"El cirurgià Gabriel de Montcada s'enfronta amb l'operació més delicada de la seva vida: ha de salvar el baró de Torrella, greument ferit. Només se'n podrà sortit gràcies al cervell de la Gaireta Pou, una leprosa, que a partir d'aquell moment quedarà indissolublement lligada al senyor baró. El baró i la leprosa és una novel·la d'amor, però no es tracta d'un amor impossible, ni d'un triangle. Amb una arrencada insòlita, la protagonista es veu abocada a viure intensament tots els amors possibles i impossibles. Romàntica, divertida, màgica, tendra i decididament humana, aquesta història us acompanyarà fins a un final rodó. Teniu a les mans una novel·la d'amor com n'hi ha ben poques, densa i inoblidable."
Us he posat el text de la contraportada perquè tot i que el que hi diu és ben veritat, em va sorprendre força el que després vaig trobar a l'interior d'aquest llibre.
Esperava una història del tot diferent i m'he trobat una trama amb tocs de ciència-ficció, encara que només perquè parteix de fets mèdics que encara no són possibles, no per res més.
D'altra banda, ens trobarem un relat que ens planteja l'amor més enllà del cos o la identitat sexual. Una història contextualitzada en un escenari de primers de gener de 1652, però que si traslladéssim els embolics als nostres temps seria igualment vàlida.
M'ho he passat molt bé llegint-la i no us en puc parlar massa perquè no vull desvetllar ni una dècima de la sorpresa que hi trobareu. Una novel·la breu, de lectura àgil, que t'estira cap al desenllaç, que potser m'ha semblat una mica massa arranjat, massa rodó. És l'única pega que hi trobaria.
3 comentaris:
Tinc pendent llegir a l'autor. Prenc nota del títol per quan em decideixi o tingui temps...
No, aquest no el llegiré. Següent.
A priori no sé, però sempre que he llegit aquest autor (poc, ho reconec) m'ha agradat. No sé que dir-te, qui sap si algun dia cau, perquè segur que al final m'agradaria. :)
Publica un comentari a l'entrada