"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

15 de febr. 2018

CONDUCE RÁPIDO de Diego Ameixeiras

Frases curtes i capítols curts o molt curts. Ben escrit. Llegit d'una tirada una tarde de diumenge de sofà i manta. És una novel·la breu, que va de dilluns a divendres. Quan comences no t'imagines que en tan poques pàgines puguin passar tantes coses.
L'autor ens va presentant els personatges en els primers capítols. L'escenari, Santiago de Compostel·la.
Els protagonistes són gent que viu al dia, perquè no saben si l'endemà s'haurà ensorrat la seva vida o el destí encara els donarà una mica més de treva.  Una novel·la de perdedors, de marginats que s'abraonen sobre promeses brutes i poc creïbles, perquè s'esforcen en creure que sempre pot quedar alguna possibilitat, encara que sigui minsa, que els permeti fer un gir a les seves vides.
Diego Ameixeiras, sense canviar el ritme d'escriptura, aparentment tranquil, aconsegueix que la tensió  vagi en augment pàgina rere pàgina. La violència, la tendresa d'unes escenes i la duresa d'altres, la preocupació per uns personatges que t'han enganxat i als que ja no vols que els passi res, són els ingredients que sap manejar amb encert, per fer que no puguis parar de llegir.
Una novel·la que ens passeja per un Santiago que està molt lluny del que es ven al turisme. 


4 comentaris:

jomateixa ha dit...

M'ha semblat que, com els dos llibres de la setmana parlaven del Camí de Santiago i de Santiago de Compostel·la, s'esqueia ressenyar-los seguits.
:)

Bruixeta ha dit...

Desprès de llegir aquest va caure "Matarte lentamente" i en cauran més. Fan incondicional d'Ameixeiras.

jomateixa ha dit...

Vaig pel mateix camí, perquè també el tinc a casa esperant.

Botika ha dit...

És un autor que tinc pendent, un altre més. Espero no trigar gaire a llegir-lo, quan has visitat un lloc fa gràcia llegir coses que succeeixen allà.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...