Son relats de ciència-ficció, d'una extensió considerable, que ens ofereixen històries molt complertes. Totes han sigut guanyadores o finalistes en premis importants.
"La señora astronauta de marte" de Mary Tobinette Kowal.
Barreja el glamur dels viatges estelats, l'últim viatge d'una dona astronauta i la crua realitat de les malalties humanes. Sentiments, lleialtat i amor.
"Algoritmos para el amor" de Ken Liu.
Elena i Brad. Treballen per una fàbrica de joguines molt peculiars: "Juguetes Atípicos" i creen una "nina" massa especial, potser massa humana. Història explicada en primera persona per la creadora de joguines, l'Elena, ara amb la ment força pertorbada i plena de dubtes filosòfics.
"Frigonovia" de Will McIntosh.
Explotació de cosos ressuscitats. Un relat emotiu, on l'amor té força protagonisme, però hi trobarem també força temes per analitzar.
"Regreso a casa" de Mike Resnick.
Philip va marxar de casa per complir el seu somni, per aconseguir-ho ha hagut de deixar que canviessin l'aspecte del seu cos, que ja no sembla humà. Torna a casa després d'anys, i es retroba amb un pare que mai ha entès per què ho va fer i amb una mare malalta. Un relat de reconciliació molt commovedor.
"La verdad de los helechos" de Ted Chiang.
Era digital on l'escriptura ha quedat obsoleta. L'autor ens narra dues històries força diferents. Ens parla del dilema de crear memòria cibernètica. Què passaria si mai poguéssim oblidar res, si ho recordéssim tot de manera perfecta? Les conseqüències si desapareixia allò de: "El temps ho cura tot", perquè als humans se'ns va esborrant els detalls dels fets de la memòria, per exemple.
"Si fueras un dinosaurio amor mío" de Rachel Swirsky.
És el relat més curt. Bé a ser una declaració d'amor a algú "si fos un dinosaure". Llenguatge força poètic.
(al seu marit li agraden molt els dinosaures)
"La 'Amaryllis'" de Carrie Vaughn.
Relat distòpic. Un món on hi ha límits a l'hora d'aconseguir aliments, per no esgotar els recursos. En conseqüència també hi ha pocs permisos per tenir fills.
"A la deriva en el mar de las lluvias" d'Ian Sales.
Explica les dificultats d'uns astronautes que han quedat atrapats a la lluna i volen retornar a la terra. Encara que potser el que trobaran si ho aconsegueixen no serà el que esperaven.
Dilemes, debats, sentiments i emocions imaginats en futurs gens llunyans. El que menys m'ha agradat és el poema al dinosaure, i la part tècnica de l'últim se m'ha fet una mica llarga. Els altres els he gaudit i m'han agradat tots molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada