9 d’abr. 2019

TOTS ELS SÍMBOLS DE LA POR de Salvador Macip

Salvador Macip, té períodes de calma, pocs, però després ens regala un bombardeig de novel·les que ens fan anar de corcoll. Aquesta setmana, en ressenyaré dues ben diferents.
Sembla que fa quatre dies que llegíem "Fills de la Setena Onada", i ja ens arriba la segona part. Cosa d'agrair, perquè no hem hagut d'esperar gaire per seguir les peripècies dels protagonistes, i trobar respostes a les preguntes que es van quedar pendents.
El trio d'amics s'han fet grans, i els problemes també. El Wil, l'Abigail i el Joe han agafat camins diferents, i quan comença aquesta segona part, han perdut el contacte, però ben aviat la trama farà que els seus camins es tornin a creuar.
En la primera novel·la vivim l'experiència d'un noi que descobrirà que és més especial del que s'imaginava, en Wil, però tot fa pensar que no és l'únic i la fita serà descobrir qui són els altres.
Costa parlar-ne sense fer spoilers, puc dir que hi trobem més aventura i acció, també més ciència. Com ja vaig escriure en la ressenya, en la primera part em va semblar que encetàvem una història d'herois, però en aquesta segona, la trama gira i passa a ser una distòpia. Les distòpies són la part de la ciència-ficció que m'agraden més. He estat intrigada tota l'estona per saber cap on anàvem. A mesura que avança la trama, t'absorbeix l'espiral d'intriga i acció, i costa deixar de llegir.
Com en molts clàssics, la distòpia que l'autor ens planteja és masclista, i que l’Abigail sigui una part força important per fer que els fets decantin cap a bé, és un encert. La noia és llesta, decidida, i toca de peus a terra. Es pot ser "especial" de moltes maneres, ella ho aconsegueix amb els estudis, entrenament i esforç.
Una novel·la equilibrada, ben escrita, molt visual i intensa. M'ha agradat més que la primera part. Hi haurà una tercera?

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Com que la tinc just a la meitat no he volgut llegir massa res del que dius sobre l'argument, perquè just ara estan passant alguns girs força interessants. Només voldria dir que, almenys de moment, coincideixo amb la teva impressió final, força millor que la primera part perquè ja no hi ha els tics adolescents que se'm feien pesats. Ara hi ha acció i ciència a dojo. I potser el millor elogi que li puc fer (de moment, insisteixo), és que malgrat que tinc la concentració sota mínims i que gairebé em sabia greu llegir-lo ara perquè potser no li faria justícia, està aconseguint atrapar-me i distreure'm en els pocs moments que tinc per llegir.

Salvador Macip ha dit...

Moltes gràcies! En aquest m'he pogut deixar anar més perquè la introducció ja l'havia fet al primer llibre. Ja veurem si en cau un altre!

Salvador Macip ha dit...

I gràcies per la pre-ressenya, XeXu! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...