"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

15 de nov. 2017

COL·LAPSADA...

Col·lapse: Paralització o disminució important de l'activitat. 
Diuen: "Que el llegir no et faci perdre l'escriure" i diria també, "Que l'escriure no et faci perdre el llegir", però com les dues coses són "aficions", aquest hivern tinc dues feines que no tenen res a veure amb aquestes aficions meves. Qüestió de subsistència.
Doncs sí, ha passat, estic col·lapsada. Tinc dos llibres llegits pendents de ressenyar, i un parell més a mig llegir, molts blocs per visitar, mil idees i projectes en marxa, i cada cop més em sembla que les hores s'encongeixen. 
Podria deixar de dormir uns dies, i així posar-me al dia, però no ho aconsegueixo. Al contrari... estic tan cansada, que ahir gairebé m'adormo mentre el dentista em remenava els queixals!! 
Però no em rendiré, és només qüestió d'adaptar-se. En uns dies tornaran les ressenyes!


9 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

A mi em passa el mateix, t'entenc... Ànims!

McAbeu ha dit...

No deixis de dormir, el que has de fer és justament tot el contrari. Descansa que, malgrat el que diu el refrany, és l'única manera de fer la feina i fer-la ben feta. I no pateixis que segur que t'acabaràs posant al dia... un dia o altre. ;-)

jomateixa ha dit...

Salvador, m'hauràs de deixar algun dels teus clons :DD
Estic d'acord amb tu Mc, dormir és del tot necessari. Comprovat.

XeXu ha dit...

Descansa una mica, que amb la promo del llibre, a més, deus anar rendida. Sempre has defensat aquest espai i no dubto que tornaràs quan puguis, però també s'ha de viure! Molta sort i molts ànims, que ho posis tot a lloc aviat. Aquí t'esperem.

kira permanyer ha dit...

Doncs jo estic com tu... no se si es un mal comú de dones o això no te sexe, però a mi les hores no m'arriben i el que es pitjor, no m'arriben per fer el que vull (tocar piano, llegir....) cadia dia dic: en una estoneta em poso i apa! em fan les tantes complint tasques per obligació i es clar, no em queda esma per fer res mes....

joan gasull ha dit...

jo pensava que mentre estava de baixa tindria temps per tot però resulta que vaig curt de temps entre metges i fisios. Penso que sempre estem col·lapsats i no tenim mai el temps necessari per fer el que voldriem.....
Però no em queixo....amb aquest temps a estones he escrit un altre novel·la que estic en vies de retocar i acabar.
Tot es farà....tranquil·litat

Anònim ha dit...

Ara que ho dius aquesta setmana t’he vist poc pel meu blog

jomateixa ha dit...

Poc a poc, intentant posar-me al dia (missió impossible), o més o menys.

Botika ha dit...

A tots els que som actius ens passa sovint una època estressant en què volem fer més del que dona de si la jornada. Poc a poc i paciència, ànims!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...