"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

30 de jul. 2014

SIMULACIONS DE VIDA de Enric Herce

No havia llegit mai aquest autor ni havia sentit a parlar d'aquesta editorial. Així i tot no anava totalment a cegues. Anava seguint una de les recomanacions d'en XeXu. La veritat és que segurament si l'hagués vist no m'hauria cridat massa l'atenció per la portada, que resulta força discreta, al contrari de les revistes d'aquesta editorial. Bé, després d'aquesta petita introducció, anem per feina. M'ha agradat molt
Tot i ser futurista, és un futur que ens podem creure fàcilment i que en realitat podria ser que en quatre dies ja hi fóssim, perquè cada dia estem més enganxats o potser podríem dir que som més dependents de la tecnologia i d'això mateix ens parla aquest llibre. Encara que no es queda aquí, també hi ha una part d'avenços d'una altra índole que m'ha recordat alguna de les coses que ens explica SM a Jugar a ser déus.
L'he trobat molt ben escrit, per la manera d'escriure i per com ho va lligant tot, que ha estat un dels principals motius que m'hagi agradat el llibre. L'autor ens va presentant els personatges que, en principi semblen independents, però tots estan connectats. Això fa que quan comencis el nou capítol ja estiguis pensant quina serà la relació que tindrà amb algun dels personatges anteriors. Tot i que hi surten pocs noms, estan molt ben identificats i no ens perdrem pas en aquest sentit. En el que m'he perdut una mica és en alguna part amb explicacions més tècniques, però així i tot l'he seguit bé.
Les pàgines s'acabaven, la història s'havia enredat i arribàvem al final i ja em feia por que no hi hagués temps de deixar-nos saber com els personatges completaven el cercle. Però sí, el cercle es tanca i acabem el llibre amb les diferents històries complertes, encara que si s'hagués allargat una mica més en algunes també hauria estat bé.
Ah! si teniu ganes de llegir-la podeu aprofitar l'oferta d'estiu, durant els mesos de Juliol i Agost l'enviament és gratuït.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Molt bé! M'alegro que t'hagi agradat. Aquesta era una recomanació complicada, un llibre gens convencional d'un gènere que de vegades és espinós, però a mi em va semblar un molt bon llibre, cosa que no sempre és motiu suficient per recomanar-lo. Per això m'alegra haver-la encertat i que l'hagis gaudit, em trec un pes de sobre, segueixo amb força efectivitat, hehehe.

Per cert, totes les portades dels llibres de Males Herbes són iguals, clar exemple que no ens hem de fixar en el continent sinó en el contingut. Bé, a mi el format compacte de l'editorial m'agrada, la mida dels llibres és molt còmoda, però per exemple, no m'agrada el color verd!

pons007 ha dit...

o sigui que de les recomanacions d'en Xexu si que en fas cas però de les meves no....

jomateixa ha dit...

No és una ficció massa surrealista i està ben escrit.
Sí, ja he vist que tots els llibres tenen la portada similar, m'ha semblat una mica massa verd.
Haurem de dir allò que no es pot jutjar un llibre per la tapa ;D

jomateixa ha dit...

Et podria dir el mateix a tu... però no sóc rancorosa :)
Algunes de les teves recomanacions són sagues i de moment he de fer pausa o acabar-ne algunes, abans d'enganxar-me a altres, però segur que algun dia hi cauré. Tinc en Sanderson esperant a que es desembossi una mica la llista dels pendents i després ja et diré si m'hi he atrevit o no.

Salvador Macip ha dit...

Ja n'he llegit unes quantes crítiques bones, comptant la teva i la del XeXu, així qeu el tinc a la llista. Males Herbes està publicant coses interessants, val la pena estar-ne pendent.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...