"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

16 de gen. 2018

SECRETS IMPERFECTES de HJorth & Rosenfeldt

Michael HJorth, ha fet els guions d'algunes pel·lícules de Wallander (Hennin Mankell)
Hans Rosenfeldt, és el creador de la sèrie "El Puente". 
Dues referències que m'atreien, i les bones critiques que he llegit en altres blocs em van fer acabar de decidir de començar aquesta sèrie.
Tot i que hi ha un equip d'investigació, hi haurà un personatge que sembla que destaca, Sebastian Bergman. Un psicòleg que entén molt bé als assassins en sèrie, perquè comparteix amb ells alguns trets psicopàtics, encara que en el seu cas no mata a ningú, la seva obsessió és d'un altre caràcter. Però aquests trets comuns, l'ajuden a ser bo preveient el que faran els que persegueix, i atrapant-los. En el passat va col·laborar amb la policia, i després d'un temps de no fer-ho ara li demana a un amic que el deixi tornar. 
Els autors han creat un personatge que pretén ser de l'estil de "House", malcarat i maleducat, però alhora amb un atractiu irresistible i molt eficient en la seva feina. No m'ha semblat tant carismàtic, però potser és que aquest tipus de personatges ja està molt explotat.
"Al final, tot i tothom existia exclusivament per oferir-li un repte a ell. Per demostrar com era d'intel·ligent i alimentar el seu ego. Un cop havien complert la seva funció, els oblidava i continuava endavant."
Aquesta actitud no és pot mantenir per sempre, i sabrem que Bergman ha passat per una experiència personal que fa que les coses siguin diferents de quan era més jove. Com he dit, després de temps sense col·laborar amb la policia es torna a involucrar en una investigació, més per benefici propi que per altra cosa, encara que quan hi és, no podrà evitar posar-hi tots els sentits.
D'una manera clara, ens van presentant el cas. Anirem seguint les pistes amb l'equip i tot s'anirà complicant més i més. Els autors ens van plantejant hipòtesis, i alhora ens deixen endevinar el pas següent, però quan hi arribem, ens regiren la història i sorgeix un component nou, diferent, que canvia la direcció de la investigació. I així van jugant amb el lector fins al final. 
Acaba la investigació com en les novel·les clàssiques, amb resum i explicacions finals, però paral·lelament anem seguint altres indagacions del Bergman, els motius personals pels que ha tornat, per accedir a una informació. Personalment, crec que el que descobreix per aquesta banda m'ha agradat més i ha resultat més sorprenent que el cas d'assassinat.

1 comentari:

Bruixeta ha dit...

Una saga que em va atrapar des de el primer llibre.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...