21 de febr. 2018

UNA COLUMNA DE FOC de Ken Follett

No cal que us digui que, com els anteriors, Els pilars de la Terra i Un món sense fi, aquest també va cap a les 1000 pàgines, i és una mica "trencabraços".
També com en els anteriors, ens trobarem una novel·la costumista, tant en el retrat del dia a dia dels personatges, com en les diferents maneres de lluitar, de torturar...
Segurament em repeteixo dient que llegir història de la mà de Ken Follett és una bona recomanació, perquè és dels que l'expliquen a través del que els va passant a uns personatges que ens aniran enganxant, i durant el període de lectura ens acompanyarà la curiositat de saber el que els ha de venir. És un autor que sap retratar molt bé personatges i escenaris, però també sentiments i emocions.
Durant la novel·la va alternant parts del diari d'un dels protagonistes, amb parts que segueixen a diferents personatges. Ens sap greu deixar-ne uns, però alhora tenim ganes de saber què ha passat amb els que vam deixar fa una estona. I així aconsegueix mantenir el nostre interès.  
Aquesta és una novel·la on les religions tenen el protagonisme principal i van fent que la truita vagi girant i tombant. Les intrigues polítiques, corrupció i xarxes d'espionatge, tampoc no hi faltaran, ni la diferència de classes i de gènere. Però com en totes les seves novel·les hi haurà dones valentes, intel·ligents i emprenedores, que lluiten per, sinó trencar, sí afluixar les cadenes que tan lligades les tenien en aquella època. 
Durant la lectura m'he trobat amb fragments de la història, que que malgrat el temps, sembla que no han canviat massa, o gens. Sembla que ens costa avançar deixant la podridura enrere.
Quan llegim una novel·la històrica ens preguntem sovint qui és real i qui no, però en aquest cas l'autor ens ho posa fàcil amb unes pàgines al final on ens ho aclareix.
Aquest cop, he endevinat massa cap on anaven tots els protagonistes. Les històries d'amors fallits, prohibits, o possibles. Podríeu pensar que és perquè ja he llegit massa llibres de l'autor, però crec que és perquè fa massa ús de les mateixes plantilles.
Bé, no renegaré de l'autor, segueixo gaudint de com escriu, encara que potser aquest és dels que menys m'ha enganxat.

1 comentari:

XeXu ha dit...

Uf, és mala propaganda dir que un llibre de prop de 1000 pàgines no enganxa, però tot i així li tinc afecte a l'autor, perquè quan era jove llegia un munt de llibres seus, i aquest l'acabaré llegint. Amb la trilogia The Century em vaig rendir després del primer, però aquest toca. Li dec!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...