LA TEORIA DE L'IMBÈCIL de Pep Prieto

Pep Prieto enceta la novel·la amb l'escena final: Joan Garcia és un periodista que arreplega rumors sobre política i els converteix en notícies, sense que importi massa el grau de veracitat. L'escena, el situa assegut en una habitació d'hotel, una mica desmanegat però sense deixar paper i boli. Fent companyia a una dona morta i amb un grup armat trucant a la porta. Quins fets han portat al protagonista fins a aquesta situació?

L'inici és intrigant i ens encurioseix inevitablement, i els fets que el seguiran encara més. Diuen que les paraules se les emporta el vent, jo no he estat mai d'acord amb aquesta afirmació. Les paraules poden ser perilloses, i més si estan escrites. La imaginació de l'autor ha creat un entramat on el grau de perillositat d'alguns escrits assoleix uns nivells molt especials. No us explicaré pas per quins motius, ho haureu de descobrir.
El protagonista és un antiheroi que viu moments de tota mena, amb un passat confús que anirem descobrint durant la història. Els companys de repartiment també són força interessants, enganyosos i enigmàtics.

Potser el fet que l'autor hagi vist tantes i tantes pel·lícules fa que la seva manera de relatar sigui també activa, directa i molt visual, gens donada a perdre el temps en divagacions. La novel·la es llegeix de manera àgil i la tafaneria per descobrir el desenllaç de l'escena que ha iniciat la lectura, ens farà avançar sense aturador.