19 de jul. 2018

LES FILLES DEL CAPITÀ de María Dueñas

Segurament, ja he dit altres vegades que m'agraden les històries de superació. M'agrada quan els protagonistes ho tenen negre, i s'han d'esforçar de valent per sortir-se'n. Aquesta no és ben bé així.
Aquesta és la història d'un home a qui mai li havia agradat estar-se quiet, qui va crear una família que havia tingut abandonada a Espanya mentre ell voltava pel món, i quan finalment decideix establir-se a Nova York, i poc després la seva dona li escriu comunicant-li la precària situació econòmica en què viuen, ho arregla perquè es reuneixin amb ell, per encarar el futur units per fi. 
És la història d'una mare amb tres filles que no volien deixar el seu país per anar cap a un país, cap a una ciutat de desconeguts, per enfrontar-se a una nova vida plena d'adversitats. L'adaptació, quan un no vol adaptar-se és difícil, però les circumstàncies les aniran empenyent, i aniran avançant encara que sigui per camins costeruts. La joventut ajuda a superar-se, però la innocència, la ignorància, la inexperiència... no tant.
Hauran de carregar amb les conseqüències d'una decisió que prenen al principi, no la d'anar a Amèrica que va ser una obligació, una altra, que marcarà la resta de la seva vida, sempre intentant superar els entrebancs i sobreviure, més que no pas viure.
Maria Dueñas ens descriu els escenaris que decoraven Nova York el 1936, i ens transporta a la colònia espanyola, als negocis, botigues i comerços, a les costums dels immigrants, també a la seva enyorança de la pàtria, dels hàbits del seu país, que són tan diferents. Tots els personatges, que no són pocs, estan molt ben retratats, i els protagonistes se'ns enganxen de seguida. Perfectament descrits i molt treballats.
La trama enganxa, és àgil i tot i que podem endevinar alguns esdeveniments, altres també ens podran sorprendre. Una crònica que no s'allarga massa en el temps, com pensava que passaria quan vaig començar, i en canvi en els últims capítols ens explica, o més ben dit, ens resum, molts més anys futurs.


2 comentaris:

Eli Ramirez ha dit...

D'aquesta autora només n'he llegit el típic (Tiempo entre costuras) i, malgrat la certa mandra inicial, després em va enganxar molt. M'apunto aquest, crec que em pot agradar!

Botika ha dit...

Sóc una mica reticent a aquesta autora, potser per ser venedora de best-sellers (un prejudici com d'altres). De la manera que ho expliques venen ganes de llegir-lo, no ho descarto.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...