L'havia vist recomanat a molts llocs i finalment el vaig comprar. He de confessar-vos que atribuïa gran part del èxit a les circumstancies de l'Autor.
Un dels comentaris citats en el llibre és: "Un consell: no comencis a llegir-la un diumenge a la tarda o acabaràs fregant-te els ulls i descobrint amb sorpresa que són les 5 del matí i ...." Quan vaig començar a llegir-lo vaig pensar que potser havien exagerat, però he de reconèixer que hi va haver dies que havia de fer un esforç per deixar de llegir-lo i anar a dormir.
Una novel·la amb essències d'Agatha Christie o Simenon: Un misteri amb un grup de sospitosos més o menys reduït, amb plànols, esquemes dels personatges... Però aviat deixa pas a un altre estil, potser més semblant als llibres de John Grisham. La cosa es va complicant i es vant obrint fronts: Els embolics d'un periodista, la recerca d'un assassí en sèrie, la corrupció d'una gran empresa, i la vida d'una investigadora a qui molts creuen pertorbada i de la que, en acabar el llibre encara ens queda gairebé tot per saber.
Els personatges t'acaben caient be i et sap greu deixar-los. Confesso que ja m'he començat a llegir el segon "La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina" (deu ni do els títols que s'empescava...), i em sap greu no poder gaudir dels set llibres de la serie que Stieg Larsson tenia pensat escriure.
Una novel·la amb essències d'Agatha Christie o Simenon: Un misteri amb un grup de sospitosos més o menys reduït, amb plànols, esquemes dels personatges... Però aviat deixa pas a un altre estil, potser més semblant als llibres de John Grisham. La cosa es va complicant i es vant obrint fronts: Els embolics d'un periodista, la recerca d'un assassí en sèrie, la corrupció d'una gran empresa, i la vida d'una investigadora a qui molts creuen pertorbada i de la que, en acabar el llibre encara ens queda gairebé tot per saber.
Els personatges t'acaben caient be i et sap greu deixar-los. Confesso que ja m'he començat a llegir el segon "La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina" (deu ni do els títols que s'empescava...), i em sap greu no poder gaudir dels set llibres de la serie que Stieg Larsson tenia pensat escriure.
15 comentaris:
veritablement està molt recomanat aquest llibre
Ah! Doncs potser me'l miraré, no n'havia sentit cap crítica de cap lector encara.
mmm prenc nota del llibre., l'he vist a les llibreries i al tren molta gent el porta a la mà., me'l llegiré..saludus
Estic llegin el llibre, i ja tinc la impresio que sera el bluff de la temporada, mes pa que formatge, t'enganxa, aixo si, pero d'una manera forçada i diria com si ja ho hagues llegit aixo, ja vuerem com ho acabem, josep
quan l'hagis llegit en tornem a parlar...
ahir a la tarda vaig acabar-lo (per desgràcia, en tres dies) per recomanació d'en jordi de jordicine. m'ha agradat moltíssim.
sense ser un dels millors llibres de la dècada (com he llegit en alguns llocs), penso que té un nivell molt superior al dels tradicionals bests sellers.
la història de intriga és cert que t'enganxa però, a més, hi inclou temes més reflexius.
el recomano també. i, també, en vull escriure un post.
abraçada i bona entrada d'any!
M'ha entretingut, però no m'ha sorprés, penso que és un refregit d'altres històries escrites i, fins i tot, vistes al cinema, on hi ha coses que no es fan creibles, i massa detallets de cine per fer veure que no es deixa res per explicar. El que més m'ha agradat es el caràcter que ha donat al protagonista: "Un caràcter indulgent i compassiu que busca explicacions i excuses a la manera de comportar-se de la gent", textualment. josep
Segurament tens raó amb molt del que dius, s'assembla força a les intrigues d'en John Grisham, però com últimament m'he topat amb alguns llibres realment difícils d'empassar... aquest el vaig trobar força engrescador.
A mi el que també m'agrada és la força de la detectiu, i possiblement tinc el segon llibre per saber més coses d'ella.
Ah! Si ets el Josep que crec, potser t'interessarà saber que aviat, aprop teu, podria haver-hi un club de lectura. Només tinc alguns "petits inconvenients". Algun dia en parlarem.
Jo espero llegir ben aviat el segon llibre de la triologia. Per cert, al facebook ja hi ha un grup d'admiradors de la Lisbeth Salander...
Et faré cas. Ronda per casa des del dia 7 i tenia pensat llegir-lo!
Doncs no em venia gaire de gust llegir aquest llibre, però després del teu post, ara si que en tinc.
Espero que no et decebi Eloy, te una manera una mica especial d'estructurar el llibre...
Jo els he llegit els dos...i he de reconèixer que sense voler ser res més que una història entretinguda, està molt i molt bé.
Ja tinc ganes de llegir la tercera part...aix...
tothom en parla tant bé que no m'he popgut resitir i he eacabat comprar el dos que han sortit. Confiem en que no ens decebi
Publica un comentari a l'entrada