No sóc massa partidària de llegir obres on escriptors han agafat personatges d'altres autors, però Puigpelat se n'ha sortit força bé.
El
comissari Magret arriba de França a Barcelona perseguint un objectiu
complicat. Fa anys que va darrere d'un personatge esmunyedís que
suposadament està implicat en una xarxa de delictes en diferents països,
però la investigació el portarà a descobrir que l'inici de tot plegat,
la motivació, l'espurna que ho va iniciar tot, era més corrent del que
semblava.
Els protagonistes es mouran entre Barcelona, Les Borges Blanques i Lleida, deixant que visualitzem l'inici d'una guerra, l'ambient de l'època en la gran ciutat, en els pobles, i en una Lleida acollidora de personatges singulars.
Si amb el seu Magret ha volgut fer un homenatge al Comissari Maigret de Simenon, s'ha acostat força a l'essència del personatge, ha reproduït els trets i la personalitat, i també ha encertat amb la prosa i l'estil clar i planer del clàssic. L'autor aconsegueix una novel·la de fàcil lectura, que es llegeix amb un sospir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada