15 de nov. 2018

EL SOPAR de Herman Koch

La història està explicada des de la veu en primera persona de Paul. Una veu que ens relata un sopar de quatre: ell, el seu germà i les seves respectives parelles. Una trobada on havien de parlar dels seus fills.
Des del primer moment veiem com planegen sobre els protagonistes uns fets que ens deixaran intrigats, però després de deixar-ho anar a les primeres pàgines, l'autor, fa que el narrador s'entretingui parlant dels plats, del vi, del passat dels comensals... i es passa la una tercera part del llibre divagant, i mantenint el misteri en "pausa", sense fer-ne ni una referència.
Llavors, ens deixa anar gairebé de cop el que han fet els seus fills. Massa a raig després de tant temps esperant. Ens queda molta novel·la encara, i doncs? Aquí comencem a entendre la pregunta que ens diu la contraportada, "Fins on pot arribar un pare per protegir un fill? 
Aquest llibre és llegit per molts clubs de lectura perquè dona peu a fer debat, hi estic d'acord. L'hem comentat aquesta setmana, i el tema és força punyent, però Herman Kock ens vol fer participar en un dilema, que seria l'encert del llibre, si no l'hagués distorsionat una mica massa.
L'escena, l'excusa, és un sopar, encara que el Paul s'anirà passejant per altres escenaris, per mostrar-nos records que ens faran conèixer personalitats, malalties, situacions i reaccions que ens haurien d'ajudar a entendre la manera d'actuar de cada personatge. Al llarg del llibre ens va mostrant l'entorn familiar, que en un principi sembla molt normal, i a poc a poc anirem comprovant que no és ben bé així. Gelosies, enveges, actituds violentes... 
Hi ha records necessaris, importants, però no m'ha acabat de convèncer que dediqués força pàgines a explicar coses que no són massa transcendents, i en canvi no vulgui dir el nom de les malalties que pateixen o han patit els diferents membres de la família. Pot ser que ho hagi fet en part per no estigmatitzar, i en part per deixar obert i a elecció del lector, el ventall de malalties que hi encaixarien.  
També crec que sent un dels germans una personalitat, i havent de tractar un tema tan delicat i important com el que els ocupa, no resulta massa creïble que haguessin triat un restaurant de renom per trobar-se. Sembla molt més adequat haver-ho volgut parlar en un lloc més privat, però llavors no li haurien quadrat a l'autor els fets que envolten el sopar, és clar. 
El final també he trobat que està explicat molt a mitges. No puc aprofundir-hi per no fer spoiler, però deixa que intuïm o endevinem, massa coses que crec que haurien de quedar més clares. 
En definitiva, una novel·la que pretén ser polèmica, però que no m'ha semblat tan impactant com hauria d'haver sigut si no hi hagués tants elements que grinyolen. Possiblement perquè el punt de bogeria d'aquesta família fa que tot quedi força distorsionat i embroma una mica el que havia de ser el dilema central.
Si voleu veure el tràiler de la pel·lícula cliqueu AQUÍ
 

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Ja m'agrada que fotis canya a un llibre! La veritat és que no el coneixia, però tampoc faré cap esforç per trobar-lo.

jomateixa ha dit...

Ai, ai, que m'estic tornant dolenta...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...