i jo, living style", un llibre d'una temàtica molt diferent del que avui ressenyo, que és de ciència-ficció.
Al principi, com em passa amb molts d'aquesta temàtica, vaig pensar que aniria perduda, però només van ser un parell de pàgines perquè ens endinsa en la trama sense entrebancs, i ens encurioseix de seguida.
L’autor ens transporta a un món d’humans i deshumanitzats. A una era i costums futuristes, però alhora amb referències a la mitologia grega. Una barreja que xoca una mica, però que se’ns farà fàcil d’assimilar.
Capítols curts on alterna escenaris i ens fa seguir l’evolució de les diferents societats, que conviuen gairebé sense tenir contacte entre elles, alhora que ens deixa anar incògnites que ens empenyen a tirar endavant per entendre com funciona aquest món distòpic.
Una novel·la que ens parla d’esclavituds diverses, on totes les capes de la societat estan controlades d’una manera o altra. Una història complexa, que se’ns presenta com una mena de trencaclosques que s’anirà fent clar a mesura que anem avançant, fins que tots els dubtes quedin tancats i resolts al final.
Una altra cosa que em passa sovint amb les històries de ciència-ficció és que no estic d’acord en alguns punts, però això ja seria una cosa a discutir amb l’autor, o en un club de lectura.

31 d’oct. 2017

INSTA RECOMANACIONS OCTUBRE

Una mica de clàssics, una mica de ciència-ficció, de novel·la negra, de relats, de premiats, i... un dels meus autors preferits, Ken Follett!
Segueixo passant-ho bé, també, amb aquestes recomanacions al meu Instagram

cliqueu les imatges per veure-les més grans.













27 d’oct. 2017

VÍDEO DE FELICITACIONS 10 ANYS DE BLOC!!!

He mirat el vídeo molts cops, sempre amb un somriure a la boca i alhora molt emocionada.
Gràcies infinites pels bons moments que m'heu donat durant aquests 10 anys! Gràcies també per totes les vostres felicitacions, tant les que estan incloses al vídeo, com les que m'heu anat fent arribar per altres mitjans.
Sense vosaltres, amics que aneu passant per aquí, aquest bloc no tindria sentit. Una forta abraçada virtual!!!
També molt agraïda al meu germà, que sempre hi és quan el necessito, i és qui ha fet la realització del vídeo.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...