28 de juny 2018

TANTS INTERLOCUTORS A BASSERA de Manuel de Pedrolo

Aquest any estic descobrint títols dels quals no havia sentit a parlar mai (jo i moltíssima gent). És una llàstima que Manuel de Pedrolo tingués tanta obra però que sigui tan desconeguda. Per sort, moltes editorials han volgut sumar-se al centenari del naixement de Pedrolo reeditant les seves obres.
Com diu al pròleg la comissaria de l'any Pedrolo, l'Anna Maria Villalonga, aquesta potser no seria una novel·la negra tal com marquen els canons, però sí que hi té molts dels elements que ens atrauen d'aquest gènere.
El protagonista arriba a Bassera pensant que l'havien raptat de petit i havia estat vivint amb els raptors, convençut que eren els seus pares, fins que després de la seva mort havia trobat un tros del diari de la seva mare, que l'havia fet sospitar. Està del tot decidit a trobar la veritat, i per això comença un camí ple de preguntes, que el faran saltar d'un personatge a l'altre del poble de Bassera, tots amb les seves manies, les seves reticències, i els seus secrets. 
Joan Porta haurà d'anar lligant les pistes que la gent del poble va deixant anar amb comptagotes. A poc a poc alguns li van agafant confiança, els uns expliquen dels altres, sembla que tothom amaga coses, tothom sap més del que vol explicar, i la curiositat ens fa avançar. El Joan Porta trobarà a l'Alícia, algú que com a ell, també li costa acceptar la seva existència tal com l'està vivint, i l'un per l'altre, intenten buscar el camí mentre investiguen acompanyats per la Roser, que és molt més pràctica i realista. Uns i altres aniran esbrinant coses. En pocs dies i moltes converses, alguns veïns aportaran pistes que ajuden, i altres pistes que sembla que els porten cap a un camí diferent i que potser els faran descobrir fets que poden provocar canvis importants.
L'autor, amb gran destresa, ens fa veure cada escena amb nitidesa, i ens introdueix hàbilment en l'ambient del poble, passejant pels seus carrers, entrant en botigues, bars i altres establiments, sense gairebé descripcions, a través dels personatges, d'uns gestos molt perfilats, dels seus tics, dels vicis, els costums...
La novel·la sembla una obra de teatre, plena de diàlegs que li donen agilitat i fan que es llegeixi amb rapidesa. Gairebé sempre. Perquè l'autor troba molts moments per fer-nos reflexionar, per mostrar uns personatges que amb l'excusa de regirar el passat, volen trobar també un sentit a la seva vida. Alguna cosa que els doni quelcom diferent del que han viscut fins al moment.

2 comentaris:

McAbeu ha dit...

Aquest no l'he llegit. L'extensa bibliografia de Pedrolo n'és molt, d'extensa.
És una bona notícia que hi hagi hagut tantes reedicions aprofitant l'any Pedrolo, val molt la pena recuperar (i/o descobrir) la seva obra.

Sergi ha dit...

Pensava comentar alguna cosa com la que diu en Mac. Pedrolo és patrimoni de la literatura catalana, i tot i que els seus títols, com que són molt costumistes, estan una mica desfasats, està molt bé que els reeditin i que tinguem l'oportunitat de llegir-lo. Encara en tinc de pendents a casa i aviat en caurà un (que a més m'hi vaig comprometre a principi d'any!), però si fiqués a la llista tots els títols que han sortit darrerament no faria altra cosa que llegir-lo a ell. Amb el temps i una canya...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...