12 de des. 2018

EL DONYET PERDUT d'Alícia Gili i Sílvia Romero

Aquest llibre m'ha recordat la fantasia que envolta Harry Potter, que agrada a petits i grans. Potser ha sigut perquè fa poc que vaig anar a veure la segona pel·lícula d'Animals Fantàstics, però he llegit El Donyet Perdut tot visualitzant-la com una pel·lícula també en la meva ment.
Alícia Gili i Sílvia Romero, ens narren la crònica d'una lluita de poder on hi participen molts éssers fantàstics. No us espereu que tot siguin flors i violes, perquè a les batalles sempre hi ha vencedors i vençuts, i també sabem que normalment totes dues parts en surten perjudicades d'una manera o altra.
Quins éssers fantàstics ens hi trobarem? Hi ha Donyets, per suposat, Dones d'Aigua, Minairons, Martinets, Nyuts, Gambusins, Falugues... Les autores ens fan entrar en aquest món màgic de la mà d'uns joves. Ens endinsarem on conviuen tots aquests éssers, però amb això no n'han tingut prou, i han sabut incloure en la història mites i llegendes com la de Sant Jordi, Jaume I, el compte Arnau, els Almogàvers,...
Tot comença quan uns joves es reuneixen per fer un treball de català i es veuen empesos a participar en una lluita per aconseguir les claus que podrien obrir les portes que separen el món real del fantàstic. Hi va haver un temps en què van estar obertes, però qui les vol tornar a obrir ara no té les millors intencions. Els joves hauran d'impedir que la part fosca del món màgic aconsegueixi els seus tèrbols objectius, alhora que rescaten el donyet perdut.
Durant la lectura, podrem veure com conviuen aquests personatges tan especials, com interactuen i quins poders tenen. Els joves hauran d'aprofitar les seves habilitats i la màgia per salvar els dos mons. Ens trobarem amb encanteris, pocions i lletanies, però alhora faran servir també aparells molt moderns. Hi haurà moments d'amistat, de romanticisme però també vivències sagnants. els protagonistes hauran d'anar superant obstacles i esquivant maleficis per no sortir-ne massa mal parats, assolir els seus propòsits i després intentar reprendre la seva vida, sabent que mai podrà tornar a ser com era abans d'emprendre aquesta aventura.
Cal remarcar també la bona feina que ha fet la Txell Ozcáriz amb les il·lustracions. Molt encertades i com sempre de gran expressivitat.
No ens cal anar a buscar mons fantàstics fora de casa. 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...