Un llibre difícil de comentar.
L'he posat amb l'etiqueta de novel·la, però realment no tenia clar com qualificar-lo per què té un estil molt especial, amb uns detalls d'escriptura elegants i altres força originals. Com inicià un diàleg i continuar-lo narrant, cosa que fa sovint i m'ha agradat:
L'he posat amb l'etiqueta de novel·la, però realment no tenia clar com qualificar-lo per què té un estil molt especial, amb uns detalls d'escriptura elegants i altres força originals. Com inicià un diàleg i continuar-lo narrant, cosa que fa sovint i m'ha agradat:
"- Tu compta els peus, Rosa,
que ell comptava els braços i..."
A
estones és com llegir un poema, ple de metàfores, on de vegades se
t'escapa el significat o li'n pots donar més d'un. On potser hauràs de
tornar enrere i rellegir, per no perdre't els detalls amb que ha descrit
una cosa totalment quotidiana.
M'ha sorprès, però també m'ha agradat llegir d'una manera tan diferent.
M'ha sorprès, però també m'ha agradat llegir d'una manera tan diferent.
Fer
una sinopsis és difícil per què seria dir-ho tot. És com un diari on
haurem de desxifrar una mica què ens vol explicar. Veurem des d'un punt
de vista molt personal i especial la seva família, amics, relacions.
L'argument és dispers fins al final on va lligant les peces i on
s'aproxima més al que seria una novel·la. Té poc més de 160 pàgines, cosa que està bé. Crec que amb aquest estil d'escriptura cansaria un llibre massa extens.
Des
d'un principi m'ha traspassat una sensació de tristor, potser per la
musicalitat i aquest aire poètic que acompanya el que va explicant,
potser per què mirant-m'ho una mica des de la mare, em sabia greu
algunes coses que deia. Poc a poc sembla que anem deixant aquesta
sensació, quan comença a explicar situacions més favorables per al
protagonista. Encara que el final és força emotiu.
És el primer llibre de Miquel Duran,
una aposta d'escriptura arriscada i original, que ha sigut molt
elogiada, però que alhora suposarà un fort repte per a l'autor de cara a
futurs llibres.
Un llibre molt especial que no m'atreveixo a recomanar a tothom.
Un llibre molt especial que no m'atreveixo a recomanar a tothom.
6 comentaris:
Hola! Tinc curiositat per veure com és però alhora em fa por que no m'agradi ja que això de donar un significat i no saber si és el correcte (encara que tots ho siguin) em posa molt nerviosa ;) De totes maneres el tindré en compte!
Ui, què estrany tot. A mi aquestes coses tan experimentals no sempre m'agraden. A més, penso que en gran part és màrqueting. Hi ha gent que escriu d'una manera paculiar, però a qui no es dóna aquesta importància perquè no ho necessita, els seus llibres són bons i punt. Quan es posa tan la importància en la forma, desconfio.
La veritat és que tinc ganes de llegir-lo o si més no d’intentar-ho. Jo dic una miqueta com en Xexu, els experiments m’espanten una mica, em costa entrar-hi a no sé que hi hagi alguna cosa que realment m’atrapi. Tot el que he llegit del llibre parla d’aquesta originalitat arriscada, i n’hi ha que diuen que està molt bé. Si el trobo a la biblioteca l’agafaré.
Estic d'acord amb el que dius. Un llibre arriscat i diferent però que aconsegueix enganxar. Recomanable.
vist lo vist, més o menys passo d'ell
Publica un comentari a l'entrada