Aquesta és una novel·la de les que no s'hauria d'explicar res per no espatllar la descoberta de cada gir, cada sorpresa, de les esperances o desenganys a que ens enfronta l'autor, mentre juga amb nosaltres.
És una història complexa, formada per uns engranatges enrevessats que flueixen amb agilitat. Paul Pen ens descriu les escenes amb tot detall, des de l'entorn, fins als gestos i accions, pas a pas. Això ens ho fa molt visual però de vegades he trobat que ho allarga una mica massa, potser és culpa de la meva impaciència, tot s'ha de dir. Els personatges també tenen una gran quantitat de matisos psicològics. L'autor ha sabut gestionar les diverses tonalitats i distorsions de cada protagonista.
Acompanyant els protagonistes, també hi haurà tics o petites manies que reafirmen aquesta visualitat que li agrada tant mostrar a l'autor: Hi ha un personatge que sempre beu aigua amb gel i el fa dringar, el mateix personatge fa petar una sovint ungla contra l'altra... És una de les protagonistes, i és la que se m'ha fet més odiosa del llibre.
Comença amb un pròleg i acaba amb un epíleg, i passat i present s'alternen a cada capítol. Aarón i Leo. Dos narracions amb nou anys de diferència, els anys que complirà Leo. La trama està situada en un poble a prop de Madrid, Arenas de la Despernada, he llegit en algun lloc que l'autor es va inspirar en Villanueva de la Cañada. Aarón envia al seu amic Davo a fer un encàrrec i aquest resulta ferit en un atracament. El sentiment de culpa fa que hi busqui una explicació, però el que anirà descobrint el portarà per un camí que tots creuran que és part de la follia causada per la tragèdia.
Ben escrita, amb una narració clara i sense redundàncies, que ens fa fàcil entendre l'estructura una mica complicada, amb tocs de ciència-ficció, força original. Diàlegs àgils i accions taquicàrdiques. Cada capítol ens deixa ganes de més. La curiositat de saber què passa, i quan ho vas descobrint, saber si algú podrà canviar el destí cap on cauen en picat els protagonistes, va accelerant la lectura i et fa viure una quantitat emocions de muntanya russa.
Paul Pen ens proposa un joc de números que forma un cercle tancat, ens convida a girar amb els protagonistes i ens endinsa en els sentiments que experimenten: bulling, culpa, ràbia, amistat, lleialtat, desesperació, por, angoixa... acceptació.
Se n'ha fet una pel·lícula, però no us aconsello veure'n ni el tràiler abans de llegir la novel·la, perquè si ho feu, endevinareu massa coses abans d'hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada