"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

27 de maig 2015

LA PENITÈNCIA DE L'ALFIL de Rafa Melero

No fa massa vaig ressenyar el seu primer llibre "La Ira del Fènix". El primer llibre del Rafa Melero i a més el que estrena la sèrie protagonitzada pel sergent Masip. Crec que una cosa fonamental per aconseguir que una serie mantingui els lectors fidels és que el protagonista, que ens haurà d'acompanyar durant tots els llibres, ens atrapi tant com la mateixa novel·la. La seva personalitat, la seva manera de fer, la seva intel·ligència... i sobretot credibilitat (que el personatge se'ns faci creïble). Pel que fa a mi, tot i que el sergent Masip ja em va agradar en el primer llibre, amb aquest segon l'autor ha aconseguit consolidar-lo totalment.
Des dels primers capítols et deixa desorientat i enganxat. Va al gra, ens va donant informació poc a poc, ens deixa jugar i endevinar. Anirem d'un personatge a l'altre mentre encaixem les peces del trencaclosques. Un assassí, un psicòpata que mata cada deu anys, que només deixa mort i poca cosa més. Cap empremta, cap error. És l'assassí perfecte que tanta por els fa als investigadors haver-s'hi d'enfrontar? Segresta a tres persones i les té retingudes uns dies, abans de la seva macabra posta en escena. Aquest és el temps que tenen el sergent dels Mossos d'Esquadra Xavi Masip, que ara està en excedència i l'inspector Arralongo del Cos Nacional de Policia, ja retirat, per atrapar-lo i salvar les seves víctimes, per jugar aquesta partida d'escacs on els moviments de totes les peces seran importants.
L'assassí, quan en Masip li està endevinant més del que ell volia revelar-li en un principi, diu:
"[...] sabies que només les persones que tenen una sociopatia són capaces de raonar o saber què passa pel cap d'un psicòpata?"
Doncs ja em començo a preocupar, perquè anava pensant el què faria si fos ell i resulta que SÍ, els havia matat tal i com jo m'havia imaginat...
L'autor no va deixar de sorprendre'm fins al final. Girs, morts inesperades (a part de les de les víctimes), un pessic de sexe i força acció i investigació.
Llegeixo força novel·la negra i criminal, però les d'investigació m'agraden molt més, amb diferència. Jugar a endevinar, seguir les pistes, acompanyar als investigadors també en la seva vida personal... 
Aquesta és d'aquells llibres amb les quals vas dient, "una mica més i el deixo... només un capítol més i vaig a dormir..." i acabes dormint poc i llegint molta estona. Estic segura de que molts sabeu de què parlo. 
Vaig  poder escoltar el Rafa Melero a la presentació que va fer del llibre de'n Sebastià Bennasar a la Biblioteca Pública de Lleida i va ser un plaer conèixer-los una mica i escoltar-los a tots dos.

4 comentaris:

Bruixeta ha dit...

i la meva llista creix i creix...Ja tenia anotat el primer que vas ressenyar... necessito dues vides i néixer milionària :(

pons007 ha dit...

Crec que tots portem un petit psicòpata a dins, només cal que el desenvolupem una mica, si volem.

Botika ha dit...

Espero començar-ho d'aquí a poc, el tinc a la tauleta. M'alegro molt de saber que t'ha agradat i que les bones sensacions del primer llibre s'han confirmat, aviat ho veuré.

Eloi G.G. ha dit...

El vaig llegir no fa gaire i em va encantar. Tinc encarregat el primer, suposo que al setembre ja el tindré.
A més a més, també vaig poder escoltar al Rafa Melero a Gijón i em va semblar un tio coherent, que sap del que parla i que escriu molt bé, la qual cosa va ser una gran sorpresa. Un autor i un personatge a seguir...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...