17 de gen. 2019

EL CAZADOR de Lars Kepler

He llegit tots els llibres de la sèrie, amb en Joona Linna de protagonista, crec que el que m'ha agradat més és "L'home de sorra". No sé si és per saturació, o perquè quan una sèrie s'allarga massa hi ha d'haver de tot, però aquest se m'ha fet una mica llarg.
Com en les novel·les anteriors, es respira tensió des de les primeres pàgines. En aquesta ocasió el protagonista està empresonat, i els que comencen portant la investigació es pensen que és un cas de terrorisme.
Els autors de la novel·la, amb el pseudònim Lars Kepler, no ens estalviaran detalls, tan en descripcions d'entorn o personatges, com en l'acció. Ens retraten les escenes de manera molt gràfica, descrivint detalladament les accions més macabres en els moments dels assassinats. No hi ha dubte que aconsegueixen que en tinguem imatges molt vívides, de vegades massa i tot. En un dels assassinats, (SPOILER) ens descriu l'acte violent gairebé a temps real, segon a segon, com va estirant un budell cap a fora de la víctima mentre aquesta segueix viva.
Tal i com ens parlen de la investigació i maneres d'actuar, de la policia i diferents cosos policials o governamentals, de l'armament i tècniques..., sembla que els autors siguin també part del servei secret.
He trobat una mica incoherent que Joona Linna, al principi, intenti per tots els mitjans evitar un possible assassinat, que només intueix perquè és molt intel·ligent, però més endavant, quan pot evitar-ne altres perquè té la certesa que "algú" (no vull fer més spoiler) serà, o una de les víctimes següents o bé és l'assassí, i resulta que el deixa campar sense pressa. Em sembla que el podia retenir i evitar el seu assassinat o que assassinés a algú, segons el que resultés ser al final. També hi ha alguna situació massa forçada, malgrat que al final ho lliga tot, part de la trama m'ha grinyolat una mica.
De vegades s'allarguen en algunes descripcions d'entorn o situacions que ens poden semblar innecessàries, però alhora són un respir de tanta violència, sang i fetge. 
No negaré que, com en totes les entregues, els autors aconsegueixen que el ritme de lectura sigui vibrant, alternant aquests moments de calma amb altres angoixants i carregats de tensió, o d'acció trepidant. Així que la novel·la es llegeixi de manera molt fluïda, malgrat les més de cinc-centes pàgines.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...