7 de des. 2017

EL EXTRAÑO VERANO DE TOM HARVEY de Mikel Santiago

Tom Harvey és un músic que viu a Roma, i de tant en tant, per sobreviure, també es dedica a fer de guia. Rep una trucada de Bob Arlan, un pintor famós i que a més havia sigut el seu sogre. L'agafa enfeinat i no contesta. Uns dies més tard, és la seva exmuller qui li truca per contar-li que el seu pare ha mort en circumstàncies estranyes. un accident, un suïcidi?
El protagonista se sent culpable per no haver respost a l'última trucada del difunt i encara està enamorat de la seva ex, pel que, arrossegat per les teories d'una amiga de la família, decideix indagar una mica en el que ha pogut passar. una mica d'investigació es converteix en molt més, i com es posa on no toca, hi haurà també alguns intents de treure'l del mig.
Seguirem la trama de la veu del mateix protagonista, en primera persona, sense saber què ens espera al girar la cantonada. Poc a poc anirà descobrint diferents aspectes de la vida del pintor que desconeixia fins i tot la seva filla. La mort d'una de les seves joves models, també en circumstàncies estranyes, només uns mesos abans, obre noves incògnites. Estan relacionades les dues morts? Tom Harvey seguirà les pistes i ens guiarà fins a la resolució.
El repertori de personatges està molt ben treballat, sobretot el protagonista. L'autor ens sap traslladar també amb encert a paisatges paradisíacs, molt menys foscos que en els de les seves novel·les anteriors. Fa que desitgem estar allà gaudint de l'ambient relaxat, encara que enganyós, que envolta els personatges.
Hi ha, en aquest llibre, un canvi de registre respecte a les seves novel·les anteriors, més psicològiques. En aquesta, l'autor ens ofereix un clàssic "qui ho va fer?", molt ben escrit, en el que fa encaixar les peces a la perfecció. Acompanyant a Harvey, sospitarem de tothom (com és habitual en aquests tipus de trames), remenarem moltes teories, potser massa i tot. I per culpa de tant marejar la perdiu, pot ser que el final ens sembli una mica precipitat, encara que ben tancat i mantenint la nostra curiositat fins a la conclusió.

3 comentaris:

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

No he llegit res de l'autor... va sent hora de posar-lo a la llista. :( això és un no parar...

Ariel ha dit...

He llegit els dos anteriors i aquest caurà ben aviat. Potser seré un xic agossarat però per l'estil recorda a l'Stephen King i al seu fill, Joe Hill.

De tota manera penso que és un autor que ens donarà un bon grapat de novel.les ben entretingudes.

Petons

jomateixa ha dit...

M'ha agradat, però em sembla que els anteriors, que els tinc a casa pendents, encara m'agradaran més si són més foscos.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...