Tot i que el gènere que m'agrada més és crim i misteri, també podríem dir que els llibres que ens parlen de protagonistes que lluiten per subsistir, per sortir de situacions crítiques amb esforç i tenacitat, també m'atrauen molt.
Aquesta és una novel·la que s'ha de llegir amb calma per assaborir els detalls. Jordi Romeu, amb capítols curts i un llenguatge planer però alhora amb un estil molt acurat, ens transporta al món rural de mitjans del segle XX.
La Cinta ha de tornar al mas on va viure de petita. Carregada amb la seva mare ja força gran, el seu fill de només set anys i ben poca cosa més per aguantar fins que aconsegueixi treure algun profit de les terres abandonades des de fa anys i d'un hort que haurà de tornar a fer néixer. L'autor ens va alternant capítols de la infantesa de la protagonista amb els difícils moments que està vivint, i poc a poc les peces de la seva història aniran encaixant fins que en puguem veure el seu conjunt.
Amb la lluita d'aquesta dona, representativa de les dones fortes del camp, anirem repassant costums i tradicions. Llegint aquest llibre m'ha semblat sentir la padrina (àvia) quan m'ensenyava a cuinar, o quan m'explicava com es feien abans les coses. M'ha recordat també els dies de la matança, que semblava que féssim festa major, i molts altres bons i no tan bons moments que es viuen al camp. Sembla que de tot allò faci molt i molt temps, però en realitat només ens cal mirar una mica endarrere, no massa.
Acompanyarem la protagonista en les penúries i ens alegrarem dels esforços i els girs que faran que pugui anar tirant endavant. Un llibre ple de sentiments, on la tendresa i la sensibilitat d'algunes persones estova la duresa de la terra i d'algunes realitats no desitjades amagades llavors i en ocasions, encara amagades ara.
Aquesta és una novel·la que s'ha de llegir amb calma per assaborir els detalls. Jordi Romeu, amb capítols curts i un llenguatge planer però alhora amb un estil molt acurat, ens transporta al món rural de mitjans del segle XX.
La Cinta ha de tornar al mas on va viure de petita. Carregada amb la seva mare ja força gran, el seu fill de només set anys i ben poca cosa més per aguantar fins que aconsegueixi treure algun profit de les terres abandonades des de fa anys i d'un hort que haurà de tornar a fer néixer. L'autor ens va alternant capítols de la infantesa de la protagonista amb els difícils moments que està vivint, i poc a poc les peces de la seva història aniran encaixant fins que en puguem veure el seu conjunt.
Amb la lluita d'aquesta dona, representativa de les dones fortes del camp, anirem repassant costums i tradicions. Llegint aquest llibre m'ha semblat sentir la padrina (àvia) quan m'ensenyava a cuinar, o quan m'explicava com es feien abans les coses. M'ha recordat també els dies de la matança, que semblava que féssim festa major, i molts altres bons i no tan bons moments que es viuen al camp. Sembla que de tot allò faci molt i molt temps, però en realitat només ens cal mirar una mica endarrere, no massa.
Acompanyarem la protagonista en les penúries i ens alegrarem dels esforços i els girs que faran que pugui anar tirant endavant. Un llibre ple de sentiments, on la tendresa i la sensibilitat d'algunes persones estova la duresa de la terra i d'algunes realitats no desitjades amagades llavors i en ocasions, encara amagades ara.
2 comentaris:
el posaré a la llista de "possibles" (si, ja tinc més d'una llista...comença a ser greu)
Publica un comentari a l'entrada