"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

5 de jul. 2013

EL GUARDIÁN INVISIBLE de Dolores Redondo

Un llibre d'aquells que t'entren amb facilitat, que t'atrapen des de la primera pàgina. L'autora aconsegueix que els personatges ens siguin propers. Ens impacta amb uns assassinats que semblen trets d'una sèrie americana, però ho fa amb tanta naturalitat que acceptem que això passi a la Vall de Baztan (Navarra).
És el primer llibre d'una trilogia. En aquest la inspectora ha d'investigar les morts d'unes adolescents. Unes morts amb una posada en escena molt acurada i impactant, suposo que si tens filles encara et sembla més esgarrifosa. La protagonista, la inspectora Salazar, haurà de tornar a Elizondo, el seu poble, per investigar els casos, cosa que despertarà els fantasmes que des que tenia nou anys havia lluitat per mantenir lluny de la seva ment. Per poder concentrar-se en el cas i parar els assassinats haurà primer de superar el seu propi trauma infantil.
L'autora ens parla també de les costums, llegendes, mites d'aquells paratges, cosa que està molt bé. Però encara que ens presenta una protagonista escèptica a acceptar aquestes llegendes, acaba acceptant alguns fets extraordinaris com a possibles.
M'ha agradat força, m'ha tingut intrigada fins al final. Un final que ha quedat obert a diferents interpretacions i que potser tindrà alguna conseqüència en altres llibres.
Jo l'he llegit en castellà per què volia llegir-lo tal com l'havia escrit ella, però el podreu trobar en català a Columna.
(Ja han comprat els dret per fer-ne una pel·lícula) 

8 comentaris:

Mone ha dit...

El vaig llegir no fa gaire i em va encantar, ja estic desitjant que s'editi el segon volum.

XeXu ha dit...

Sembla que l'estiu és temps de novel·la negra, oi? Jo sempre llegeixo el que em crida a l'estanteria, independentment de l'època de l'any, però ve de gust. Pel que expliques em sembla atractiu però em sobra això de les llegendes i dels traumes de la detectiu... depèn de quins siguin, i depenent del pes percentual que tenen a la història, ja coneixes les meves manies. Com que ara torno a tenir tralla per llegir, esperaré a veure'n altres opinions. Això, o mira de convèncer-me més!

jomateixa ha dit...

Si l'hagués de comparar a algun que ja has llegit diria que s'assembla als de John Verdon.
(http://tumateix-llibres.blogspot.com.es/search?q=john+verdon).
Encara que se que això no et convenceria pas més. Però si que et faries una idea de com son o seran els llibres d'aquesta autora.

rits ha dit...

Em recorda a d'altres llibres del gènere i em tira enrere. Xò alhora tb m'atrau, en parles molt bé. Me l'apunto, aviam si un diu cau.

Botika ha dit...

A mi m'ha agradat molt, i també l'he llegit en castellà, com tu. El fet d'aprofondir en la vida privada de la inspectora és de les coses que més m'ha agradat, de vegades l'investigador és tan típic (solitari, dedicat en cos i ànima a la feina...) que cansa.

XeXu ha dit...

Home, doncs sí que em convenceria més, en John Verdon m'agrada prou! Per cert, ja saps que labutxaca treu el tercer d'aquest escriptor aquest mes? Crec que tu ja l'has llegit, però vindrà a casa ben aviat, segur.

jomateixa ha dit...

Si que l'he llegit. No son uns llibres molt espectaculars però enganxen.

August Garcia ha dit...

a la meva companya li ha encantat, li han encantat els tres, després de dies d'haver-los llegit, sense pausa, encara en parla!!! Segons ella, que és una lectora imparable, no us els podeu deixar perdre, els tres!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...