25 de jul. 2019

ELS ASSASSINATS DE LA MOLLY SOUTHBOURNE de Tade Thompson

Fa poc Tade Thompson va estar a la llibreria Gigamesh presentant les seves novetats. Avui en ressenyo una, "Les morts de la Molly Southbourne", que és la seva primera obra traduïda al català i de la que ja s'han venut els drets per fer una pel·lícula. Crec que la novel·la té una segona part, però encara no la tenim publicada aquí.
Me la vaig llegir una tarda tranquil·la de diumenge, tot i que la novel·la no ho és gens. Té una trama aspra, tensa, hostil i a estones angoixant.
El principi, en primera persona, ens mostra una escena amb imatges estremidores. És d'aquelles novel·les que comencen pel final, deixant-lo inacabat, és clar. Tenim una noia encadenada i una altra que s'asseu davant seu i li comença a explicar una història, la seva o la de totes dues? la que llegirem amb avidesa perquè a cada pàgina volem saber-ne més.
Ens trobem amb una narració pràctica i visual, que no ens estalvia detalls. Costa de parlar de l'argument sense espatllar les sorpreses que ens esperen. La Molly va néixer en una granja i gairebé no n'ha sortit fins el dia que decideix que vol anar a la universitat
Amb els seus pares ha estudiat, ha jugat, ha aprés a lluitar i a escorxar. Quan la Molly sagna passen coses terribles, per tant ha d'intentar no sagnar, i si ho fa cal executar de seguida els passos que li han de salvar la vida. Però és inevitable sagnar, i més si ets una dona. 
Les peculiaritats que envolten a la protagonista ens intrigaran fins al final, com a ella, que intenta esclarir per què és diferent. Crec que els seus pares, a banda de les normes de supervivència, li havien d'explicar molt abans tot el que sabien. Però llavors què ens quedaria per esbrinar?
Una novel·la de ciència-ficció, amb tocs de terror. Si ens posem al lloc de la Molly viurem esgarrifats, amb l'amenaça constant de ser atacada, sempre a punt per matar o morir. A estones carregada de sentiments, a estones deshumanitzada. Psicològicament turmentada pel que li toca viure, amb el dubte constant de si hauria de rendir-se, i carregant la culpa de fets i conseqüències de les quals ella només n'és una víctima més. 


1 comentari:

XeXu ha dit...

Doncs has aconseguit despertar el meu interès, la veritat. No sé si l'acabaré llegint, però molta intriga hi ha aquí!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...