"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

3 d’abr. 2008

"LA LLADRE DE LLIBRES" de Markus Zusak

Una història narrada per La Mort.
Una història tendra i trista, que t'absorbeix i et fa sentir coses que normalment volem evitar sentir .... Un retrat de l'amor pels llibres i de com aquest amor pot ajudar en circumstàncies difícils.
La nena diu:
"he odiat les paraules i les he estimat, i espero haver estat a l'alçada"
Crec que el llibre està a l'alçada. Ens mostra uns altres alemanys en l' Alemània Nazi; els més pobres, els que també van patir per culpa dels deliris d'un home i del poder que van aconseguir les seves paraules.
Un llibre original que inclou altres petits llibres amb dibuixos al seu interior i que m'ha emocionat. Com diu la narradora, "La Mort", el final el sabem tots: marxar amb ella; però l'important és com vivim la vida, com escrivim el nostre llibre particular.
Molt recomanable.

SINOPSIS
La Mort es va endur el seu germà en un tren, quan la mare els duia a tots dos a una família d'acollida. La Liesel és doncs una supervivent, una supervivent que va atraure l'atenció de La Mort, que és la que ens conta tota la història.
El seu primer robatori va ésser quan van enterrar al seu germà, va robar un manual d'enterramorts, potser per que era com un record d'on havia deixat el germà, o potser era l'atracció que començava a sentir pels llibres tot i que encara no sabia llegir.
Separada de la seva mare, amb malsons diaris en els que veu la cara del seu germà al tren el dia de la seva mort; amb una nova família que no és precisament el model ideal i envoltada per la pobresa, la nena es va adaptant a la seva nova vida: un nou pare dolç i sempre disposat a ajudar als altres, pintor i music d'acordió; una mare que crida molt però que en el fons la duresa només és una cuirassa, i que es guanya alguns diners rentant i planxant per a gent acomodada; un veí, el seu millor amic, el seu primer amor...
Les coses comencen a anar millor per ella, mentre van empitjorant al seu voltant a l'Alemanya Nazi. Quan amb l'ajut del seu pare, aprèn a llegir i a escriure a les parets del soterrani. Per nadal li regalen dos llibres més i així va ampliant el seu tresor. El quart llibre és un altre robatori, però aquest cop és observada per l'alcaldessa. Aquesta en lloc de denunciar-la, com ella creia que faria, li obre un mon fantàstic donant-li accés a la seva biblioteca. Tocar els llibres i llegir-los, sensacions i temps quasi secrets que comparteix amb aquella dona silenciosa que es limita a seure i mirar per la finestra.
Aviat la rutina es veu trencada per l'aparició d'un jueu a qui tenen que amagar, en Max. Un favor que el seu pare te que tornar i que posa a tota la família en una posició complicada. El Max acabarà sent una part important a la vida de la nena que va creixent envoltada d'històries que es barregen amb la realitat; de llibres llegits i escrits i dibuixats especialment per a ella, d'amistat secreta amb un jueu a qui arriba a estimar com a un més de la seva especial família, a qui cuida i llegeix quan es posa molt malalt i a qui enyora quan aquest te que abandonar-los.
Al mateix temps, la seva amistat amb en Rudi, el veí, comença a consolidar-se. Aprenen junts a robar pomes per enganyar la fam, a compartir els problemes, les il·lusions, les esperances, els secrets.
Els temps es tornen cada cop més difícils, la mare per tots els clients inclosa l'alcaldessa. A partir d'aquell moment la nena comença a robar-li els llibres de la biblioteca i es guanya el títol de lladre de llibres.
La Alemanya Nazi comença a tenir problemes i comencen a caure bombes, a partir de llavors la lladre comparteix les paraules dels seus llibres amb els veïns reunits al refugi antiaeri. Els esdeveniments que van succeint a partir d'aquest moment fan que el final no sigui el més desitjat, però és el que mostra la realitat d'aquells moments, d'aquelles vides.
El llibre és la narració que ens fa La Mort sobre una nena, una guerra i l'amor per les paraules; però inclou d'una forma força original altres petits llibres que en Max va escriure per la Liesel. És un llibre que ens parla dels alemanys que també van patir una guerra, forçada per un home que volia dominar el mon, i del poder que poden donar les paraules.
Tendre, emotiu, realista... Insisteixo, molt recomanable.

6 comentaris:

Júlia ha dit...

A les guerres, sempre reben els mateixos i a les postguerres, també. I solen rebre per totes bandes.

Deric ha dit...

No sé com podem fer-ho! Estas a prop de Girona?
Per Sant Jordi estaré a l'Abacus i a l'Empúries de Girona.
Si no et va bé aquest dia, podem mirar de fer-ho d'alguna altra manera. Pensem com!

Deric ha dit...

si vols, pots escriure'm al meu correu:
fredericfm@hotmail.com

Jordi Gonzalez ha dit...

Jo vaig robar al seu dia Dr. Jeckyll i Mr Hide. Crec que va ser el primer llibre que vaig robar...
Té coses, detalls bons, però d'altres que no m'han agradat...
El final és impressionant i s'ha de reconèixer que saber acabar un llibre de vegades és el més dificil.

jomateixa ha dit...

Tens raó, de vegades un llibre no t'acaba d'enganxar, però també et sap greu deixar-lo a mitges i al final et recompensa... o no.

Quadern de mots ha dit...

Hola, encara que tard faig el meu petit comentari. El llibre em va agradar, té moltes coses a dintre, petits trosset que ja has explicat, però el que més em va sorprendre és la veu del narrador. La Mort, qui tria, encara que moltes vegades ho fa amb pena. És una mort "humanitzada". Un bon llibre, que malauradament ha passat força desapercebut.
Sento arribar tan tard !!!
Fins aviat

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...