"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

22 de maig 2008

"MADAME BOVARY" de Gustave Flaubert.

Una dona que no sap el que vol, o potser si que ho sap però li resulta impossible aconseguir-ho. Eternament insatisfeta va canviant de llit per trobar el luxe, la posició i allò que havia imaginat que seria l'amor i la passió.
La novel·la va portar una mica de cua quan va ser publicada a França al 1857, va ser una de les primeres novel·les de narrativa moderna, i val la pena recordar de tant en tant els clàssics.


SINOPSIS
És la intensa vida d'una dona, en una època on la gent s'escandalitzava per molt menys del que ella va arribar a protagonitzar.
Charles Bovary després d'una infantesa no massa regalada i havent intentat estudiar per metge, es casa amb una vídua rica per mediació de la seva mare. Aquesta li proporciona estabilitat i posició social, i es converteix amb un discret metge. En una de les seves visites coneix a una pagesa joveneta i de bon veure i en quedar-se vidu s'hi casa.
Aquí el protagonisme passa directament a Emma, la nova madame Bovary. Ella es delia per deixar el seu pare i canviar d'aires i de posició, però la monotonia de la seva vida d'esposa i mare l'acaba avorrint. Els Bovary son invitats per un ric i ella queda fascinada pel luxe de la mansió i l'elegància del seu amo. Aviat es converteix en el seu amant i fins i tot es creu que s'escaparà amb ella, cosa que ell no te pas intenció de fer.
Emma va tenint altres relacions amoroses sense que el seu marit s'adoni de res. Els seus desitjos d'aparentar i de viure una vida que no li correspon buscant una felicitat, un amor, i una passió que no aconsegueix trobar mai, ja que mai es sent realment satisfeta amb res, els porten finalment a la ruïna, i a ella al suïcidi. Charles després de la mort de la seva dona, troba unes cartes que ella tenia guardades i queda destrossat.
No sempre explico els finals, però en aquest cas... Ell també es mor i queda només una filla del matrimoni, ara òrfena. Bé, si, un drama com una catedral!, però també un clàssic que val la pena rellegir de tant en tant.


5 comentaris:

miquel ha dit...

En tot cas, BoVary

jomateixa ha dit...

Gràcies, de vegades vaig massa de pressa.

Jesús M. Tibau ha dit...

no m'estranya que portés cua en aquella època. Molt bona

Jordi Gonzalez ha dit...

Una de les meves assignatures pendents.

bajoqueta ha dit...

Un llibre genial.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...