20 de nov. 2018

FILLS DE LA SETENA ONADA de Salvador Macip

Salvador Macip torna amb una nova novel·la crossover, que ens endinsa en una aventura situada en un futur no massa llunyà. Els avenços tecnològics i altres novetats que hi trobem no són exagerats i això els fa creïbles i ens resultarà fàcil l'adaptació, perquè no hi ha diferències exagerades respecte a l'època actual. 
Al principi té un aire més juvenil, ens mostra l'ambient dels instituts, les diverses "tribus", els diferents estatus socials, també deixa palesa durant tota la novel·la la pressió que aquesta etapa de la vida comporta als joves, i més amb l'agreujant de les xarxes socials, la tensió que poden ocasionar i la facilitat que donen per assetjaments de tota mena.
En Wilbur, es considera un noi normal i mai ha desitjat destacar, però en el fons els que el coneixen, sempre han sabut que era força especial i molt intel·ligent. L'Abigail sembla tot el contrari, la noia més popular de l'institut, parella del noi més popular de l'institut, la noia en qui tothom es fixa, però que en realitat li agradaria comportar-se de manera més normal i deixar de ser el centre d'atenció. El Joe és l'amic inseparable del Wil des que eren petits i faria qualsevol cosa per ell. Aquest serà el triangle de protagonistes principals.
Un dia comencen a passar coses estranyes i la vida del Wil anirà canviant cap a un camí sense retorn. De sorpresa en sorpresa, la trama ens anirà absorbint, s'anirà fent més complicada a mesura que passen les pàgines, i això provocarà que anem augmentant també la velocitat de lectura. L'autor combina modernitat i aventures cavalleresques, missatges enigmàtics, religió, enigmes científics, ADN especial...
El Wil i el Joe perdran aquella tranquil·litat on sempre s'hi havien sentit còmodes, i s'hauran d'enfrontar a problemes que els obligaran a fer aliances impensables només uns dies abans. Una d'aquestes coalicions serà amb l'Abigail, que volent canviar d'imatge, deixar de fer el paperina i poder ser més ella mateixa i no una noia d'aparador, s'acosta als dos amics per ajudar-los. 
Els nois cada cop tenen més preguntes i els lectors també. La curiositat no ens abandona en cap moment. L'intriga, les indagacions, els moments de tensió... van augmentant en intensitat. Quan s'acostaven els últims capítols, vaig tenir por que no hi hagués temps d'esbrinar alguns dels enigmes que anàvem arrossegant des del principi, però tranquils que els protagonistes són molt llestos i en trauran l'entrellat a temps. No queda tot tancat, ni tots els misteris descoberts, el que han esbrinat en aquesta novel·la és només el principi. (Salvador Macip ja ha avisat que hi ha una segona part, que per sort ja està escrita i la tindrem a les llibreries el proper St. Jordi).
El final no es limita a resoldre les qüestions pendents. En l'última part de la novel·la, els protagonistes viuen moments de molta incertesa, nervis, acció, emoció i... una sorpresa. No diré inesperada, però d'aquelles que malgrat que feia estona que la intuïa, no sabia ben bé com seria ni per on sortiria. Una sorpresa que farà que tinguem ganes de rebre la segona entrega, per seguir amb els personatges i la seva cerca, i que estiguem molt més encuriosits pels descobriments que poden seguir fent els protagonistes.
A mi m'ha recordat còmics com Daredevil, Spaiderman, o similars... No dissimuleu, que molts sou fans d'aquests personatges que ballen entre ser antiherois i herois. Segur que us empasseu pelis i sèries com qui no vol. Jo reconec que sí (totes), així que crec que aquesta novel·la ha sigut el pròleg d'una segona part que promet ser més intensa, amb més acció i descobriments molt més reveladors. Una segona part que us ben asseguro que no em perdré.

5 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Gràcies per la ressenya! I ben vist: Daredevil i Spiderman eren dos referents que tenia molt presents tota l'estona, però intentant això de mantenir-ho dins d'un mon possible. Més canya a la segona part!

Eli Ramirez ha dit...

Em criden força l'atenció, aquest tipus de llibres. I té molt bona pinta, tot sigui dit :)

Sergi ha dit...

Doncs jo no sóc gens aficionat als còmics, el màxim que he fet és mirar algunes pel·lis on surten herois d'aquests, però com a referències no m'han vingut mentre llegia la novel·la.

Judit ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Judit ha dit...

Jo sóc molt d'empassar-me totes les pel·lícules de Marvel, i no una vegada, sinó moltes! Fa dies que el tin a la llista de llibres pendents, a veure si aquest Nadal el tió o els reis el porten

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...