18 de juny 2020

SEE YOU LATER


"El escritor que sepa lo que tiene entre manos, que cuente conmigo para acompañarlo. El que no... Digamos que uno ya tiene más de cincuenta años, y en el mundo hay muchos libros. No puedo perder el tiempo con los que estan mal escritos".
Stephen King

Llegir llibres és la meva addicció, parlar de llibres la meva passió, però v
a ser acabar de llegir aquest paràgraf i posar-me a escriure aquest post.
Em sap molt greu deixar d'escriure en aquest espai que considero tan meu, tan jo. Potser per això m'havia resistit a fer cas de les paraules que Stephen King ha posat en paper i que feia temps que em mormolava el meu subconscient però no volia escoltar. Vaig començar el bloc per parlar de llibres amb vosaltres i em sembla que fa força temps que la gent comenta ben poca cosa als blocs (estic entre els culpables). Les altres xarxes son més ràpides i cada cop anem amb més presses.
No deixaré de parlar de llibres, això és impossible. A Instagram podreu anar veient els llibres que tinc per casa o que hi acaben d'arribar per ser llegits. A les meves xarxes i col·laboracions en mitjans anireu trobant algunes recomanacions que m'agradarà compartir. També en els clubs de lectura, en tertúlies i festivals, per descomptat.
Han sigut més de 12 anys. Aquí, en el meu estimat bloc, he fet unes dues ressenyes per setmana, pam més pam menys, també hem jugat i he fet amistats que no vull oblidar i que aniré visitant. Segur que seguiré llegint al mateix ritme, o més o menys, però sense la pressió (que em poso jo mateixa), de fer-ne  ressenyes, si no em ve de gust.
No m'ha agradat mai dir adéu, soc massa sentimental i em costa deixar anar res que m'hagi fet feliç, així que us dic: fins després! i ens anem veien per aquests mons.

El que va ser el meu primer avatar...



8 comentaris:

McAbeu ha dit...

M'ha sabut greu llegir aquest post però sempre he dit que un blog no es pot fer si no et ve de gust i mai pot ser una obligació (fins i tot si la pressió és autoimposada). Com no podria ser d'altra manera, respecto la teva decisió i l'entenc encara que em sàpiga greu perdre aquest blog entre els que encara s'actualitzaven a la llista de la meva barra lateral. Acabo com ho fas tu perquè això no és un adéu, sinó un a reveure. Ens continuarem veient, si no aquí, en altres "pantalles". Una abraçada... i fins després!!

Salvador Macip ha dit...

Pren-te unes vacances però no te'n vagis gaire lluny, que t'esperem!!

Alyebard ha dit...

Sóc dels que es passava de tant en tant. Veig que el món dels blogs va morint lentament. Gràcies per les teves ressenyes.

XeXu ha dit...

Quin greu haver tingut raó. Potser es veia a venir, i creu-me que t'entenc molt bé. El món dels blogs s'està apagant, no ha sabut reinventar-se. Tot i així, no em resigno a tenir un espai personal on parlar de 'les meves coses'. Però potser el següent pas és un altre. Ha estat un plaer compartir tot aquest temps amb tu, i comentar tants llibres, el Tumateix ha esdevingut una referència per a tots aquells que ens agrada llegir i parlar de llibres. Ens has fet jugar, has tingut blogs paral·lels pels escriptors, has fet una feinada! Què farà ara el meu alter ego clic?? Si encara tenia fotos per enviar-te!

Bé, no m'enrotllo més. Mantenir un blog així costa molt, ho sé i ho entenc. Moltes gràcies per tot el que has aportat i tot el que hem compartit. Ens seguirem trobant, segur, en altres espais, i en aquest si convé. Que tinguis molta sort en tots els teus incomptables projectes i que sempre, sempre, sempre segueixis gaudint de la lectura. D'això darrer no en tinc cap dubte! Fins aviat.

jomateixa ha dit...

No vull pas que es mori el món dels blocs, i seguiré ressenyant aquí i allà. Segurament també en blocs conjunts que no m'exigeixin tanta dedicació.
A més tinc un parell de blocs més el meu personal
http://ramona-sole.blogspot.com/
I el del festival que organitzo. (que potser aviat no serà l'únic)
http://lesborgesnegres.blogspot.com/
No vaig gaire lluny, només freno una mica i m'ho agafo amb més calma.

jomateixa ha dit...

Ai els Àlter ego, clicks, :DD
No em rendeixo perquè també els enyoraré. Ja pensaré alguna manera de retrobar-nos amb aquests petits amics!!

Laura T. Marcel ha dit...

Cada vegada que llegeixo entrades com la teva, tot i entendre-ho perfectament, m'agafa una profunda tristor. Jo he patit tot això que expliques a la meva pròpia pell, a molt més petita escala, tant a nivel de fer entrades com de visitar i participar en altres blogs però vaig resistint i no vull dir prou però us entenc molt bé. Les coses van canviant i tot són etapes. Trobarem a faltar aquest raconet i els teus jocs amb els clicks, i tant... No em vull acomiadar però si desitjar-te sort en el que emprenguis i en la vida en general.

Botika ha dit...

Tens raó que els blogs cada cop se'ls mira menys gent i que altres xarxes socials els hi ha pres el lloc. Jo ja fa temps que et segueixo a l'Instagram, no vull perdre't de vista ;)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...