Sempre m'han fascinat els majordoms anglesos, la seva elegància, que sempre saben el que vols i en quin moment i ho fan tot tant bé..., o potser això només passa en la ficció.
Aquest llibre ens fa un retrat del típic majordom competent que mai es posa on no el demanen. És a la vegada una història d'amor i de sentiments reprimits. Ens mostra per una banda el majordom, a qui li costa tant demostrar el que sent després de passar-se la vida sent l'ombra de la gent, i per altra banda la governanta, que tot i estar en la mateixa situació que ell és capaç de sentir-se persona i tenir sentiments.
SINOPSIS
Aquest llibre ens mostra un majordom ja madur, brillant, lleial i servicial, perfecte en la seva feina, però que s'ha oblidat de ser persona. Això li comporta la incapacitat d'expressar els sentiments envers a la governanta, una dona igualment competent però que a diferencia d'ell, no ha perdut la capacitat de sentir, plorar, equivocar-se...
Trenta anys al servei de Lord Darlington han fet que visqués només per a la seva feina. Ara, després de la seva mort, arriba a la mansió un nou propietari i s'haurà d'acostumar als nous hàbits. Al voltant d'aquesta història hi ha la de l'amo que no és ben bé el que sembla, i d'altres vides que no fan sinó mostrar-nos la rutina d'aquells temps.
La governanta torna a Weymouth; ell en unes vacances, les úniques en tots els anys de servei, decideix anar-la a trobar, però no és fàcil actuar com un ésser normal després de tant temps reprimit.
SINOPSIS
Aquest llibre ens mostra un majordom ja madur, brillant, lleial i servicial, perfecte en la seva feina, però que s'ha oblidat de ser persona. Això li comporta la incapacitat d'expressar els sentiments envers a la governanta, una dona igualment competent però que a diferencia d'ell, no ha perdut la capacitat de sentir, plorar, equivocar-se...
Trenta anys al servei de Lord Darlington han fet que visqués només per a la seva feina. Ara, després de la seva mort, arriba a la mansió un nou propietari i s'haurà d'acostumar als nous hàbits. Al voltant d'aquesta història hi ha la de l'amo que no és ben bé el que sembla, i d'altres vides que no fan sinó mostrar-nos la rutina d'aquells temps.
La governanta torna a Weymouth; ell en unes vacances, les úniques en tots els anys de servei, decideix anar-la a trobar, però no és fàcil actuar com un ésser normal després de tant temps reprimit.
6 comentaris:
M'agrada aquesta novel·la. El majordom és realment un personatge molt trist, lànguid. La pel·lícula és també molt bona. S'hi crea un clima especial, inoblidable. Grans interpretacions d'Emma Thompson i Anthony Hopkins.
si, jo també he vist la pel·lícula. Al final et fa ràbia i tot.
Fantàstic. Ens llegim.
Recordo la pel.lícula: boníssima
Aquest llibre no l'he llegit, però de Kazuo Ishiguro n'he llegit dos: "Nunca me abandones" i "Quan érem orfes". Té una manera d'escriure que m'agrada molt. M'apunto aquest que dius per llegir-me'l. Espero que m'agradi tant com els dos anteriors que, per cert, us els recomano.
Me'ls apunto també.
Publica un comentari a l'entrada