31 de gen. 2020

LECTURES GENER 2020

Aquest any el format de les ressenyes serà diferent. Tinc més feina i he de repartir el temps com puc, així que aniré publicant durant el mes en xarxes com facebook o twitter petites ressenyes/opinions sobre els llibres que vaig llegint, i a final de cada mes les compartiré al bloc.
Gener amb policíaca, històrica, drames, i ciència-ficció meravellosa. Una mica de tot, amb autors/es d'aquí i arreu.  


SI ESTO ES UNA MUJER de Lorenzo Silva i Noemí Trujillo.
Una novel·la procedimental amb un ritme d'investigació tranquil, encara que manté l'interès constant del lector. Llegirem la duresa de la tracta de dones i l'esclavitud sexual, que tenim tan a prop i que tolerem, provocant successos encara més punyents. 

EL JURAMENT de Sílvia Romero.
L'autora alterna l'actualitat amb el s.XVII, amb uns personatges fantàstics, com sempre, amb una aparició breu del pintor Rembrandt. Els escenaris londinencs actuals contrastaran amb els anys on la pesta i el gran incendi de Londres de 1.666, van ser molt importants pels seus habitants.
Sentiments, emocions intenses, Juraments encadenats, venjança i una pintura que obre les portes de la història. He llegit gairebé totes les obres de l'autora i aquesta és de les que m'ha agradat més

DELICIOSO SUICIDIO EN GRUPO d'Arto Paasilinna.
Una coincidència provoca l'inici d'un projecte de suïcidi en grup. Un autocar que viatjarà cap a la mort amb humor i ironia. Tragicomèdia que ens farà somriure mentre l'autor ens mostra la seva visió de la societat i els protagonistes renoven les ganes de viure.


MORIR NO ES LO QUE MÁS DUELE d'Inés Plana.
Somnis que turmenten als protagonistes. La necessitat, o no, de conciliar-se amb el passat. El tinent Julián Tresser s'enfrontarà a un cas en el que descobrirà la veritat del seu propi passat. Addictiva des del començament, va afegint dubtes a cada capítol. Li retrauria a l'autora que ens descobreix el culpable massa aviat, encara que tranquils, ens quedaran moltes incògnites que ens tindran pendents fins al final.

MAI NO HE ENTÈS ELS ROBOTS de Mike Resnick.
Cinc relats de ciència-ficció on autor ens emocionarà d'una forma magistral. El robot entusiasta: ens fa pensar en com deixem d'admirar la quotidianitat, les coses més naturals, petits esquitxos de felicitat que deixem passar de llarg. Viatges amb els meus gats (Premi Hugo 2005): és un relat emotiu, que traspua tendresa en cada paraula. Llimac: El nom ja ens provoca imatges de fàstic, com el que provoca qui porta el malnom, però la història amb lliçó o exemplaritat, que ens acabarà deixant un regust positiu. Un déu prim i pàl·lid: Un judici molt especial, deus antics acusant el déu que potser té més adeptes. La dona de Frankenstein (Nominat al premi Hugo "Millor conte curt" 2010): amb una combinació d'humor, ironia i amor, ens conta la història d'una amistat que es va forjant pàgina a pàgina
Feia temps que no trobava un llibre de relats que m'agradés tant.

JUDICI FINAL de Ferran Torrent.
Novel·la que tanca la trilogia després de "Societat limitada" i "Espècies protegides".
M'ha costat una mica la part on s'explicaven els pactes polítics i algunes intrigues, potser perquè ja n'estic una mica saturada, però la resta m'ha agradat i intrigat. 

L'embolic de polítics, assassins a sou, infiltrats, periodistes... Com més m'acostava al final, més ganes tenia de saber com acabaria, no el polític amenaçat, sinó l'assassí, Liam Yeats, que és qui m'ha enganxat des del primer moment. 

En aquesta entrega també hi surt el detectiu Toni Butxana, personatge de les seves primeres novel·les. 




2 comentaris:

XeXu ha dit...

Només he llegit el de la Sílvia Romero, prou bé. Dels altres no n'hi ha cap que acabi d'atreure la meva atenció. Ja veig que aquest any et veurem poc per aquí, però almenys seguirem compartint.

jomateixa ha dit...

M'estic organitzant. Potser passaré menys temps fent ressenyes i més passejant per altres blocs, que ara no ho puc fer gaire.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...