"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

14 abr. 2015

LA IRA DEL FÈNIX de Rafa Melero

Va ser la primera novel·la de Rafa Melero, i potser es nota una mica en alguns aspectes, però ho compensa sobradament amb el coneixement dels procediments i les rutines dels investigadors. 
Des del primer capítol ja ens comença a crear incògnites, quan un sergent dels Mossos d'Esquadra fa una acció que sembla més que delictiva. Després ens va introduint els crims, cada un més esgarrifós que l'anterior, i ja ens té una mica descol·locats i totalment enganxats.
Un llibre on sembla que ha posat en una coctelera "Mentes Criminales", "CSI", i "Caso Abierto" i n'ha fet un beuratge criminal amb gust de casa nostra. Una investigació ben estructurada i molt detallada (tant en la part més legal, com en les parts on els investigadors se salten les normes), i uns protagonistes propers i totalment creïbles.
Potser ja tinc la ment massa criminal de tant llegir i veure sèries d'aquest tipus i per això, quan havia llegit una vuitena de pàgines, vaig tenir un pressentiment que al final va ser encertat. Però malgrat això em faltava molt per saber i l'autor em va tenir intrigada fins a la resolució.
El protagonista és d'aquells que et cala i et deixa amb ganes de més, per sort, fa poc en Rafa Melero ha presentat el segon llibre "La Penitència de l'Alfil" (Crims.cat), on tornarem a trobar-nos amb el sergent Xavi Masip. Pels lleidatans que hi estiguin interessats (i els que no siguin lleidatans també), el dia 18 d'Abril estarà acompanyant en Bennasar en la presentació de "On Mai no Creix l'Herba" a la Biblioteca Publica de Lleida i el dia de Sant Jordi per la tarda serà a la Llibreria Caselles signant llibres.
Aquest segon llibre és un dels llibres que tinc a la llista de compres de St. Jordi, així que en parlarem aviat.  

13 abr. 2015

VERMELL COM LA SANG de Salla Simukka

Trilogia: Sóc la Lumikki. (Lumikki, en finès vol dir Blancaneus)
La protagonista diu, i han sigut les paraules triades per la contraportada: "Sóc la filla secreta de Lisbeth Salander i Hércules Poirot". Ho diu de manera irònica, però té una mica de raó. No us imagineu però, res semblant als llibres de la Salander. La protagonista d'aquest llibre té 17 anys i el llibre és molt més light, en quant a violència i altres barbarismes. Tot i que les escenes d'acció, perill, persecucions i agressions, estan molt ben descrites i també et fan estrènyer fort les dents.
L'autora ens va introduint en la trama de manera tranquil·la, alhora que ens dona a conèixer a la protagonista. Hi dedica força pàgines, s'hi recrea, i la veritat és que quedarem atrapats pel personatge de la Lumikki. Una noia que per les males experiències que ha tingut, evita ser massa sociable i intenta passar desapercebuda. 
Una noia intel·ligent i amb molts cops amagats, que malgrat les seves intencions de ser invisible, es trobarà en mig d'un gran embolic, després que uns companys de classe decidissin quedar-se uns diners que van trobar una nit de festa. 
Atrapats i encuriosits, perquè en quant a la part més delinquiva del llibre ens la va donant sense massa complicacions, tràfic de drogues, crim organitzat i desorganitzat... El que realment ens atraurà més i ens atraparà del llibre seran els personatges i les subtrames que tenen els diferents protagonistes, tant els bons com els dolents. Aquestes ens deixaran molts fronts oberts, per anar descobrint en els llibres següents.
El cas queda tancat, però com passa molts cops, els que han fet cap a la garjola només són la petita part visible del problema, caldrà veure si una simple estudiant de disset anys serà capaç de continuar escarbant i alhora sortir-se'n ben parada.
M'ha agradat. Ben escrita i fàcil i ràpid de llegir.

11 abr. 2015

DISFRÚTAME de Omar El Azayza Ruiz i Mònica Barri Hernández

L'eròtica està de moda, és un fet.
No comento gaires llibres eròtics, ja ho sabeu, però si que intento ressenyar llibres de Lleidatans de tant en tant. Si no ho fem els de la província, qui ho farà? Vaig conèixer la Mònica Ruiz en un vermut literari, i em vaig endur el llibre cap a casa.
No faré sinopsi (*-*¡)
Tota la vida hi ha hagut llibres eròtics més pel públic masculí, en els últims temps però, han proliferat els destinats al públic femení. Doncs aquest és un 2x1. Un llibre amb relats curts, escrits a dos sexes. Algunes històries les ha contat l'Omar, altres la Mònica. Dos estils diferents per fer pujar la temperatura i el que convingui.
Al llibre trobareu primer tots el d'un autor i després el de l'altra, però jo els he llegit alternats. Ho podeu fer com us vingui de gust... Llegir el llibre vull dir! Mira que sou malpensats!!
Apa, doncs! Gaudiu-ne...

9 abr. 2015

ELS MORTS NO PARLEN de Miquel Aguirre

De vegades el nostre estat d'ànim no ens deixa pensar amb claredat i prenem males decisions. El Quimet es troba un mort a l'hort i pren una mala decisió, enterrar-lo i no dir-ne res a la policia, però la cosa empitjora quan li explica al seu cosí i aquest el convenç perquè aprofitin el mort, simulin un segrest i així poder fer xantatge a la família d'aquest.
Novel·la negra poc convencional. Escenaris propers i ben descrits, que ens situen a la perfecció. Personatges estrafolaris, grollers, bruts, maleducats, però alhora molt creïbles. Situacions una mica surrealistes que fan que la sang vessada quedi envoltada per l'humor negre una mica exagerat de l'autor, i així, tot ens sembli més lleuger del que en realitat és. 
Els morts no parlen, però els vius sí, i llavors què és el que s'ha de fer? Doncs llegiu el llibre i veureu que, com més volen arreglar les coses, més entrebancs els sorgeix, i ho van solucionant amb més barrabassades, i així, amb girs i sorpreses fins al final.
En algun lloc he llegit del llibre que és com una del Tarantino al Pla de l'Estany, i jo hi afegiria que amb alguns personatges trets de "Torrente".
Miquel Aguirre.

8 abr. 2015

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...