"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

17 de febr. 2009

"QUIET" de MARIUS SERRA.

En aquest llibre, Marius Serra, ens ha volgut donar a conèixer el seu fill.
Són set anys de la vida d'un nen molt especial, relatats amb realisme i també amb humor, perquè de vegades és el que ens ajuda a tirar endavant en les situacions més complexes.
A la contraportada ell mateix ens explica millor que ningú el contingut del llibre:

"Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d'explicar l'ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adecuadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en què predomina la joia i un cert embadaliment. M'ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment. Records refulgents. I he pretès, alhora, compondre un mirall. Dorian Gray va vendre l'ànima al diable per poder ser, més que immortal, invariable, mentre els estralls del temps anaven canviant l'aspecte del retrat invisible que havia amagat al soterrani. Aquí el procés s'inverteix. Tots els que ens mirem una mica a fons en aquest mirall envellim d'una manera diferent. Si Dorian Gray hagués conegut un Llullu no s'hauria conformat mai de la vida amb la invariablilitat dels presumptes immortals. Hauria après a mirar en comptes de voler ser mirat. A envellir. Molt probablement no hauria volgut ser retratat, sinó retrat."
Personalment crec que llegir-lo és una experiència, el final del llibre fa que se't posi la pell de gallina, és molt emotiu...


6 comentaris:

Ma-Poc ha dit...

Jo em vaig emocionar bastant llegint el llibre. I també vaig passar alguns moments divertits. Crec que és un molt bon llibre!

Mireia ha dit...

Em crida l'atenció des de fa temps però no m'acabo de decidir. Vaig treballar durant prop de 10 anys en un centre per adults amb discapacitats ( amb nivells molt diversos) i sovint veig les coses des del punt de vista de l'educador. Seria interessant veure-ho també des del de la familia

òscar ha dit...

de màrius serra, lletraferit oficial del país, vaig llegir "ablanatanalba" i "farsa" que no em van acabar de fer el pes.
aquest crec, pel que escrius, que val molt la pena.

jomateixa ha dit...

No és una lectura corrent, t'ha d'interessar una mica el tema, potser...

bajoqueta ha dit...

La pura realitat del que li passa al seu fill, però explicada d'una manera molt especial.
No et deixa indiferent.

Carme ha dit...

Jo també l'he llegit. està ben escrit i t'emociona, no es pot demanar més a un llibre.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...