No sóc massa seguidora de Lluís Llach, així i tot el llibre em va cridar l'atenció.
El definiria com una història d'amor, amb el rerefons de la guerra civil. Si, ja sé que penseu: "com tantes altres". Però aquella època la van viure molts i a cada llibre hi trobem una història diferent, tot i compartir decorat.
D'entrada ja ens presenta a un personatge que ens obre la curiositat. Un director de cinema vol fer-li un seguit d'entrevistes per fer-ne una possible pel·lícula. Els capítols del llibre seran les gravacions d'aquestes entrevistes, de les que, de fet, només en "sentirem" la veu del protagonista. Gravació a gravació s'anirà teixint una història d'amor que començà a l'adolescència, dins una colla inseparable d'amics: dos nois i dues noies.
En un principi l'autor tracta la guerra en segon terme, va explicant com comença a influir en els protagonistes. Però a mesura que va avançant el llibre, aquesta, agafa més protagonisme, separa els personatges i els va posant a prova.
Els sentiments s'aniran fent més forts a cada pàgina. Amor, sexe, lleialtat... Ens anirà emocionant i alhora enrabiant, perquè poc a poc en presentirem el desenllaç final.
He posat aquest llibre a les romàntiques, ja he dit molts cops que no és un gènere que m'apassioni però ha estat força bé.
9 comentaris:
N'he llegit tantes crítiques positives que ja el tinc a la pila de pendents!
Mmmm... jo així d'entrada no m'acabo de decidir. Però potser algun dia caurà, qui sap.
Jo no sé si l'hagués posat a les romàntiques tot i que és una història d'amor, però també d'amistat i de lluita i de grans ideals. De persones bones que s'ajuden en tot i per tot i de persones dolentes que fan mal, la guerra...
A mi em va agradar molt perquè transmet molt bé les emocions, totes, totes. i trobo que tens raó, emociona i enrabia...
tens raó Carme,hi ha totes aquestes coses que dius tu, però crec que el que vol destacar per damun de tot és la força d'aquest amor.
Valoro els vostres comentaris. M'inciten a la lectura, que serà aviat, crec.
No em decideixo, m'agrada com canta, però això que hagi escrit un llibre sense haver-ne llegit mai cap... em treu de polleguera
Si és veritat això que dius, et dono tota la raó.
El tinc preparat a la tauleta de nit!
m'ha emocionat moltissim, per moltes raons.
Publica un comentari a l'entrada