"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

26 de juny 2018

MIS RINCONES OSCUROS de James Ellroy

James Ellroy ha assolit gran notorietat, tant pels seus llibres, com per l'especial de la seva personalitat. Aquesta novel·la, o millor dit, biografia, parteix d'un fet tràgic que forçosament va tenir que marcar la vida de l'escriptor. No ha de resultar fàcil relatar la crònica de l'assassinat de la teva pròpia mare, potser per això comença fent-ho des de certa distància.
A la primera part, "La pelirroja", ens relata com troben el cadàver i s'inicia la investigació. Ens mostra l'entorn, la vall de St. Gabriel, formada per una fauna força diversa i perillosa, encara que a la zona hi havia molt pocs assassinats. El Monte, "la ciutat de les divorciades". Ellroy escriu sobre tot això amb una redacció que s'assembla més als informes policials que a una novel·la. Pas a pas, seguirem els fets i les investigacions que van portar a la policia a un punt mort.
A la segona part, "El niño de la foto", amb aires més novel·lístics, ens relata la seva vida partint del moment de l'assassinat, quan només tenia deu anys. Ens obre les portes a la seva intimitat, no només ens mostra el que va passar al llarg dels anys, ens obre la porta dels seus pensaments, desitjos, obsessions fosques i pertorbadores, probablement a causa de la no resolució i totes les incògnites que acompanyen la mort de la seva mare.
Vivint amb una figura paterna, que més que permissiva estava plena de despropòsits, creix sense guia, envoltat de brutícia i pobresa. La seva infantesa i adolescència està marcada per l'obsessió pels assassinats de dones, robatoris, radicalisme, racisme, voyeurisme, alcohol i drogues. Una trajectòria viscuda a batzegades, sense figures adultes de referència estables, de vegades amb males companyies, de vegades sent ell una pèssima influència pels seus amics.
Té por a la bogeria, però també a estar massa conscient i tenir que enfrontar-se a l'anàlisi de la seva vida. Quan la vida és un trauma constant: "La cárcel no resultaba algo tan jodidamente traumático".
Durant tot el llibre ens parla de molts altres casos d'assassinat, potser perquè encara el tenen obsessionat. La tercera part, "Stoner", porta el nom d'un dels detectius del cas de la seva mare, i és un cúmul de casos i més casos diversos, també amb un anarració directa, estil documental.
L'última, "Geneva Hillikeer", comença quan l'autor, amb quaranta-sis anys, decideix veure l'expedient de la seva mare. En aquesta part ens obrirà una altra porta, a la vegada que l'obre per a ell.
Un llibre especial, una biografia plena de tragèdia i dolor anestesiat.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...