"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

27 de nov. 2008

"MIL SOLS ESPLÈNDIDS" de Khaled Hosseini

Només començar a llegir-lo vaig sentir aquella sensació tan agradable que produeixen els llibres ben escrits. Aquells que poden absorbir-te fins a tal punt que arribes a perdre el mon de vista i et sents transportat a la realitat del llibre.
El llibre ens mostra la vida de dues dones a l'Afganistan. Aviat vaig sentir, però, que la realitat d'aquest llibre era crua i aterradora. He de confessar que vaig estar a punt de deixar-lo, no pel llibre, sinó pel pes de les tragèdies suportades en ell i el que encara preveia que havia de succeir.
No ho vaig fer, estava massa enganxada, no podia deixar-lo sense saber-ne el final, encara que fos tan terrible com m'esperava. Em vaig obligar a continuar (no sense deixar anar alguna llàgrima) i vaig ser recompensada amb un missatge d'esperança, Encara que veient les notícies sobre l'Afganistan, no se si aquestes desgràcies tenen un fi pròxim.
Aquest és el segon llibre de Hosseini Kaled, el primer, Cometas en el Cielo, també diuen que és força recomanable, però ara mateix no m'hi veig amb cor.


SINOPSIS
Mariam és la filla il·legítima d'un home ric, que te massa dones i massa fills i no vol reconèixer-la com a filla llegítima, encara que l'estima i la visita sovint. La nena es cria amb la seva mare, quasi aïllada, i somiant que algun dia viurà amb el pare i els germans.
Per culpa d'aquests somnis irreals la seva vida canvia radicalment: la mare es suïcida i el pare concerta un matrimoni amb Rashid, un sabater trenta anys més gran que ella, que només en te 15.
L'autor ens va explicant la realitat de l'Afganistan mentre ens narra les penúries dels seus habitants. En un dels bombardejos Laila, una adolescent veïna de Miriam i Rashid es queda órfena; el seu amic, amb qui havia tingut un únic encontre sexual, havia emigrat i es trobava sola. Rashid l'acull a casa i li porta la noticia que el seu amic és mort. Li demana que es casi amb ell, així la podrà protegir. Ella se'n adona que espera un fill i decideix acceptar el matrimoni sense dir-li la veritat.
En un principi les dues dones no lliguen massa, però acabaran tenint una relació profunda i uns vincles tant o més forts que els familiars. Les dues s'expliquen les tragèdies passades i comparteixen la presó i els maltractaments que els ofereix el seu marit. Laila te dos fills: una nena filla del seu amic i un nen fill d'en Rashid. Intenten escapar-se i només aconsegueixen empitjorar les coses.
Finalment descobriran que l'amic de Laila no és mort, que tot havia sigut una mentida de Rashid i això i els cada cop més intensos maltractaments seran la gota que fa vessar el got...
Un llibre que fa estremir per la realitat que viuen les dones a l'Afganistan.

3 comentaris:

Deric ha dit...

pinta durillo, però bé

L'Escrividor ha dit...

m'has fet venir ganes de llegir-lo. L'apunto a 'tasques pendents'

Eva ha dit...

Jo he vist la pel·lícula Cometas en el cielo, i suposo que el llibre deu estar molt millor.
I, aquest, el voldria llegir, i tal i com ho expliques... no trigaré gaire.
Fins aviat!!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...