STEPHEN KING

Feia temps que tenia "El visitante", però abans de llegir-lo vaig voler endinsar-me en "Mientras escribo", per conèixer millor l'autor.

MIENTRAS ESCRIBO.

"Si quieres ser escritor, lo primero es hacer dos cosas: leer mucho y escribir mucho. No conozco ninguna manera de saltárselas"

Estic del tot d'acord amb aquesta frase. Em fa mal a les orelles i a l'anima, quan escolto algú que escriu i diu que no llegeix. Com pot ser?!

Considero que aquest llibre és, sobretot, autobiogràfic.

Hi ha una primera art que ens parla de la seva vida, infantesa, família... Encara que passi per les èpoques i els fets sense allargar-se ni aprofundir massa, suposo que algun dia es publicarà una biografia més extensa de l'autor, aquí ens en fa només un esbós.

Però la resta del llibre, tampoc la consideraria com un manual d'escriptura. Ens parla de la seva manera d'escriure, de les seves debilitats, dubtes, i del plaer que troba en l'escriptura. Ens explica els fets i anècdotes que van inspirar les seves novel·les, i de com va començar a tenir èxit. També del paper importantíssim de la seva dona, sempre al seu costat, sempre empenyent-lo i acompanyant-lo.

És un llibre d'on en traurem moltes lliçons, encara que d'una manera menys convencional que en altres guies d'escriptura. Hi ha algun consell de gramàtica, d'estil, de personatges, de trames, de correcció... També ens parla de publicar, d'editors i d'agents, i dels lectors i les crítiques.
Hi trobarem pensaments i opinions irreverents, d'un escriptor una mica (o molt) esbojarrat. Per a qualsevol lector, serà una lectura interessant, i per qui vulgui ser escriptor, una lectura molt motivadora.

EL VISITANTE.
L'autor situa la trama a Flint City, una ciutat fictícia, on Ralph Anderson s'enfronta al pitjor cas que ha hagut d'investigar fins al moment, l'horrenda violació, mutilació i assassinat d'un nen. En principi no hi ha massa que investigar perquè han trobat tantes proves forenses que no pot haver-hi dubte. Testimonis, empremtes, ADN, tot senyala a l'entrenador Terry Maitland. Però després d'haver organitzat una detenció pública com a escarni, comencen a sorgir proves contradictòries  que demostren que quan es va produir l'assassinat l'entrenador era lluny de la ciutat.
El que comença com una novel·la policíaca, es va transformant en un homenatge a monstres clàssics com Dràcula, recordant també llegendes que tot i escoltar-les en diferents llocs del món, tenen molts punts en comú, com seria l'home del sac, el coco...
En aquesta novel·la, com en la majoria de les escrites per King, hi trobarem la mà experta en enganxar-nos, sorprendre'ns i mantenir la nostra curiositat i tensió fins al final.

CARRIE.
Va ser la novel·la que li va obrir el camí de l'èxit. Al llibre de "Mientras escribo" ens parla també de com es va començar a generar la idea en la seva ment, explica que mai li ha caigut bé la protagonista i altres dades força interessants que ens aportaran un plus a la lectura d'aquesta història.
Segur que si recomanés aquest llibre com a lectura obligatòria als instituts, molts docents se'm tirarien a sobre, però em sembla un retrat terrible però molt realista de l'assetjament que han de patir molts adolescents, del dolor i les agressions físiques i psicològiques espantoses que algunes persones son capaces d'infringir a altres.
L'autor ens presenta una noia que ha conviscut amb una mare desequilibrada que l'ha criat amb una educació extremadament religiosa, i quan s'endinsa en les turbulències de l'adolescència es desencadena la catàstrofe.
Al relat, que podria ser el de molts adolescents, King hi afegeix components psíquics i de telequinèsia que donaran el poder a la víctima, Carrie, per defensar-se i venjar-se d'una manera apassionada, brutal, salvatge i descontrolada. (El control no és l'habilitat més destacada dels adolescents)

Stephen King ens sap portar per on vol amb destresa, ens enganxa, ens espanta, ens confon... A més de l'enginy per trobar trames diferents en cada novel·la, una de les habilitats que destacaria d'aquest autor és la coneixença de la psicologia de les persones. En cada personatge hi trobarem tot un món, que l'autor ens sap mostrar amb mestria.
S'ho passa bé escrivint i es nota en cada llibre.

"Puede que escribir sirviera para pagar la hipoteca y los estudios de los niños, pero eso era aparte. Yo he escrito porque me hacía vibrar. Por el simple gozo de hacerlo. Y el que disfruta puede pasarse la vida escribiendo. Ha habido momentos de mi vida en que escribir ha sido como un pequeño acto de fe, como escupirle a la cara a la desesperación".