"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

4 de maig 2017

EL SETÈ ÀNGEL de David Cirici

Premi Sant Jordi 2016
David Cirici té una manera d'escriure que flueix i la lectura dels seus llibres acostuma a ser ràpida, potser perquè ha escrit força novel·la juvenil, o també perquè sap trobar trames que enganxen.
En aquest cas ens parla d'una família que va en veler entre les illes de Patmos i d'Icària. L'Ernest i el seu fill de set anys Marc, la seva parella Sophie i el seu fil petit Max. Es produeixen unes circumstàncies d'aquelles que passen només en uns minuts i el Marc acaba a l'aigua. Per molt que s'hi esforcin, no el troben, ni l'Ernest, ni l'equip de salvament que arriba al lloc dels fets.
El sentiment de culpa del pare augmenta dia a dia, encara que hi haurà culpa i conseqüències per a tothom. Discussions, desesperació, i els dies van passant. A estones volen rendir-se a l'evidència, el nen no pot estar viu, a estones volen seguir lluitant, l'han de trobar estigui com estigui. Però alhora el lector viurà paral·lelament el rescat del petit Marc en una barca carregada de refugiats. El nen serà tractat com un més d'ells i les coses no seran fàcils per a ningú.
Un llibre amb molts sentiments per analitzar, els dels pares, cadascú amb els seus pensaments, els de la parella de l'Ernest, els dels refugiats, els del nen...
"Fins aleshores havia viscut en un món on tot era més fàcil, amb la seva mare, a l'escola, amb els amics, als carrers de Palma, i allò era tota una altra cosa, un món perillós que feia més por que el núvol fosc que el perseguia pel corredor quan era petit."
Alterna les dues cares de la trama amb articles d'una periodista que alhora que ens mostra el que s'està vivint sobre el terreny, intuïm fàcilment que tindrà un paper important en la resolució, també coneixerem moltes altres històries de voluntaris, de refugiats... Vides tristes, punyents i impactants, que complementen i enriqueixen la trama principal, encara que de vegades també la frenen una mica.
L'autor ha aconseguit que no puguem parar de llegir, perquè hem d'esbrinar com acabarà. El trobaran? Passarà a ser un més dels refugiats per sempre? O caurà en mans pitjors encara...? He de dir que al final "riza el rizo" una mica massa, i en les últimes pàgines potser s'hi acumula més desgràcies de les que calien, i ho deixaré així perquè no vull fer més spoilers.
En general un llibre que enganxa, ben escrit, i que es llegeix ràpid perquè la trama i els camins que recorre el nen, t'estiren inevitablement.

3 comentaris:

Bruixeta ha dit...

L'he tingut a les mans aquest san Jordi... massa llibres pendents :(

pons007 ha dit...

Suposo que en el llibre hi haurà assassinats sinó no entenc perquè l’has llegit

jomateixa ha dit...

Sr. Pons, llegeixo més llibres de temàtiques criminals, perquè m'agraden molt i perquè tinc encàrrecs de presentar taules i tal, que fan que n'hagi de llegir més, però... Llegeixo de toooot!! :/

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...