"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

13 de maig 2008

"EL QUE RESTA DEL DIA" de Kazuo Ishiguro.

Sempre m'han fascinat els majordoms anglesos, la seva elegància, que sempre saben el que vols i en quin moment i ho fan tot tant bé..., o potser això només passa en la ficció.
Aquest llibre ens fa un retrat del típic majordom competent que mai es posa on no el demanen. És a la vegada una història d'amor i de sentiments reprimits. Ens mostra per una banda el majordom, a qui li costa tant demostrar el que sent després de passar-se la vida sent l'ombra de la gent, i per altra banda la governanta, que tot i estar en la mateixa situació que ell és capaç de sentir-se persona i tenir sentiments.
 

SINOPSIS
Aquest llibre ens mostra un majordom ja madur, brillant, lleial i servicial, perfecte en la seva feina, però que s'ha oblidat de ser persona. Això li comporta la incapacitat d'expressar els sentiments envers a la governanta, una dona igualment competent però que a diferencia d'ell, no ha perdut la capacitat de sentir, plorar, equivocar-se...
Trenta anys al servei de Lord Darlington han fet que visqués només per a la seva feina. Ara, després de la seva mort, arriba a la mansió un nou propietari i s'haurà d'acostumar als nous hàbits. Al voltant d'aquesta història hi ha la de l'amo que no és ben bé el que sembla, i d'altres vides que no fan sinó mostrar-nos la rutina d'aquells temps.
La governanta torna a Weymouth; ell en unes vacances, les úniques en tots els anys de servei, decideix anar-la a trobar, però no és fàcil actuar com un ésser normal després de tant temps reprimit.

6 comentaris:

Llorenç ha dit...

M'agrada aquesta novel·la. El majordom és realment un personatge molt trist, lànguid. La pel·lícula és també molt bona. S'hi crea un clima especial, inoblidable. Grans interpretacions d'Emma Thompson i Anthony Hopkins.

jomateixa ha dit...

si, jo també he vist la pel·lícula. Al final et fa ràbia i tot.

Llorenç ha dit...

Fantàstic. Ens llegim.

Jesús M. Tibau ha dit...

Recordo la pel.lícula: boníssima

Jordi ha dit...

Aquest llibre no l'he llegit, però de Kazuo Ishiguro n'he llegit dos: "Nunca me abandones" i "Quan érem orfes". Té una manera d'escriure que m'agrada molt. M'apunto aquest que dius per llegir-me'l. Espero que m'agradi tant com els dos anteriors que, per cert, us els recomano.

jomateixa ha dit...

Me'ls apunto també.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...