"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

29 de maig 2009

"A LA BARANA DELS TEUS DITS"...

Això és la meva participació en un dels jocs que fa Jesús M. Tibau en el seu bloc.
El primer que he de fer, però, és demanar mil perdons als poetes. Està clar que això dels poemes no és el meu fort. Però tot sigui per la causa.

Enyorant els teus ulls, mirall d'amor,
enyorant els teus llavis, foc de passió,
no deixant que em venci la meva por,
esperant no m'ompli més de tristor.

Cridant als teus sentiments adormits,
vull del teu tacte quedar atrapada,
per sempre, a la barana dels teus dits
i aconseguir la vida somiada.

Bé, ja està fet, i no us penseu que no m'ha costat... Hi porto molts dies rumiant...

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Moltes gràcies per la teva il.lusió, pels teus versos i pel suport que sempre m'has donat.

bajoqueta ha dit...

plas plas plas

Te n'has sortit prou bé, jo és que no m'atreveixo amb poemes... has sigut valenta :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...