"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

21 de nov. 2017

LOS ÁNGELES DE HIELO de Toni Hill

En aquesta novel·la, Toni Hill ens trasllada a una altra època, no només temporalment, sinó en la manera d'escriure, que ens recordarà les grans novel·les clàssiques.
El llibre ens fa seguir diferents fils argumentals, que sabem que en un moment u altre s'hauran d'unir. Tenim també un narrador que ens fa una introducció de la trama, i després ens deixa amb la lectura, però que de tant en tant ens talla per fer aclariments. M'ha semblat que en aquests punts es frenava una mica la lectura, però són necessaris i no són molts. Finalment, aquest narrador és també qui fa el tancament de la novel·la.
La història comença seguint dos camins: el diari de la directora d'un col·legi de nenes (1908) i la vida de Frederic Mayol, un jove psiquiatre que ha viscut una vida acomodada, entre Barcelona i Viena, i que després d'haver participat en la primera guerra mundial i haver estat ferit, es vol instal·lar a Catalunya per exercir en un sanatori mental (1916).
L'autor ha sabut descriure els escenaris, envoltar-nos amb els ambients, ha aconseguit posar-se a la pell de cada personatge i fer que arribin al lector amb tot detall i amb la força necessària per endinsar-lo en la història. Podrem veure la directora, que va escrivint al seu diari, explicant el dia a dia de l'internat, mentre aconsegueix envoltar-nos d'una atmosfera força gris. D'altra banda, en Frederic s'endinsarà en una investigació que implica a la noia de qui està enamorat. La trama ens arrossegarà per les parts més fosques de la ment humana i dels desequilibris emocionals i psíquics, fins a fer-nos dubtar si hi ha alguna cosa sobrenatural involucrada.
Toni Hill juga amb diferents estils per arribar al lector: primera persona, diversos narradors, i també una part epistolar entre el protagonista i la seva amiga Anna Freud, filla del doctor Freud.
És una novel·la que ens manté intrigats en tot moment. Quan fem un descobriment ens obre altres portes, altres incògnites, i així l'autor juga estirant-nos fins al desenllaç, o desenllaços. Una obra complexa, molt treballada i molt ben escrita.

2 comentaris:

Ariel ha dit...

Quan el vaig llegir em va encantar. Trobo que en Toni Hill es va arriscar en aquesta novel.la i se'n va sortir.

De fet hi vam escriure quatre ratlles, et passo l'enllaç per si ho vols llegir.

http://vagandoporurano.blogspot.com.es/2016/11/toni-hill-los-angeles-de-hielo-una.html

Petons

jomateixa ha dit...

Gràcies, t'afegeixo a la llista de blocs per anar-hi a fer un cop d'ull de tant en tant :D

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...