"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

25 de maig 2015

DIARI DEL BÚNQUER de Kevin Brooks

Un d'aquells llibres que no et pots acabar de treure del cap. No vols pensar-hi més, però torna i torna.
El Linus és segrestat, es desperta en un lloc envoltat de ciment. Una cuina, un bany, sis habitacions i un ascensor. Està sol, però l'ascensor anirà deixant companys d'empresonament ben diversos. Una nena de nou anys, una dona i tres homes més. No es coneixen, tenen professions diferents, edats diferents... Micròfons, càmeres... Què vol d'ells el segrestador? On són?  
"Si fossis jo, què faries? Et donaries per vençut? Et donaries per vençut i ja està? Jauries i et fotries a plorar? Jauries i aguantaries el que et vingués a sobre? Acceptar les coses com vénen? Acceptar-les..."
El llibre està escrit en primera persona, i amb això l'autor et fa sentir que ets el segrestat, però també que ets amb qui parla. Un llibre on notes com l'angoixa et va envoltant pàgina a pàgina, igual com als protagonistes.
El llibre es llegeix ràpid perquè està escrit amb capítols curts i molts punts i a part. Això ens fa la lectura fàcil, i si a més la tensió ens va empenyent per saber, i ara què? i què més els espera?...
Primer l'he trobat original, després em semblava que s'agafava als tòpics, però no, s'ha tornat a encaminar cap a la originalitat. Malgrat això, malgrat que m'ha enganxat moltíssim, que m'ha agradat molt com està escrit i com ha sabut lligar-ho tot... No sé si faig bé recomanant-vos-el.
No és un llibre per a tothom. Us farà ràbia, us entristirà, us tornarà a fer ràbia, us farà patir, us angoixarà... 
Si voleu viure aquesta experiència llegiu-lo, però desprès no em digueu que no us he avisat.

1 comentari:

XeXu ha dit...

Pinta força interessant. M'ha recordat a 'La peixera', encara que no sé si hi té massa a veure. Aquest no el descartaré, però no n'havia sentit a parlar gens ni mica. M'agradaria tenir una segona opinió, doctor.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...