Frank Tashlin era de Queens, Nova York i de ben jove va descobrir que tenia traça per dibuixar. Va treballar com a guionista i director de curts d'animació per a la Warner, la MGM i la Disney. Cap al 1945 va decidir retirar-se de l'animació i va ser llavors quan va escriure aquest llibre.
Potser és un reflex de com se sentia. És un llibre amb molt dibuix, amb molts detalls i poca lletra. Com diuen a l'editorial, un conte per a lectors de 8 a 98 anys. Jo crec que l'entenen més bé aquells que se senten com un ós al que volen fer ser el que no és. En els temps que vivim cada cop més hem de portar una vida que no és la que ens havíem planificat.
És curt però diu més coses del que hi ha al paper...
5 comentaris:
Doncs a vegades sí que m'agafen unes ganes irresistibles de posar-me a hivernar com un ós...
Curiós, però em sembla que no m'hi animaré.
No sé si m'atraparia. Amb lo impacient que sóc jo, si quelcom no em diu res ho deixo a la meitat.
Salutacions.
http://humanidadesyalgomas.blogspot.com.es/
Curiós. Tinc un conte que es diu "L'home dels ossets patinadors", que passa a Nova York, a la Grand Central. És dins del meu llibre "Trens" (Òmicron), un bonic llibre amb apartats Trens, Estacions, Túnels, Rodalies, etc. Per als amants dels trens.
És molt curtet. És com diu en XeXu, "curiós".
Publica un comentari a l'entrada