Contes, contes curts, mini contes i microcontes, uns postres de molt bon pair. Ironia, imaginació, realitat... mil idees barrejades per passar bones estones. L'he llegit en quatre dies i com podeu imaginar no puc fer-ne cap sinopsis, així que l'haureu de llegir.
També us recomano que visiteu el seu bloc Tens un racó a dalt del món, és un bloc molt variat.
4 comentaris:
M'apunto la recomanació. Jo estic llegint 'Mil cretins', del Monzó, però intento llegir un conte cada dia perquè m'emprenya acabar-lo en una nit. M'agrada assaborir-lo a poc a poc.
L'has llegit? trobo que el Monzó està molt fi.
Salut.
Ja he comprat el del Quim Monzó i ja en tinc ganes de començar-lo, però hauré d'esperar una mica perquè estic acabant un altre llibre.
un bon amic nostre, que també recomanen amb els ulls tancats
petons
Quim Monzó té unes particularitats que el fan tenir el mestratge en narrativa en català: bon observador dels més petits detalls, bon filador del cabdell de cada història, una capacitat irònica barrejada amb una poció d'intel.ligència popular, un populisme agosaradament intel.ligent, una memòria que és la metàfora d'una esponja que li trasllada el món a les mans i d'aquí als dits, però tot i això no té la música de Borges, aquella essència que en català tenia la Rodoreda d'haver creat un món particular amb les seves paraules, Quim Monzó és un crack, no hi ha dubte, un clàssic, però molts cops pots deixar un llibre seu, cosa que jo no sé fer ni en Chejov ni en Borges. La literatura en prosa minimalista pot ser molt bona però se n'ha de saber sino, es converteix en poc més que aforimes allargats.
Qui vulgui escriure contes que llegeixi Borges, Chejov o la Rodoreda i, després aquests escriptors simpàtics però que queden per sota com Monzó o Pamies, tot i que és veritat més val caure en gràcia que ser graciós.
Signatura: l'or dels tigres.
Publica un comentari a l'entrada