"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

25 de maig 2008

"EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES de John Boyne.

N'havia sentit a parlar molt i justament per això no el volia llegir. Massa trist. Però finalment la curiositat ha pogut més i ho he fet: A mesura que vas llegint el llibre el cor se't va encongint i no pots evitar que la tristor t'envaeixi.
Només hi trobava una incoherència: creia que el nen, que té nou anys al principi i deu al final, és una mica massa innocent.
Vaig consultar-ho amb les expertes que tenia més a ma (una de 6 anys i l'altra de 9, com el protagonista), i com en un joc els vaig descriure el que en Bruno, el nen, veia per la finestra. Al principi em van dir que potser era un "campament de pobres", però quan hi vaig afegir que també hi havia soldats voltant per allà, la gran va dir: "oh, els tenen presoners" amb cara de pena.
Bé, potser ens hauríem de situar en aquella època, on no tenien tele per veure-hi guerres a les notícies, on no els explicaven tantes coses, i on els nens no eren tant espavilats i mantenien la innocència fins més tard.




SINOPSIS
El llibre està explicat des de la perspectiva d'un nen, sempre veient-ho tot amb una gran innocència, o potser no volent veure la realitat quan no els hi agrada el que podrien descobrir. Així i tot es respira una gran tristor tota l'estona.
En Bruno és un nen de deu anys, viu en una casa preciosa de cinc plantes, té molts criats, una germana de 12 anys molt empipadora i tres millors amics, ah! i també té la sort de viure molt a prop de casa dels avis. Però tot això s'acaba quan després d'haver ascendit al seu pare a comandant, és traslladat a una zona rural de Polònia, on la nova casa és molt més petita, descuidada i solitària.
O potser no tant, ja que en Bruno aviat descobreix que no estan pas sols. Des de la seva finestra veu moltes barraques i un bon munt d'homes i nens que, sorprenentment, van tot el dia vestits amb un pijama de ratlles. L'únic inconvenient que troba per fer nous amics és que hi ha una gran balla que li impedeix anar-hi a jugar.
La seva vida allà és força avorrida i decideix anar a explorar, així és com coneixerà al noi del pijama de ratlles, un nen que casualment va néixer el mateix dia que ell. A pesar d'estar separats per la balla aconseguiran fer-se amics, amics secrets és clar. Segons el Bruno, el millor amic per tota la vida.
Cada dia es troben, parlen, s'expliquen les seves anteriors vides... fins que després d'un any, els pares decideixen que la mare i la canalla ha de tornar a Berlín perquè aquell no és un bon lloc per als nens, i els dos nois s'han d'acomiadar. Però com els nens sempre són nens, decideixen viure una última aventura junts... Arribat aquest punt no sabia si continuar o deixar-ho córrer. El vaig acabar.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

ES UNA HISTORIA MOLT BONA I MOLT TENDRE,PERO EFECTIVAMENT EL NOI BERLINES,NO TE CREDIBILITAT. JUGANT AMB BAR.......

Jordi ha dit...

Com bé dius la televisió fa molt. I els nens d'ara crec que no se'ls pot comparar amb els de fa tants anys enrere.

El llibre em va agradar. La gràcia és que te'l llegeixis sense saber de què va i mica en mica vagis descobrint-ho per tu mateix.

kokamuskes ha dit...

A mi em va agradar a mitges. És una bona lectura per a joves, però resulta massa ingènua i previsible, fins i tot per a ells. Quan hem descobert de què va tot (i això passa molt d'hora), tota la resta queda una mica en fals.

jomateixa ha dit...

totalment d'acord kokamuskes

Jordi Milian ha dit...

Gràcies pel teu comnetari al meu bloc de l'illadelsllibres. gràcies a gent com tu fa que el bloc segueixi viu.un bloc sense visites no és res i això fa que enacra estigui més animat a escriure.
El llibre del pijama a ratlles em va agrdar molt i estic d'acord amb tú. el noi es massa inocent per l'edat que té però la història es sensacional. Per cert has d ellegir EL CURIOS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT DE MARK HADDON (la MAGRANA). simplement: SENSACIONAL

*Butterfly* ha dit...

jo tmb em vaig llegir el llibre i em va agradar força,és una història sencilla tot i que acabi malamnt...i tens raó en que el nen és massa innocent però bé, x axo és un llibre suposo...XDD

Petons!

joimmeta ha dit...

Després de tanta promoció m'esperava quelcom més.. la part final, li podrien haver tret una miqueta més de suc.

Anònim ha dit...

No recomenable per a nens i nenes menors de 14 anys. Falta d'esperaça.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...