La història d'un assassí. És un llibre interessant que et fa sentir les sensacions viscudes per un ésser amb un do mal aprofitat.
Potser per que me'n havien fet molta propaganda, m'esperava molt més, però no em va impactar massa. Crec que és un d'aquells llibres que poden ser millor pel·lícula que llibre.
Així i tot me'l vaig llegir en quatre dies.
Així i tot me'l vaig llegir en quatre dies.
SINOPSIS
A la Peyton Shields semblava que les coses li començaven a anar bé, tenia una professió vocacional, la pediatria, un lloc prometedor a l'Hospital Infantil de Boston i un marit, Kevin, que havia renunciat al seu entorn per seguir-la a Boston. Una decisió feta per amor, però la inseguretat d'ella envers aquesta decisió crea uns dubtes que no deixen que confii del tot en la fidelitat del seu marit i l'estabilitat del seu matrimoni.
Al mateix temps comença a rebre mostres d'un admirador secret i cada cop més desesperat que amenaça la seva cordura. Un home solitari que espera amb impaciència la seva pròxima trobada en un xat d'Internet, un sàdic capaç de matar a qui consideri els seus rivals per aconseguir l'amor de Peyton i que prefereix veurela morta abans de renunciar a ella.
Quan Gary Varnes, un antic intim d'ella és segrestat, Peyton i el seu marit es precipiten cap a un pou de mentides i sospites mútues. Moltes preguntes sense resposta que oculten una realitat que es troba més aprop del que s'imaginen, ja que la Peyton no és la dona que en realitat xateja amb l'home misteriós.
Al mateix temps comença a rebre mostres d'un admirador secret i cada cop més desesperat que amenaça la seva cordura. Un home solitari que espera amb impaciència la seva pròxima trobada en un xat d'Internet, un sàdic capaç de matar a qui consideri els seus rivals per aconseguir l'amor de Peyton i que prefereix veurela morta abans de renunciar a ella.
Quan Gary Varnes, un antic intim d'ella és segrestat, Peyton i el seu marit es precipiten cap a un pou de mentides i sospites mútues. Moltes preguntes sense resposta que oculten una realitat que es troba més aprop del que s'imaginen, ja que la Peyton no és la dona que en realitat xateja amb l'home misteriós.
12 comentaris:
jo el vaig llegir fa molts anys i em va agradar molt. Però quan un llibre passa a primer pla degut per exemple a una pel·lícula, es generen expectatives i opinions exagerades.
El llibre crea ceer clima d'angoixa i de dessassossec.
És un llibre fabulós! El vaig llegir fa uns anys i em va sorprendre i entusiasmar gratament. El recomano. La pel·lícula no l'he vista i no em fa massa ganes la veritat.
Per fi et puc escriure. M'agrada el teu blog, és molt literari i el de les fotos és molt xulo. Et llegeixo. Gràcies per la visita.
Salutacions! ;D
Molt bo. El vaig llegir quan tenia...uf...que vell que sóc.
Hola, gràcies a la teva visita a Personatges Itinerants he conegut el teu blog. Ara ja sé on hauré d'anar a mirar llibres, abans de passar per la llibreria. Malgrat tot, el Perfum, (que també em vaig llegir en quatre dies) em va fer enfadar molt pel seu final. Coses meves. Em v a fer com ràbia, no t'ho sabria dir. Esperava més i que no fos tan cutre.
Carme, estic d'acord amb tu, el final és com si no sabés com acabar-ho i apa!
És dels pocs llibres que he rellegit. No ho acostumo a fer perquè hi ha molta cosa per llegir i poc temps per fer-ho.
El llegia i em semblava estar sentint les olors que descrivia. La pel·lícula no l'he vista sencera (amb tant d'anunci no hi ha qui ho aguanti), però és difícil que pugui superar l'original en llibre.
Només m'he trobat amb un cas que el llibre m'has semblat sublim i la pel·lícula millor si és possible: El nom de la rosa, d'Humberto Eco.
Gràcies per compartir amb nosaltres les teves lectures i les teves fotografies. :-)
Salutacions cordials
[Raons que rimen]
Vpamies, totalment d'acord amb tu, El nom de la Rosa es genial tant en llibre com en pel·lícula, quan tingui més temps el posaré també en el bloc.
És un llibre que, a part de llegir-me'l, el vaig olorar... Genial!
Sí, noia, ja tens raó, "El diablo se viste de Prada" és molt més bo, oi? Ai...
M'ha agradat força. Llástima del final, és una mica precipitat i acaba distanciant-se del que ha sigut el conjunt.
Publica un comentari a l'entrada