23 de març 2017

FARISHTA de Marc Pastor

Segons el Marc Pastor, havia de ser un relat, després va pensar que donava per a més i va començar a escriure una novel·la curta... que ha acabat sent de gairebé 500 pàgines.
La Farishta és una noia de l'Afganistan, que va ser adoptada per un matrimoni rus, i que va tornar a quedar-se òrfena després que els seus pares adoptius morissin en un accident. Té divuit anys i li ofereixen una feina fantàstica: Fer-se càrrec de la intendència d'un complex paradisíac en unes illes de la Polinèsia francesa. No té massa lligams, així que pensa que anar a viure al paradís és una molt bona idea. Quan arriba i veu que el seu company de feina té totes les qualitats que havia somiat i les que no, encara n'està més segura. 
El llibre comença sent un diari que decideix escriure la Farishta explicant la seva aventura, però els lectors tindrem el privilegi de rebre informació extra, que ens deixarà entreveure que al paradís s'hi amaga molt més del que ella s'imagina.
L'autor ha alternat capítols del diari, amb postals, informes, anàlisis de sang, mails, mapes, dibuixos amb missatges... i així juga mantenint a la noia en la ignorància i donant informació extra al lector perquè pugui començar a patir. Ella es comença a fer preguntes al diari, i nosaltres ja tenim algunes respostes, cosa que no vol dir que sabem què està passant, només que tenim encara més preguntes que la protagonista. Llavors començaran a produir-se girs que faran que la noia obri els ulls, girs que canvien el concepte que ens havíem fet de la novel·la, que primer sembla juvenil, després romàntica amb condiments eròtics, després de suspens i misteri, i acaba sent de ciència ficció. 
Situa la novel·la al 1993, abans que el món estigui totalment connectat per mòbils i xarxes socials, i així deixa als habitants de les illes desconnectats de l'exterior. En aquesta novel·la, a diferència d'algunes anteriors, no hi ha massa violència física, més aviat ens envolta d'una tensió psicològica angoixant, de dubtes, d'hipòtesis, i de taurons.
No sé si m'he explicat bé, com sempre intento no fer massa spoilers, perquè el millor es anar descobrint el que ens té preparat, així que l'haureu de llegir. Jo m'ho he passat molt bé, he patit i he gaudit. També us diré que hi ha força detalls pels que els agrada descobrir picades d'ull, també referències a llibres (m'agrada que parli del meu preferit), i a música. Fins i tot hi ha una cançó feta expressament per la novel·la, que podeu escoltar en aquest enllaç.
Marc Pastor ens parla del desig de ser pares, dels sentiments que envolten les adopcions (tant els dels pares com els dels fills), de l'amor, de moralitat, de poder, de pandèmies, de ciència... No m'estranya que no en tingués prou amb un relat.
Us deixo un retrat dels protagonistes.

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Pas a pas. De moment ja tinc a casa 'L'any de la plaga' que espera torn per ser llegit (temps d'espera indeterminat). Si passa la primera prova, ja veurem si arribo a llegir aquest 'Farishta', que té realment bona pinta.

jomateixa ha dit...

Crec que ja han començat a rodar la peli de "L'any de la plaga". Per sort el Marc Pastor també ha participat com a guionista, això deu voler dir que no ho canviaran massa del llibre :D

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...