És un llibre dur, on l’autora ens explica com va començar a notar els símptomes, la por de no saber què li passava, el diagnòstic, l’acceptació i el desig d’una mort digna. No cal tenir un cervell privilegiat com el de Bill Gates per sentir temor de perdre la capacitat d’exercitar-lo.
"No sé qui és l’altre jo que m’arrabassa la ment i que és més fort que jo mateixa."
Quan per fi sap el motiu pel qual les coses han anat canviant, el perquè de la inseguretat i el malestar... El sentiment alleujador de conèixer el que ella anomenarà “el seu amic Al”, queda arrabassat per la certesa que no hi ha cura possible, que irremeiablement el camí la portarà a l’oblit del viscut, de la professió, de la vida, dels éssers estimats, de l’entorn i d’ella mateixa.
"Només intento narrar com és aquesta por aterridora que et desposseeix del teu ésser que avança, passet a passet, cap al país del no-res i sense tenir armes per derrotar-lo."
I el crit d’auxili per poder tenir una mort digna, perquè respectin els seus desitjos. La valentia de triar, ara que encara hi és a temps, i deixar-ho tot clar per poder viure tranquil·la aquesta etapa tan crua de la seva vida. Un text emotiu i seré, ple de sentiment i coratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada